26 055
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Pàgina nova, en el contingut: «'''Elena Just Castillo''', coneguda també per '''Palmira Luz''', (Valéncia, 1873 - sigle XX), fon una política valenciana. == Bio...»
'''Elena Just Castillo''', coneguda també per '''Palmira Luz''', ([[Valéncia]], [[1873]] - [[sigle XX]]), fon una política [[Valencians|valenciana]].
== Biografia ==
Elena Just naixqué durant els anys de la [[I República espanyola]], 1873-1874, en el sí d'una família acomodada d'idees progressistes i republicanes d'[[Alzira]], i residia encara allí al principi de l'última década del [[sigle XIX]], junt als seus germans Amparo, Julio i Andrés, també defensors del [[Lliurepensament|lliurepensament]].
El seu germà Julio es va suïcidar en l'any [[1891]] despuix de matar a la seua dòna en un dels primers crims machistes que va reflectir la prensa del moment. Amparo, no obstant, va compartir els passos de la seua germana i va formar part d'un grup de lliurepensadores de l'any [[1889]]. Andrés fon gran amic de [[Vicente Blasco Ibáñez]] i de [[Félix Azzati]], dos dels noms més importants del [[Republicanisme|republicanisme]] valencià.
Eixos successos familiars tràgics la varen portar, encara mossa, a Valéncia i possiblement completà allí la seua formació en alguna de les escoles sostingudes per la lògia Federació Valentina, sent una de les iniciadores de les Filles de l'Unió nº 5 (1891-1895), lògia femenina d'adopció lligada a l'anterior, on colaboraria en la batalla contra el fanatisme religiós i en favor de les llibertats civils, aixina com en favor de l'obra benèfica en presons i hospitals.
Un dels seus grans guanys fon la creació d'una [[Maçoneria|maçoneria]] femenina nomenada Filles de l'Unió nº5. La maçoneria en aquella época, tal i com també va succeir en Vicente Blasco Ibáñez, estava molt estesa. En esta lògia, Elena Just ajudava a dònes que es trobaven en presons i hospitals. També creà la societat Be d'Obreres en l'objectiu de potenciar l'educació de la dònes en els coneiximents per a obreres i també una associació d'enfermeres.
L'iniciació en la maçoneria i el lliurepensament, tan comú entre les famílies progressistes d'eixa época, el seu recorregut vital s'associa en l'historiografia al de Belén Sárraga i atres agitadores locals com les germanes Carviá, Àngels Guiñón, María Moneris i Ampar Pellicer, totes integrants de l'Associació General Femenina (AF), fundada en juliol de [[1897]] despuix d'algunes reticències del governador de Valéncia.
Elena passà a situar-se com a referent del primer feminisme valencià en desaparéixer Sárraga de la ciutat de Valéncia en [[1899]], i en això va deure influir que haguera segut una de les primeres en interpondre una demanda de divorç en eixe mateix any, o que s'haguera significat políticament, ya fora escrivint en favor del [[Llaïcisme|llaïcisme]] o per la seua participació en el grup lliurepensador ''El Independiente'', en el que es mesclaven anarquistes, socialistes i republicans. Fon colaboradora habitual de la publicació lliurepensadora ''Las Dominicales del Libre Pensamiento'' de [[Madrit]] i de la publicació ''La Antorcha Valentina'' de Valéncia que mantenia un cert compromís en l'emancipació de les dònes.
Elena fon també el braç i el cervell de la societat El Be d'Obreres (''El bien de obreras'') fundada en 1899, descollant a partir de [[1902]] pels seus dots d'oradora en els actes de protesta contra la repressió en [[Barcelona]] despuix de la folga general de febrer, i sobretot, durant el conflicte originat en una fàbrica de filats de seda en l'autumne d'eixe any, que desembocà en una desocupació total en demanda de millora de salaris i reducció de jornada laboral, acompanyat de mítins i manifestacions recolzats per bona part de les societats obreres; com la que va recórrer en Palmira al front els carrers de Valéncia, reunint a unes 400 dònes.
Elena va simbolisar l'auge del primer associacionisme femení de base obrera en Valéncia i fins i tot va compartir atril en Teresa Claramunt en alguna ocasió; i potser per això, advertiria pronte l'escàs interés del republicanisme blasquiste en dissenyar un proyecte educatiu integral per a la dòna, és dir, que fora més allà de l'àmbit domèstic i que servira per ad alguna cosa més que com a adorn electoral.
Fon defensora del llaïcisme més popular i figurà entre [[1901]] i [[1903]] en la junta directiva de la Primitiva Societat d'Instrucció Llaica, núcleu original d'Escola Moderna valenciana; i ademés fon de les iniciadores de l'escola La Llum de la barriada de Russafa, 1901, destacada iniciativa pedagògica on seria mestra i mantindria el seu respal en els anys següents.
Quan gojava de major èxit professional, en l'any [[1904]], començà a patir una malaltia que la va apartar momentàneament de la seua vida activista fins a [[1908]].
No es coneix la data exacta de la mort d'Elena Just pero sí se sap per les cròniques de l'época i el minuciós treball del seu nebot que ya de vella, Elena seguia sent referent de la ciutat. A la seua casa acodien polítics i intelectuals del moment per a que Elena els aconsellara. El seu llegat seguix hui viu, just quan l'efervescència feminista i els drets laborals de la dòna estan alcançant cotes que per a la pròpia Elena serien impensables.
