349
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Creant la pàgina
[[Archiu:Targeta gràfica.jpg|miniaturadeimagen|Targetes gràfiques]]
La '''targeta gràfica''' és la part del sistema de vídeo que està dins de la computadora.
Es tracta de l'element que nos permet generar les imàgens que despuix són presentades en el monitor (un perifèric).
La targeta gràfica, també nomenada '''targeta de vídeo''' és una peça que es troba en totes les computadores i que és l'encarregada de processar les informacions en format de senyes digitals que deuen donar lloc a les imàgens, i posteriorment convertir-les a un format comprensible per als monitors.
L'eixida d'estes imàgens generades es fa a través dels ports de vídeo a través de cables especials fins a un o varis monitors. Si ben els ports de vídeo acostumen a formar part de la targeta gràfica, els demés elements no, sent considerat el monitor com un perifèric, és dir, un element extern als components de la computadora pròpiament dita.
La targeta gràfica ha evolucionat, frut de la tecnologia existent en l'época, les primeres computadores PC compatibles presentaven unes capacitats gràfiques molt llimitades, que pràcticament solament eren utilisades per als videojocs i un conjunt d'utilitats molt llimitada.
Era una época en la que els entorns gràfics d'usuari no estaven “ben vists” com a ferramenta productiva, no eren considerats “sérios”, solament per al mercat domèstic en les computadores de huit bits. I llavors va aplegar Apple i ho va canviar tot.
Els entorns gràfics en el seu número d'efectes, transicions i funcionalitats no va ser la principal raó per la qual les targetes gràfiques varen evolucionar, pero sí un dels seus motors al principi. Més vesprada, els videojocs i la multimèdia varen prendre el paper de tractor en l'evolució de les targetes gràfiques.
Podriem dir que les targetes gràfiques son autèntiques computadores dins de computadores, ya que les exigències cada volta més altes de les aplicacions que feyen un us intensiu de l'apartat gràfic de les computadores i, en especial, dels videojocs, varen portar a que estes cada volta oferiren major potència i, com a conseqüència, chips més complexos que actualment tenen poc a envejar als microprocessadors d'ordenador convencionals.
Va començar a popularisar-se entre els usuaris el terme '''GPU''', una abreviatura corresponent a la denominació '''Graphics Process Unit (Unitat de Processament Gràfic)''', i que denomina al microchip que realisa el principal treball de la targeta gràfica.
De fet, lo que comentava abans de la potència de les GPUs es materialisa en el fet de que existixen tècniques de programació que permeten utilisar estos chips en un propòsit general, com si foren CPUs i equipant, fins i tot, supercomputadores.
La potència de les GPUs les ha portat a ser utilisades fins i tot en supercomputació.
'''NVIDIA''' és una de les dos empreses líders en el terreny de les GPUs, que ha llançat la seua pròpia llínea d'estos chips i el seu corresponent hardware per a acometre tasques relacionades en la supercomputació.
L'atra fabricant de referència és '''AMD''', despuix de l'adquisició de '''ATI''' fa ya varis anys. Si '''NVIDIA''' és coneguda per la seua série de GPUs ''GeForce/RTX'', '''AMD/ATI''' lo és per la seua série ''Radeon/Vega''.
Les creacions d'abdós fabricants són després integrades pels productors de targetes gràfiques, que rodegen a la GPU de l'hardware adequat per a un funcionament òptim, deixant-la a punt per a la seua integració en un PC nou o be per a la seua posada a la venda per a que qualsevol que vullga actualisar la seua antiga màquina.
També hem de dir que '''Intel''' confirma que vorem les seues primeres gràfiques dedicades en l'any 2020, on hi haurà productes per a "gaming" i professionals.
La '''targeta gràfica''' és la part del sistema de vídeo que està dins de la computadora.
Es tracta de l'element que nos permet generar les imàgens que despuix són presentades en el monitor (un perifèric).
La targeta gràfica, també nomenada '''targeta de vídeo''' és una peça que es troba en totes les computadores i que és l'encarregada de processar les informacions en format de senyes digitals que deuen donar lloc a les imàgens, i posteriorment convertir-les a un format comprensible per als monitors.
L'eixida d'estes imàgens generades es fa a través dels ports de vídeo a través de cables especials fins a un o varis monitors. Si ben els ports de vídeo acostumen a formar part de la targeta gràfica, els demés elements no, sent considerat el monitor com un perifèric, és dir, un element extern als components de la computadora pròpiament dita.
La targeta gràfica ha evolucionat, frut de la tecnologia existent en l'época, les primeres computadores PC compatibles presentaven unes capacitats gràfiques molt llimitades, que pràcticament solament eren utilisades per als videojocs i un conjunt d'utilitats molt llimitada.
Era una época en la que els entorns gràfics d'usuari no estaven “ben vists” com a ferramenta productiva, no eren considerats “sérios”, solament per al mercat domèstic en les computadores de huit bits. I llavors va aplegar Apple i ho va canviar tot.
Els entorns gràfics en el seu número d'efectes, transicions i funcionalitats no va ser la principal raó per la qual les targetes gràfiques varen evolucionar, pero sí un dels seus motors al principi. Més vesprada, els videojocs i la multimèdia varen prendre el paper de tractor en l'evolució de les targetes gràfiques.
Podriem dir que les targetes gràfiques son autèntiques computadores dins de computadores, ya que les exigències cada volta més altes de les aplicacions que feyen un us intensiu de l'apartat gràfic de les computadores i, en especial, dels videojocs, varen portar a que estes cada volta oferiren major potència i, com a conseqüència, chips més complexos que actualment tenen poc a envejar als microprocessadors d'ordenador convencionals.
Va començar a popularisar-se entre els usuaris el terme '''GPU''', una abreviatura corresponent a la denominació '''Graphics Process Unit (Unitat de Processament Gràfic)''', i que denomina al microchip que realisa el principal treball de la targeta gràfica.
De fet, lo que comentava abans de la potència de les GPUs es materialisa en el fet de que existixen tècniques de programació que permeten utilisar estos chips en un propòsit general, com si foren CPUs i equipant, fins i tot, supercomputadores.
La potència de les GPUs les ha portat a ser utilisades fins i tot en supercomputació.
'''NVIDIA''' és una de les dos empreses líders en el terreny de les GPUs, que ha llançat la seua pròpia llínea d'estos chips i el seu corresponent hardware per a acometre tasques relacionades en la supercomputació.
L'atra fabricant de referència és '''AMD''', despuix de l'adquisició de '''ATI''' fa ya varis anys. Si '''NVIDIA''' és coneguda per la seua série de GPUs ''GeForce/RTX'', '''AMD/ATI''' lo és per la seua série ''Radeon/Vega''.
Les creacions d'abdós fabricants són després integrades pels productors de targetes gràfiques, que rodegen a la GPU de l'hardware adequat per a un funcionament òptim, deixant-la a punt per a la seua integració en un PC nou o be per a la seua posada a la venda per a que qualsevol que vullga actualisar la seua antiga màquina.
També hem de dir que '''Intel''' confirma que vorem les seues primeres gràfiques dedicades en l'any 2020, on hi haurà productes per a "gaming" i professionals.