124 373
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Pàgina nova, en el contingut: «thumb|250px '''Simon de Rojas Clemente i Rubio''', (Titagües, Valéncia, 27 de setembre...»
[[File:Retrato-de-Simón-de-Rojas-Clemente-y-Rubio.png|thumb|250px]]
'''Simon de Rojas Clemente i Rubio''', ([[Titagües]], [[Valéncia]], [[27 de setembre]] de [[1777]] - [[Madrit]], [[27 de febrer]] de [[1827]]) va ser un gran botànic, discípul de [[Cavanilles|Antoni Cavanilles]].
Inicia estudis de Teologia, pero els abandonà per a dedicar-se a les Llengües Orientals i a les Ciències Natutals. Estudià botàica en el Real Jardí Botànic de Madrit en Cavanilles. Es va interessar per les criptògames junt a [[Marià Lagasca]], pero sobre tot es va dedicar a l'estudi de les plantes cultivades.
Publicà numerosos treballs sobre les varietats de [[cotó]] , [[Raïm|vinya]], [[Oliva|olivera]], [[llimera]], [[fresa]], [[creïlla]], [[pimentó]], [[forment]]...etc... Encara que no oblidà l'observació de la flora natural, confeccionant un extens herbari i publicant diversos estudis florístics, entre els que destaca “Plantas que viven espontáneamente en el término de Titaguas”, que va aparèixer en l'any [[1864]], casi quaranta anys posteriorment a la seua mort, que es va produir en Madrit en 1827
[[Categoria:Valencians]]
[[Categoria:Botànics]]
[[Categoria:Botànics valencians]]
'''Simon de Rojas Clemente i Rubio''', ([[Titagües]], [[Valéncia]], [[27 de setembre]] de [[1777]] - [[Madrit]], [[27 de febrer]] de [[1827]]) va ser un gran botànic, discípul de [[Cavanilles|Antoni Cavanilles]].
Inicia estudis de Teologia, pero els abandonà per a dedicar-se a les Llengües Orientals i a les Ciències Natutals. Estudià botàica en el Real Jardí Botànic de Madrit en Cavanilles. Es va interessar per les criptògames junt a [[Marià Lagasca]], pero sobre tot es va dedicar a l'estudi de les plantes cultivades.
Publicà numerosos treballs sobre les varietats de [[cotó]] , [[Raïm|vinya]], [[Oliva|olivera]], [[llimera]], [[fresa]], [[creïlla]], [[pimentó]], [[forment]]...etc... Encara que no oblidà l'observació de la flora natural, confeccionant un extens herbari i publicant diversos estudis florístics, entre els que destaca “Plantas que viven espontáneamente en el término de Titaguas”, que va aparèixer en l'any [[1864]], casi quaranta anys posteriorment a la seua mort, que es va produir en Madrit en 1827
[[Categoria:Valencians]]
[[Categoria:Botànics]]
[[Categoria:Botànics valencians]]