755
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
mLlínea 33:
Llínea 33: + +
Documentació del nom "llengua catalana"
Al ser un continuum dialectal, estes llengües tenien i tenen hui en dia dialectes de transició entre elles i el català llimita per l'oest en la [[llengua aragonesa]] de la franja oriental d'[[Aragó]], pel sur en el valencià per mig del Tortosí parlat en el sur de [[Tarragona]] i nort de [[Castelló]] i pel nort en l'[[occità]] per mig del dialecte de transició rossellonés.
Al ser un continuum dialectal, estes llengües tenien i tenen hui en dia dialectes de transició entre elles i el català llimita per l'oest en la [[llengua aragonesa]] de la franja oriental d'[[Aragó]], pel sur en el valencià per mig del Tortosí parlat en el sur de [[Tarragona]] i nort de [[Castelló]] i pel nort en l'[[occità]] per mig del dialecte de transició rossellonés.
Segons el filòlec [[Antoni Ferrando Francés|Antoni Ferrando]] en la seua ''Història de la llengua catalana'', el sintagma «llengua catalana» es documenta per primera volta en 1341, en la carta de cessió del lloc de [[Sagra]], un poblet valencià de la [[Marina Alta]].
* Vore també: [[Evolució del llatí: el llatí vulgar]]
* Vore també: [[Evolució del llatí: el llatí vulgar]]