Canvis

==Geografia==

==Geografia==

Municipi situat en la vega baixa del riu [[Palància]], també nomenat en l'edat mija i Moderna ''Riu de Morvedre''. El relleu del terme presenta a soles tres accidents importants: el riu Palància, que llimita el terme pel sur, i les montanyes Rodana i Ponera, quines rostàries penetren pel nort, conseguint una altitut màxima de 185 [[metro|m.]] en un cerro d'arenoses triàsiques que s'alça al noroest de la població.

Municipi situat en la vega baixa del riu [[Palància]], també nomenat en l'[[edat mija]] i [[Edat moderna|moderna]] ''Riu de Morvedre''. El relleu del terme presenta a soles tres accidents importants: el riu Palància, que llimita el terme pel sur, i les montanyes Rodana i Ponera, quines rostàries penetren pel nort, conseguint una altitut màxima de 185 [[metro|m.]] en un cerro d'arenoses triàsiques que s'alça al noroest de la població.

El mig climàtic és el típicament mediterràneu. Està rodejat d'horta i séquies d'época romana que foren desenrollades i ampliades pels musulmans. Se troba en la ''baronia Baixa'', subcomarca que enllaça la vall del [[Palància]] en els pobles de la [[Serra d'Espadà]] i la [[Serra Calderona]]. Les terres no cultivades corresponen al llit del Palància, molt ample en este sector, i a mont, cobert en vegetació de [[romer]], [[timó]], [[espígol]], camamirla, [[carrasca]], [[esparreguera]], [[murta]] i [[pi]]s.

El mig climàtic és el típicament mediterràneu. Està rodejat d'[[Horta de Valéncia|horta]] i séquies d'época romana que foren desenrollades i ampliades pels musulmans. Se troba en la ''baronia Baixa'', subcomarca que enllaça la vall del [[Palància]] en els pobles de la [[Serra d'Espadà]] i la [[Serra Calderona]]. Les terres no cultivades corresponen al llit del Palància, molt ample en este sector, i a mont, cobert en vegetació de [[romer]], [[timó]], [[espígol]], camamirla, [[carrasca]], [[esparreguera]], [[murta]] i [[pi]]s.

Se troba a 28 quilómetros de [[Valéncia]] i a 2 quilómetros de [[Sagunt]]. S'accedix a este poble, des de [[Valéncia]], prenent la [[V-21]] i despuix l'[[A-23]].

Se troba a 28 quilómetros de [[Valéncia]] i a 2 quilómetros de [[Sagunt]]. S'accedix a este poble, des de [[Valéncia]], prenent la [[V-21]] i despuix l'[[A-23]].

==Història==

==Història==

[[Image:VGeneral Petrés.JPG|thumb|220px|<center>Vista general.</center>]]

[[Image:VGeneral Petrés.JPG|thumb|220px|<center>Vista general.</center>]]

Encara que el seu nom no apareix en el ''Llibre del Repartiment'', fon una alqueria de Morvedre ([[Sagunt]]) fins al [[sigle XIV]]. En [[1340]], [[Pere el Cerimoniós]] donà este lloc a Francesc Aguió, i en [[1410]] [[Martí l'Humà]] ho ratificà a nom de Joan Aguiló Romeu, a qui concedí el títul de baró. Conservà la seua població musulmana fins a [[1612]]. En el seu terme municipal encara n'hi han elements del seu passat migeval com són el castell o palau, el forn del baró, l'hort tancat o hort del senyor, l'almàssera de l'oli, aixina com els aljups: ''el Pou, l'Aixeta i l'aljup'', ademés dels molins Moret, Malany i de Peris.

Encara que el seu nom no apareix en el ''Llibre del Repartiment'', fon una [[alqueria]] de Morvedre ([[Sagunt]]) fins al [[sigle XIV]]. En l'any [[1340]], [[Pere el Cerimoniós]] donà este lloc a Francesc Aguió, i en l'any [[1410]] [[Martí l'Humà]] ho ratificà a nom de Joan Aguiló Romeu, a qui concedí el títul de baró. Conservà la seua població musulmana fins a l'any [[1612]]. En el seu terme municipal encara n'hi ha elements del seu passat migeval com són el castell o palau, el forn del baró, l'hort tancat o hort del senyor, l'almàssera de l'oli, aixina com els aljups: ''el Pou, l'Aixeta i l'aljup'', ademés dels molins Moret, Malany i de Peris.

==Administració==

==Administració==

==Demografia==

==Demografia==

{| align="center" rules="all" cellspacing="0" cellpadding="4" style="border: 1px solid #999; border-right: 2px solid #999; border-bottom:2px solid #999"

{| align="center" {{tablabonita}}

|+ style="font-weight: bold; font-size: 1.1em; margin-bottom: 0.5em"| Evolució demogràfica

!bgcolor=pink colspan=20 style="color:black;"|Evolució demogràfica

|-

 

![[1990]] !! [[1992]] !! [[1994]] !! [[1996]] !! [[1998]] !! [[2000]] !! [[2002]] !! [[2004]]  !! [[2005]]

![[1990]] !! [[1992]] !! [[1994]] !! [[1996]] !! [[1998]] !! [[2000]] !! [[2002]] !! [[2004]]  !! [[2005]]  !! [[2018]]

|-

|-

| align=center| 666 || align=center| 712 || align=center| 781 || align=center| 757 || align=center| 741 || align=center| 810 || align=center| 833 || align=center| 867 || align=center| 891

| align=center| 666 || align=center| 712 || align=center| 781 || align=center| 757 || align=center| 741 || align=center| 810 || align=center| 833 || align=center| 867 || align=center| 891 || align=center| 969

|}

|}

Basada tradicionalment en l'[[agricultura]]. El principal cultiu és el [[taronja|taronger]] al que li seguix la [[garrofera]], el nyispro i el restant en regadiu està destinat a [[hortalices]].

