Canvis

A banda d'estes construccions, Mora es va encarregar de la restauració de la porta dels apòstols de la [[catedral de Valéncia]] en 1909.

A banda d'estes construccions, Mora es va encarregar de la restauració de la porta dels apòstols de la [[catedral de Valéncia]] en 1909.

En [[1910]] es va plantejar la construcció d'un [[Mercat Central de Valéncia]] i en això els oportuns concursos. Mora fon rellevat com a arquitecte municipal per a poder presentar un mercat de llínees [[neo-mudéixar]]s, que fon rebujat. Pero no tot fon roïn perqué dos anys més tart, en [[1912]], va conseguir l'aprovació del seu Pla de l'Eixample per a Valéncia, sobre una superfície de 1.300 hectàrees.

En l'any [[1910]] es va plantejar la construcció d'un [[Mercat Central de Valéncia]] i en això els oportuns concursos. Mora fon rellevat com a arquitecte municipal per a poder presentar un mercat de llínees [[neo-mudéixar]]s, que fon rebujat. Pero no tot fon roïn perqué dos anys més tart, en [[1912]], va conseguir l'aprovació del seu Pla de l'Eixample per a Valéncia, sobre una superfície de 1.300 hectàrees.

I ya en [[1913]] va proyectar la seua obra mestra per excelència: el [[Mercat de Colon]], que ho va finalisar l'any [[1916]]. Un any abans, en [[1915]], fon nomenat acadèmic de número de la [[Real Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles]] de Valéncia.

I ya en [[1913]] va proyectar la seua obra mestra per excelència: el [[Mercat de Colon]], que ho va finalisar l'any [[1916]]. Un any abans, en [[1915]], fon nomenat acadèmic de número de la [[Real Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles]] de Valéncia.

Anys més tart participà en obres d'estil francés, com les dos cases bessones per a Carmen Ortiz de Tarancon en el carrer Mestre Gozalbo [[1924]], i serà l'introductor del [[purisme]] en obres com la del Banc Hispà-Americà, en el carrer de les Barques, construït en [[1925]] i derruït en [[1970]].

Anys més tart participà en obres d'estil francés, com les dos cases bessones per a Carmen Ortiz de Tarancon en el carrer Mestre Gozalbo [[1924]], i serà l'introductor del [[purisme]] en obres com la del Banc Hispà-Americà, en el carrer de les Barques, construït en [[1925]] i derruït en [[1970]].

De [[1925]] data un dels seus últims proyectes: L'Escola Industrial, de la que era professor d'Estereotomia, pero que no es va construir fins a més tart, patint diverses reformes.

De l'any [[1925]] data un dels seus últims proyectes: L'Escola Industrial, de la que era professor d'Estereotomia, pero que no es va construir fins a més tart, patint diverses reformes.

Des de [[1920]] fins a la seua mort, participà activament en congressos professionals, tenint una intensa vida social i de representació, sent decà del [[Colege d'Arquitectes de Valéncia]] i president del [[Consell Superior dels Coleges d'Arquitectes d'Espanya]].

Des de [[1920]] fins a la seua mort, participà activament en congressos professionals, tenint una intensa vida social i de representació, sent decà del [[Colege d'Arquitectes de Valéncia]] i president del [[Consell Superior dels Coleges d'Arquitectes d'Espanya]].

També són obra de Mora, l'iglésia parroquial de Nazaret, l'[[Hospital asil de Sant Joan de Deu|Hospital Asil de Sant Joan de Deu]] per a chiquets escrofulosos, (en la [[plaja de la Malvarrosa]]), la frontera de la [[Casa Consistorial de Valéncia]] en [[1909]] en la colaboració de [[Carlos Carbonell (arquitecte)|Carlos Carbonell]], la casa i capella per a Jan Uhr, la casa Suay Bonora en 1909, el Palau Baro de Quadras en 1904-1906, la casa Noguera de 1909, i també va construir al voltant de l'Eixample atres edificis de vivenda en un discret presupost per a l'ornamentació de la frontera, a on es va debatre entre els calius fitomòrfics modernistes i les formes més depurades del [[classicisme]]. Es tracta de casos com l'edifici del carrer Blanqueries núm. 31 (1918-1920),  les cases en el carrer Vivons (1927-28) i l'edifici en la Gran Via Marqués del Túria núm. 42 (1928-30).

També són obra de Mora, l'iglésia parroquial de Nazaret, l'[[Hospital asil de Sant Joan de Deu|Hospital Asil de Sant Joan de Deu]] per a chiquets escrofulosos, (en la [[plaja de la Malvarrosa]]), la frontera de la [[Casa Consistorial de Valéncia]] en l'any [[1909]] en la colaboració de [[Carlos Carbonell (arquitecte)|Carlos Carbonell]], la casa i capella per a Jan Uhr, la casa Suay Bonora en 1909, el Palau Baro de Quadras en 1904-1906, la casa Noguera de 1909, i també va construir al voltant de l'Eixample atres edificis de vivenda en un discret presupost per a l'ornamentació de la frontera, a on es va debatre entre els calius fitomòrfics modernistes i les formes més depurades del [[classicisme]]. Es tracta de casos com l'edifici del carrer Blanqueries núm. 31 (1918-1920),  les cases en el carrer Vivons (1927-28) i l'edifici en la Gran Via Marqués del Túria núm. 42 (1928-30).

Francisco Mora Berenguer morí en accident d'automòvil en companyia del seu fill Carlos Mora Ortiz de Tarancon, el [[24 de giner]] de [[1961]], als 85 anys d'edat.

Francisco Mora Berenguer morí en accident d'automòvil en companyia del seu fill Carlos Mora Ortiz de Tarancon, el [[24 de giner]] de [[1961]], als 85 anys d'edat.