Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
1 byte eliminat ,  06:34 9 maig 2019
Llínea 20: Llínea 20:  
Després de l'assessinat en [[Burjassot]] de "L’encobert" el [[19 de maig]] de [[1522]] per dos seguidors seus per a cobrar la recompensa oferida pel virrei, i la caiguda de [[Xàtiva]] i [[Alzira]], es produïx la derrota definitiva dels "agermanats", nomenant-se Virrei de Valéncia a [[Germana de Foix]], la qual governà durament fins a la seua mort en [[1538]] organisant junt en el seu marit, el Duc de Calàbria, una chicotets encara que brillant cort. Es mencionen 800 sentències de mort que varen haver d’efectuar-se d’una forma intermitent a lo llarc de diversos anys. Encara que, segons atres fonts, les represàlies consistiren més en confiscacions i multes, sobretot en les organisacions gremials, produint-se escassos casos de pena de mort. El [[23 de decembre]] de [[1524]], la regent de Valéncia va concedir un indult als "perayres" en un document oficial que és considerat un dels primers redactats en [[castellà]] en el [[Regne de Valéncia]], lo que ha portat que alguns vegen en la derrota dels "agermanats" una causa de l'imposició de la [[llengua castellana]], al considerar-ho com una represàlia més contra els perdedors. La pacificació efectiva del territori pareix que no es va produir fins a l'any [[1528]], data en que el rei va otorgar un perdó general.
 
Després de l'assessinat en [[Burjassot]] de "L’encobert" el [[19 de maig]] de [[1522]] per dos seguidors seus per a cobrar la recompensa oferida pel virrei, i la caiguda de [[Xàtiva]] i [[Alzira]], es produïx la derrota definitiva dels "agermanats", nomenant-se Virrei de Valéncia a [[Germana de Foix]], la qual governà durament fins a la seua mort en [[1538]] organisant junt en el seu marit, el Duc de Calàbria, una chicotets encara que brillant cort. Es mencionen 800 sentències de mort que varen haver d’efectuar-se d’una forma intermitent a lo llarc de diversos anys. Encara que, segons atres fonts, les represàlies consistiren més en confiscacions i multes, sobretot en les organisacions gremials, produint-se escassos casos de pena de mort. El [[23 de decembre]] de [[1524]], la regent de Valéncia va concedir un indult als "perayres" en un document oficial que és considerat un dels primers redactats en [[castellà]] en el [[Regne de Valéncia]], lo que ha portat que alguns vegen en la derrota dels "agermanats" una causa de l'imposició de la [[llengua castellana]], al considerar-ho com una represàlia més contra els perdedors. La pacificació efectiva del territori pareix que no es va produir fins a l'any [[1528]], data en que el rei va otorgar un perdó general.
   −
== Germaníes en el Regne de Mallorca ==
+
== Germanies en el Regne de Mallorca ==
 
El moviment de les germanies va tindre resonàncies en el [[Regne de Mallorca]], esclatant en [[1521]] com a conseqüència de l’empresonament de set menestrals. Igual que en [[Valéncia]], es va constituir una junta formada per tretze persones (la ''Tretzena''). Esta es fa en el control de la capital i destituïx el governador general, [[Miguel de Gurrea]], que fuig a [[Eivissa]]. Els nobles que varen sobreviure a la matança que es va produir en el [[Castell de Bellver]] es refugien en [[l’Alcúdia]], única població que permaneix fidel al Rei durant l’any i mig que els agermanats dominen l’illa. En [[agost]] de [[1522]], l’emperador envia 800 hòmens per a ajudar a Gurrea, el qual es desplaça a [[l’Alcúdia]] per a sometre, junt en els nobles que ací se li unixen, l’illa. En [[decembre]] realisen un sege a la capital, i el [[8 de març]] de [[1523]] els agermanats es rendixen en [[Palma de Mallorca]] en la mediació del bisbe. A pesar d’esta mediació, més de 200 agermanats foren eixecutats, fugint molts a [[Catalunya]].
 
El moviment de les germanies va tindre resonàncies en el [[Regne de Mallorca]], esclatant en [[1521]] com a conseqüència de l’empresonament de set menestrals. Igual que en [[Valéncia]], es va constituir una junta formada per tretze persones (la ''Tretzena''). Esta es fa en el control de la capital i destituïx el governador general, [[Miguel de Gurrea]], que fuig a [[Eivissa]]. Els nobles que varen sobreviure a la matança que es va produir en el [[Castell de Bellver]] es refugien en [[l’Alcúdia]], única població que permaneix fidel al Rei durant l’any i mig que els agermanats dominen l’illa. En [[agost]] de [[1522]], l’emperador envia 800 hòmens per a ajudar a Gurrea, el qual es desplaça a [[l’Alcúdia]] per a sometre, junt en els nobles que ací se li unixen, l’illa. En [[decembre]] realisen un sege a la capital, i el [[8 de març]] de [[1523]] els agermanats es rendixen en [[Palma de Mallorca]] en la mediació del bisbe. A pesar d’esta mediació, més de 200 agermanats foren eixecutats, fugint molts a [[Catalunya]].
  
25 978

edicions

Menú de navegació