== Referències ==
* [https://valenciaplaza.com/elena-just-la-republicana-amiga-de-azzati-y-blasco-ibanez Elena Just, la republicana amiga de Azzati y Blasco Ibáñez - Valencia Plaza]
* [https://www.portaloaca.com/historia/biografias/10891-palmira-luz-madre-acracia.html Palmira Luz, Madre Acracia - Portal libertario Oaca]
== Biografia ==
Elena Just naixqué durant els anys de la [[I República espanyola]], 1873-1874, en el sí d'una família acomodada d'idees progressistes i republicanes d'[[Alzira]], i residia encara allí al principi de l'última década del [[sigle XIX]], junt als seus germans Amparo, Julio i Andrés, també defensors del [[Lliurepensament|lliurepensament]].
El seu germà Julio es va suïcidar en l'any [[1891]] despuix de matar a la seua dòna en un dels primers crims machistes que va reflectir la prensa del moment. Amparo, no obstant, va compartir els passos de la seua germana i va formar part d'un grup de lliurepensadores de l'any [[1889]]. Andrés fon gran amic de [[Vicente Blasco Ibáñez]] i de [[Félix Azzati]], dos dels noms més importants del [[Republicanisme|republicanisme]] valencià.
Eixos successos familiars tràgics la varen portar, encara mossa, a Valéncia i possiblement completà allí la seua formació en alguna de les escoles sostingudes per la lògia Federació Valentina, sent una de les iniciadores de les Filles de l'Unió nº 5 (1891-1895), lògia femenina d'adopció lligada a l'anterior, on colaboraria en la batalla contra el fanatisme religiós i en favor de les llibertats civils, aixina com en favor de l'obra benèfica en presons i hospitals.
Un dels seus grans guanys fon la creació d'una [[Maçoneria|maçoneria]] femenina nomenada Filles de l'Unió nº5. La maçoneria en aquella época, tal i com també va succeir en Vicente Blasco Ibáñez, estava molt estesa. En esta lògia, Elena Just ajudava a dònes que es trobaven en presons i hospitals. També creà la societat Be d'Obreres en l'objectiu de potenciar l'educació de la dònes en els coneiximents per a obreres i també una associació d'enfermeres.
L'iniciació en la maçoneria i el lliurepensament, tan comú entre les famílies progressistes d'eixa época, el seu recorregut vital s'associa en l'historiografia al de Belén Sárraga i atres agitadores locals com les germanes Carviá, Àngels Guiñón, María Moneris i Ampar Pellicer, totes integrants de l'Associació General Femenina (AF), fundada en juliol de [[1897]] despuix d'algunes reticències del governador de Valéncia.
Elena passà a situar-se com a referent del primer feminisme valencià en desaparéixer Sárraga de la ciutat de Valéncia en [[1899]], i en això va deure influir que haguera segut una de les primeres en interpondre una demanda de divorç en eixe mateix any, o que s'haguera significat políticament, ya fora escrivint en favor del [[Llaïcisme|llaïcisme]] o per la seua participació en el grup lliurepensador ''El Independiente'', en el que es mesclaven anarquistes, socialistes i republicans. Fon colaboradora habitual de la publicació lliurepensadora ''Las Dominicales del Libre Pensamiento'' de [[Madrit]] i de la publicació ''La Antorcha Valentina'' de Valéncia que mantenia un cert compromís en l'emancipació de les dònes.
Elena fon també el braç i el cervell de la societat El Be d'Obreres (''El bien de obreras'') fundada en 1899, descollant a partir de [[1902]] pels seus dots d'oradora en els actes de protesta contra la repressió en [[Barcelona]] despuix de la folga general de febrer, i sobretot, durant el conflicte originat en una fàbrica de filats de seda en l'autumne d'eixe any, que desembocà en una desocupació total en demanda de millora de salaris i reducció de jornada laboral, acompanyat de mítins i manifestacions recolzats per bona part de les societats obreres; com la que va recórrer en Palmira al front els carrers de Valéncia, reunint a unes 400 dònes.
Elena va simbolisar l'auge del primer associacionisme femení de base obrera en Valéncia i fins i tot va compartir atril en Teresa Claramunt en alguna ocasió; i potser per això, advertiria pronte l'escàs interés del republicanisme blasquiste en dissenyar un proyecte educatiu integral per a la dòna, és dir, que fora més allà de l'àmbit domèstic i que servira per ad alguna cosa més que com a adorn electoral.
Fon defensora del llaïcisme més popular i figurà entre [[1901]] i [[1903]] en la junta directiva de la Primitiva Societat d'Instrucció Llaica, núcleu original d'Escola Moderna valenciana; i ademés fon de les iniciadores de l'escola La Llum de la barriada de Russafa, 1901, destacada iniciativa pedagògica on seria mestra i mantindria el seu respal en els anys següents.
Quan gojava de major èxit professional, en l'any [[1904]], començà a patir una malaltia que la va apartar momentàneament de la seua vida activista fins a [[1908]].
No es coneix la data exacta de la mort d'Elena Just pero sí se sap per les cròniques de l'época i el minuciós treball del seu nebot que ya de vella, Elena seguia sent referent de la ciutat. A la seua casa acodien polítics i intelectuals del moment per a que Elena els aconsellara. El seu llegat seguix hui viu, just quan l'efervescència feminista i els drets laborals de la dòna estan alcançant cotes que per a la pròpia Elena serien impensables.
== Referències ==
* [https://valenciaplaza.com/elena-just-la-republicana-amiga-de-azzati-y-blasco-ibanez Elena Just, la republicana amiga de Azzati y Blasco Ibáñez - Valencia Plaza]
* [https://www.portaloaca.com/historia/biografias/10891-palmira-luz-madre-acracia.html Palmira Luz, Madre Acracia - Portal libertario Oaca]