Canvis

'''Sir Karl Raimund Popper''', [[Knight Bachelor|Kt]], [[Orde dels Companys d'Honor|CH]], [[Royal Society|FRS]], [[British Academy|FBA]] ( [[Viena]], [[Imperi austro-hongarés]], [[28 de juliol]] de [[1902]] - [[Londres]], [[Anglaterra]], [[17 de setembre]] de [[1994]] ) fon u dels més importants [[filòsofs]] i [[sociòlec]]s del [[sigle XX]].

'''Sir Karl Raimund Popper''', [[Knight Bachelor|Kt]], [[Orde dels Companys d'Honor|CH]], [[Royal Society|FRS]], [[British Academy|FBA]] ( [[Viena]], [[Imperi austro-hongarés]], [[28 de juliol]] de [[1902]] - [[Londres]], [[Anglaterra]], [[17 de setembre]] de [[1994]] ) fon u dels més importants [[filòsofs]] i [[sociòlec]]s del [[sigle XX]].

La seua preocupació per l'investigació judio-austríaca el va portar a ser perseguit durant la [[II Guerra Mundial|segona guerra mundial]]. Va tindre que fugir a [[Nova Zelanda]] on va eixercir com a professor de Filosofia en [[1937]] i despuix de Llògica i Metodologia en l'Escola d'Economia de Londres entre [[1945]] i [[1969]]. En la capital anglesa va seguir residint fins al seu decés. Va ser nomenat ''Sir'' en [[1965]]. Entre les seues numeroses obres destaquen: ''La societat oberta i els seus enemics'' i ''La pobrea de l'historicisme''.

La seua preocupació per l'investigació judio-austríaca el va portar a ser perseguit durant la [[II Guerra Mundial|segona guerra mundial]]. Va tindre que fugir a [[Nova Zelanda]] on va eixercir com a professor de Filosofia en l'any [[1937]] i despuix de Llògica i Metodologia en l'Escola d'Economia de Londres entre els anys [[1945]] i [[1969]]. En la capital anglesa va seguir residint fins al seu decés. Va ser nomenat ''Sir'' en l'any [[1965]]. Entre les seues numeroses obres destaquen: ''La societat oberta i els seus enemics'' i ''La pobrea de l'historicisme''.

[[Categoria:Filòsofs]]

[[Categoria:Filòsofs]]