124 245
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
mLlínea 53:
Llínea 53: − + Llínea 63:
Llínea 63: − + − − Coneixem bona part de les propietats i la renda que l'Orde ténia gràcies als llibres de visites, d'els que es conserven varis. Pel realisat despuix de les visites efectuades en periodos 1478-1480 sabem per eixemple que per llavors hi havia en la població 4 forns de pa, 1molí d'oli, i 3 de farina. +
→Història migeval
===Història migeval===
===Història migeval===
L'història migeval de '''Beas de Segura''' és una fortalea casi desapareguda, esta localitat va contar en un complex sistema defensiu. Eixe sistema defensiu apareix descrit en '''Las Relaciones de Francisco de León''', comanador de '''l'Orde de Santiago''' que va ser comissionat en 1468 per a inspeccionar les fortalees. La fortalea s'assentava en el cim més elevat de la penya. Constava d'un ampli recint realisat en tapiador, i reforçat posteriorment en pinyonatamprant la tova pròpia de la zona.
L'història migeval de '''Beas de Segura''' és una fortalea casi desapareguda, esta localitat va contar en un complex sistema defensiu. Eixe sistema defensiu apareix descrit en '''Las Relaciones de Francisco de León''', comanador de '''l'Orde de Santiago''' que va ser comissionat en l'any [[1468]] per a inspeccionar les fortalees. La fortalea s'assentava en el cim més elevat de la penya. Constava d'un ampli recint realisat en tapiador, i reforçat posteriorment en pinyonatamprant la tova pròpia de la zona.
[[Image:Fortaleza40beass.jpg|thumb|240px|Restants de la fortalea.]]
[[Image:Fortaleza40beass.jpg|thumb|240px|Restants de la fortalea.]]
Ténia a lo manco 4 torres en el seu flanc nort. En un dels seus extrems s'alçava un segon recint, a modo d'alcasser, en una muralla també de tapiador, d'onze vares d'altura (9 o 10 metros), protegida per una barbacana.
Ténia a lo manco 4 torres en el seu flanc nort. En un dels seus extrems s'alçava un segon recint, a modo d'alcasser, en una muralla també de tapiador, d'onze vares d'altura (9 o 10 metros), protegida per una barbacana.
La població va deure sorgir en época islàmica o potser abans, pels existents restants romans trobats en l'entorn.
La població va deure sorgir en época islàmica o potser abans, pels existents restants romans trobats en l'entorn.
En qualsevol cas seria una població orientada a l'agricultura, i com moltes d'elles les seues fortificacions s'haurien anat formant a la llarc dels sigles, especialment a partir del sigle XI per l'inestabilitat de la regió. La localitat va deure caure en poder de [[Fernando III]] en 1235, passant a mans de l'Orde de Santiago en 1239, constituint uns dels centres principals d'esta localitat en l'Alt Guadalquivir.
En qualsevol cas seria una població orientada a l'agricultura, i com moltes d'elles les seues fortificacions s'haurien anat formant a la llarc dels sigles, especialment a partir del [[sigle XI]] per l'inestabilitat de la regió. La localitat va deure caure en poder de [[Fernando III]] en 1235, passant a mans de l'Orde de Santiago en l'any [[1239]], constituint uns dels centres principals d'esta localitat en l'Alt Guadalquivir.
Coneixem bona part de les propietats i la renda que l'Orde ténia gràcies als llibres de visites, d'els que es conserven varis. Pel realisat despuix de les visites efectuades en periodos 1478-1480 sabem per eixemple que per llavors hi havia en la població 4 forns de [[pa]], 1 molí d'[[oli]], i 3 de [[farina]].
==Aldees==
==Aldees==