Basada tradicionalment en l'[[agricultura]]. El principal cultiu és el [[taronja|taronger]] al que li seguix la [[garrofera]], el nyispro i el restant en regadiu està destinat a [[hortalices]].

Va tindre una fàbrica de pirotècnia. Part de la seua població treballa en les indústries del [[Port de Sagunt]].

Va tindre una fàbrica de [[pirotècnia]]. Part de la seua població treballa en les indústries del [[Port de Sagunt]].

==Monuments==

==Monuments==

Les seues festes patronals estan dedicades a Sant Jaume, el [[25 de juliol]], i a la Puríssima de Petrés. Estes dos festivitats eren organisades per l'ajuntament, la primera sempre, la segona quan no havien clavaris casats per a fer la festa. Estes festes tenen el seu orige en la terra, en l'agricultura, en acció de gràcies per les collites obtingudes. L'orige d'abdós festivitats és molt antic, sent la primera d'orige migeval i la de la Puríssima del [[7 d'agost]] de [[1687]].

Les seues festes patronals estan dedicades a Sant Jaume, el [[25 de juliol]], i a la Puríssima de Petrés. Estes dos festivitats eren organisades per l'ajuntament, la primera sempre, la segona quan no havien clavaris casats per a fer la festa. Estes festes tenen el seu orige en la terra, en l'agricultura, en acció de gràcies per les collites obtingudes. L'orige d'abdós festivitats és molt antic, sent la primera d'orige migeval i la de la Puríssima del [[7 d'agost]] de [[1687]].

Com si fora el patró, la festivitat més important de Petrés fins al [[sigle XXI]] ha segut la del Salvador, que tradicionalment se celebrava el dia 6 d'agost. Esta festa la dedicaven els chics fadrins, en la vespra dels quals se realisava l'esperadíssima [[cordà]], sent l'última la realisada en l'any [[2000]]. En l'actualitat la festa de la Puríssima de Petrés i del Salvador se celebren el primer cap de semana d'[[agost]].

Com si fora el patró, la festivitat més important de Petrés fins al [[sigle XXI]] ha segut la del Salvador, que tradicionalment se celebrava el dia [[6 d'agost]]. Esta festa la dedicaven els chics fadrins, en la vespra dels quals se realisava l'esperadíssima [[cordà]], sent l'última la realisada en l'any [[2000]]. En l'actualitat la festa de la Puríssima de Petrés i del Salvador se celebren el primer cap de semana d'[[agost]].

Atres dos festivitats importants són les festes de les chiques, a la Puríssima i la del ''Chiquet del Billet'', o Chiquet Jesús de Praga. L'orige de la primera se troba a mitadats del [[sigle XVIII]] gràcies a la creació de la confraria de '''Donzelles de Maria''' que celebrava les festes el dumenge de despuix del dia [[8 de setembre]], passant despuix al primer dumenge de [[setembre]] i en l'actualitat a l'últim d'[[agost]]. Darrere d'esta festa se celebra la ''dels Chiquets'', que la celebren aquells que han realisat la primera comunió o chiquets d'eixes edats. La festa la va fundar el màrtir D. Vicente Garzando en [[1934]] per a que els chiquets tingueren també la seua pròpia festa. Esta festivitat és molt coneguda pels pobles de la comarca del Camp de Morvedre i també molt concorreguda.

Atres dos festivitats importants són les festes de les chiques, a la Puríssima i la del ''Chiquet del Billet'', o Chiquet Jesús de Praga. L'orige de la primera se troba a mitadats del [[sigle XVIII]] gràcies a la creació de la confraria de '''Donzelles de Maria''' que celebrava les festes el dumenge de despuix del dia [[8 de setembre]], passant despuix al primer dumenge de [[setembre]] i en l'actualitat a l'últim d'[[agost]]. Darrere d'esta festa se celebra la ''dels Chiquets'', que la celebren aquells que han realisat la primera comunió o chiquets d'eixes edats. La festa la va fundar el màrtir D. Vicente Garzando en l'any [[1934]] per a que els chiquets tingueren també la seua pròpia festa. Esta festivitat és molt coneguda pels pobles de la comarca del Camp de Morvedre i també molt concorreguda.

També se celebra des de [[1699]] l''''Encontre''' en la seua ''Enramà'' el dia de [[Pasqua]], processó molt emotiva i característica per l'entorn dels carrers replens de branques de [[pi]], [[nyispros]], [[oliva|oliveres]] i [[palmera|palmeres]] entre atres arbres.

També se celebra des de l'any [[1699]] l''''Encontre''' en la seua ''Enramà'' el dia de [[Pasqua]], processó molt emotiva i característica per l'entorn dels carrers replens de branques de [[pi]], [[nyispros]], [[oliva|oliveres]] i [[palmera|palmeres]] entre atres arbres.

Atres festivitats importants són: Sant Antoni, Sant Blai, Corpus i els Bous al carrer.

Atres festivitats importants són: Sant Antoni, Sant Blai, [[Corpus]] i els Bous al carrer.

==Persones célebres naixcudes en esta localitat==

==Persones célebres naixcudes en esta localitat==