Llínea 10: |
Llínea 10: |
| | lloc_mort = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]] | | | lloc_mort = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]] |
| }} | | }} |
− | '''Vicente Barrera Cambra''' ([[Valéncia]], 3 de decembre de [[1907]] - 11 de decembre de [[1956]]) fon un torero [[Valencians|valencià]], pare del també torero [[Vicente Barrera Simó]]. | + | '''Vicente Barrera Cambra''' ([[Valéncia]], [[3 de decembre]] de [[1907]] - [[11 de decembre]] de [[1956]]) fon un torero [[Valencians|valencià]], pare del també torero [[Vicente Barrera Simó]]. |
| | | |
| == Biografia == | | == Biografia == |
Llínea 18: |
Llínea 18: |
| Des de molt jove va mostrar una gran afició a la festa dels bous, contravenint els desijos familiars de que realisara estudis superiors. Molt pronte es va marchar de la seua casa per a participar en diferents capeges, fonamentalment en la província de [[Jaén]]. Una volta conquistat el respal familiar, els seus propis tios es varen convertir, en el començ de la seua carrera, en els seus administradors i apoderats. | | Des de molt jove va mostrar una gran afició a la festa dels bous, contravenint els desijos familiars de que realisara estudis superiors. Molt pronte es va marchar de la seua casa per a participar en diferents capeges, fonamentalment en la província de [[Jaén]]. Una volta conquistat el respal familiar, els seus propis tios es varen convertir, en el començ de la seua carrera, en els seus administradors i apoderats. |
| | | |
− | Es presentà en públic el 15 d'agost de [[1924]] en la localitat valenciana de [[Torrent]]. En la plaça de la ciutat de Valéncia debutà el 7 de setembre següent, conseguint un èxit molt rellevant. En [[Madrit]] feu el seu primer "paseíllo" el 14 de maig de [[1927]], repetint molt pronte junt a Gitanillo de Triana. Més important fon encara la vesprada de la seua presentació en [[Sevilla]], el 7 de juliol següent. Va repetir sense fortuna en la Maestranza el dia 24 d'eixe mateix mes, gestant-se llavors una de les dos llegendes que varen acompanyar de per vida a Barrera: en abandonar la plaça entre esbroncs, varis espectadors li varen cridar "Pinocho", en alusió a la llongitut del seu nas. Llavors va prometre no chafar mai més la plaça de Sevilla. I ho va complir. La segona llegenda fa referència a la seua negativa a torejar bous de Miura, degut a que sent noviller incipient el ganader “es va oblidar” de que el valencià estava invitat a una tenta. També va complir la seua segona promesa. | + | Es presentà en públic el [[15 d'agost]] de [[1924]] en la localitat valenciana de [[Torrent]]. En la plaça de la ciutat de Valéncia debutà el [[7 de setembre]] següent, conseguint un èxit molt rellevant. En [[Madrit]] feu el seu primer "paseíllo" el [[14 de maig]] de [[1927]], repetint molt pronte junt a Gitanillo de Triana. Més important fon encara la vesprada de la seua presentació en [[Sevilla]], el [[7 de juliol]] següent. Va repetir sense fortuna en la Maestranza el dia 24 d'eixe mateix mes, gestant-se llavors una de les dos llegendes que varen acompanyar de per vida a Barrera: en abandonar la plaça entre esbroncs, varis espectadors li varen cridar "Pinocho", en alusió a la llongitut del seu nas. Llavors va prometre no chafar mai més la plaça de Sevilla. I ho va complir. La segona llegenda fa referència a la seua negativa a torejar bous de Miura, degut a que sent noviller incipient el ganader “es va oblidar” de que el valencià estava invitat a una tenta. També va complir la seua segona promesa. |
| | | |
− | Va prendre l'alternativa en Valéncia el 17 de setembre de 1927. Juan Belmonte li va cedir la mort del bou "Romano", de Concha i Serra. Completava la terna José Belmonte. Va confirmar el doctorat en Madrit el 24 de maig de [[1928]], en Chicuelo i Cagancho com a padrí i testic, respectivament, de la cerimònia. El bou es va cridar "Jardinero" i pertanyia a la ganaderia de Graciliano Pérez Tabernero. | + | Va prendre l'alternativa en Valéncia el [[17 de setembre]] de 1927. Juan Belmonte li va cedir la mort del bou "Romano", de Concha i Serra. Completava la terna José Belmonte. Va confirmar el doctorat en Madrit el [[24 de maig]] de [[1928]], en Chicuelo i Cagancho com a padrí i testic, respectivament, de la cerimònia. El bou es va cridar "Jardinero" i pertanyia a la ganaderia de Graciliano Pérez Tabernero. |
| | | |
| Va permanéixer díhuit anys en actiu, situat sempre en els llocs importants del toreig. Destre molt dominador, fon un especialiste consumat de la sòrt del descabeig. Cult i inteligent, Vicente Barrera es va dedicar en fortuna als negocis una volta retirat dels rogles. | | Va permanéixer díhuit anys en actiu, situat sempre en els llocs importants del toreig. Destre molt dominador, fon un especialiste consumat de la sòrt del descabeig. Cult i inteligent, Vicente Barrera es va dedicar en fortuna als negocis una volta retirat dels rogles. |