349
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 1:
Llínea 1: + +
Afegint informació
Un '''colp d'Estat''' és la presa del [[poder polític]], d'un modo repentí i violent, per part d'un [[grup de poder]], vulnerant la [[llegitimitat]] institucional establida en un [[Estat]], és dir, les normes [[llegal]]s de successió en el [[poder polític|poder]] vigent en anterioritat. Els seus participants o colaboradors es denominen colpistes.<ref>{{DGLV|Colpiste}}</ref>
Un '''colp d'Estat''' és la presa del [[poder polític]], d'un modo repentí i violent, per part d'un [[grup de poder]], vulnerant la [[llegitimitat]] institucional establida en un [[Estat]], és dir, les normes [[llegal]]s de successió en el [[poder polític|poder]] vigent en anterioritat. Els seus participants o colaboradors es denominen colpistes.<ref>{{DGLV|Colpiste}}</ref>
També i segons el '''Diccionari de l'Espanyol Jurídic de la R.A.E.''' [https://dej.rae.es/lema/golpe-de-estado] es tractaria del desmantellament de les institucions constitucionals sense seguir el procediment establit, com a eixemple podria ser autor d'un Colp d'Estat el propi president de l'Eixecutiu, si per eixemple, dissol el Parlament fòra dels supòsits prevists en la Constitució.
Atenent a la identitat dels seus autors, sol presentar dos formes: el [[colp de palau]] o ''colp d'estat constitucional'', quan la presa del poder és eixecutada per elements interns del propi [[govern]], fins i tot del mateix cim governamental; el colp militar o [[pronunciament militar]], quan la presa del poder és realisada per membres de les [[forces armades]]. El [[pretorianisme]] és la influència excessiva del poder [[militar]] en el [[govern civil]], que en molts dels casos ho porten a terme per mig dels colps d'Estat o [[pronunciament]]s.<ref>[http://hera.ugr.es/tesisugr/17712944.pdf Ramón Gómez Martínez. El Estatuto Jurídico-Constitucional del militar de carrera en España. Antecedentes, fundamento y situación actual. Tesis doctoral. Universidad de Granada. Facultad de Derecho. Año 2008.]</ref>
Atenent a la identitat dels seus autors, sol presentar dos formes: el [[colp de palau]] o ''colp d'estat constitucional'', quan la presa del poder és eixecutada per elements interns del propi [[govern]], fins i tot del mateix cim governamental; el colp militar o [[pronunciament militar]], quan la presa del poder és realisada per membres de les [[forces armades]]. El [[pretorianisme]] és la influència excessiva del poder [[militar]] en el [[govern civil]], que en molts dels casos ho porten a terme per mig dels colps d'Estat o [[pronunciament]]s.<ref>[http://hera.ugr.es/tesisugr/17712944.pdf Ramón Gómez Martínez. El Estatuto Jurídico-Constitucional del militar de carrera en España. Antecedentes, fundamento y situación actual. Tesis doctoral. Universidad de Granada. Facultad de Derecho. Año 2008.]</ref>