Canvis

== Religió i política ==

== Religió i política ==

[[Image:Thomas_Jefferson_by_Rembrandt_Peale,_1800.jpg|thumb|[[Thomas Jefferson]].]]

[[Image:Thomas_Jefferson_by_Rembrandt_Peale,_1800.jpg|thumb|[[Thomas Jefferson]].]]

La religió, com a element present en totes les societats, ha jugat històricament un paper rellevant en l'estructura i l'organisació política dels diversos països i imperis. El terme [[teocràcia]] designa el govern eixercit directament per una divinitat, o per una persona l'autoritat de la qual se li atribuïx per una condició de divinitat o de relació especial en esta.<ref>[http://dlc.iec.cat/results.asp?txtEntrada=teocr%E0cia&operEntrada=0 Entrada de "Teocràcia" del DIEC]</ref> La primera referència a la paraula teocràcia sembla que prové de [[Josep]] (personage del [[Génesis]]), que hauria explicat i contrastat la forma de govern històrica judeua en el restant de formes de govern de l'época: la [[monarquia]], l'[[oligarquia]] i la [[república]].<ref>"[http://www.newadvent.org/cathen/14568a.htm Theocracy]". ''Catholic Encyclopedia''. [Data de consulta: 2 de novembre, 2007]</ref> La teocràcia es va presentar en moltes civilisacions de l'[[Antiguetat]]; l'[[antic Egipte]] n'és un eixemple, on s'atribuïa als [[faraó|faraons]] la condició de divinitat o semidivinitat. En atres cultures, com ara la [[civilisació asteca]], la classe sacerdotal tenia un paper important en la presa de decisions i en l'educació, tot i que l'[[hueyi tlatoani|emperador asteca]] no n'era membre.  

La religió, com a element present en totes les societats, ha jugat històricament un paper rellevant en l'estructura i l'organisació política dels diversos països i imperis. El terme [[teocràcia]] designa el govern eixercit directament per una divinitat, o per una persona l'autoritat de la qual se li atribuïx per una condició de divinitat o de relació especial en esta.<ref>[http://dlc.iec.cat/results.asp?txtEntrada=teocr%E0cia&operEntrada=0 Entrada de "Teocràcia" del DIEC]</ref> La primera referència a la paraula teocràcia sembla que prové de [[Josep]] (personage del [[Génesis]]), que hauria explicat i contrastat la forma de govern històrica judeua en el restant de formes de govern de l'época: la [[monarquia]], l'[[oligarquia]] i la [[república]].<ref>"[http://www.newadvent.org/cathen/14568a.htm Theocracy]". ''Catholic Encyclopedia''. [Data de consulta: 2 de novembre, 2007]</ref> La teocràcia es va presentar en moltes civilisacions de l'[[Antiguetat]]; l'[[antic Egipte]] n'és un eixemple, on s'atribuïa als [[faraó|faraons]] la condició de divinitat o semidivinitat. En atres cultures, com ara la [[civilisació asteca]], la classe sacerdotal tenia un paper important en la presa de decisions i en l'educació, encara que l'[[hueyi tlatoani|emperador asteca]] no n'era membre.  

En [[Europa]], durant l'[[Edat mija]] i fins al [[sigle XIX]], la religió va tindre un paper important en la política, tenint en molts Estats un caràcter d'oficialitat i protecció a on, per eixemple, els còdics morals religiosos –aixina com algunes obligacions per l'Iglésia com ara el pagament del [[delme]]<ref>Montolío Hernánez, Ricardo, [http://hispanianova.rediris.es/general/articulo/001/art001.htm ''El medio diezmo. Un episodio en la reforma eclesiástica del trienio liberal (1820-23)''], Hispania Nova, Revista de Historia Contemporánea, número 1, 1998-2000.

En [[Europa]], durant l'[[Edat mija]] i fins al [[sigle XIX]], la religió va tindre un paper important en la política, tenint en molts Estats un caràcter d'oficialitat i protecció a on, per eixemple, els còdics morals religiosos –aixina com algunes obligacions per l'Iglésia com ara el pagament del [[delme]]<ref>Montolío Hernánez, Ricardo, [http://hispanianova.rediris.es/general/articulo/001/art001.htm ''El medio diezmo. Un episodio en la reforma eclesiástica del trienio liberal (1820-23)''], Hispania Nova, Revista de Historia Contemporánea, número 1, 1998-2000.