Llínea 1: |
Llínea 1: |
| [[Archiu:Colp militar.jpg|miniaturadeimagen]] | | [[Archiu:Colp militar.jpg|miniaturadeimagen]] |
− | Segons el '''Diccionari de l'Espanoyl Jurídic de la R.A.E.''' [https://dej.rae.es/lema/golpe-militar] es tractaria d'un '''Colp d'Estat''' protagonisat per part de l'Eixèrcit o una part del mateix. | + | Segons el |
| + | Diccionari de l'Espanoyl Jurídic de la R.A.E. [https://dej.rae.es/lema/golpe-militar] es tractaria d'un '''Colp d'Estat''' protagonisat per part de l'Eixèrcit o una part del mateix. |
| | | |
| Dins de l'àmbit polític es denomina a aquella presa del poder violenta i inesperada per part d'una parcialitat o de la totalitat de la força militar activa d'una nació. | | Dins de l'àmbit polític es denomina a aquella presa del poder violenta i inesperada per part d'una parcialitat o de la totalitat de la força militar activa d'una nació. |
Llínea 6: |
Llínea 7: |
| Cal destacar-se que esta acció té com a missió desplaçar a les autoritats vigents, normalment elegides per la via constitucional, i instaurar un règim en forta tendència totalitària. | | Cal destacar-se que esta acció té com a missió desplaçar a les autoritats vigents, normalment elegides per la via constitucional, i instaurar un règim en forta tendència totalitària. |
| | | |
− | Històricament, els colps militars, han segut la conseqüència d'un estat de crisis que involucra varis aspectes: polític social i econòmic, que travessa una nació i que no se sosté més perque per eixemple hi ha una forta escissió entre govern i poble. És dir, la debilitat política d'una gestió, sumat a un estat d'insatisfacció per part del poble que no se sent per a res representat pels seus governants és la causa més habitual que desencadena un colp militar. | + | Històricament, els colps militars, han segut la conseqüència d'un estat de crisis que involucra varis aspectes: polític, social i econòmic, que travessa una nació i que no se sosté més perque per eixemple hi ha una forta escissió entre govern i poble. És dir, la debilitat política d'una gestió, sumat a un estat d'insatisfacció per part del poble que no se sent per a res representat pels seus governants és la causa més habitual que desencadena un colp militar. |
| | | |
− | En tant, les forces militars, especialment vinculades a la consecució i manteniment de l'orde d'un país, reaccionen davant un estat de coses com l'expressat i llavors decidixen prendre cartes en l'assunt per a evitar una escissió o fractura total en la comunitat. | + | En tant, les [[Eixèrcit|forces militars]], especialment vinculades a la consecució i manteniment de l'orde d'un país, reaccionen davant un estat de coses com l'expressat i llavors decidixen prendre cartes en l'assunt per a evitar una escissió o fractura total en la comunitat. |
| | | |
| Ara be, en eixe afany per tornar l'orde a la força ha segut una constant en l'història que els colps militars en lloc de tornar pau i harmonia hagen impost encara més terror i caos del que hi havia, açò s'ha donat especialment com a conseqüència que normalment estan motivats per córrer a un grup o partit de l'escena política i no per millorar el ben comú o benestar de la societat. | | Ara be, en eixe afany per tornar l'orde a la força ha segut una constant en l'història que els colps militars en lloc de tornar pau i harmonia hagen impost encara més terror i caos del que hi havia, açò s'ha donat especialment com a conseqüència que normalment estan motivats per córrer a un grup o partit de l'escena política i no per millorar el ben comú o benestar de la societat. |