Canvis

Les primeres manifestacions lliteràries de l'urdu escomençaren en el sigle XVII. L'urdu, escrit en alfabet persa, se convertiria en el mig d'expressió dels poetes musulmans del nort de l'Índia. A la forma de urdu usada en la poesia d'esta época se la denomina rekhti i el seu màxim exponent fon el poeta [[Vali Dakkani]]. U dels principals centres d'activitat lliterària en urdu ha segut tradicionalment la ciutat de [[Lucknow]], a on encara predomina l'us escrit de l'urdu sobre l'hindi.

Les primeres manifestacions lliteràries de l'urdu escomençaren en el sigle XVII. L'urdu, escrit en alfabet persa, se convertiria en el mig d'expressió dels poetes musulmans del nort de l'Índia. A la forma de urdu usada en la poesia d'esta época se la denomina rekhti i el seu màxim exponent fon el poeta [[Vali Dakkani]]. U dels principals centres d'activitat lliterària en urdu ha segut tradicionalment la ciutat de [[Lucknow]], a on encara predomina l'us escrit de l'urdu sobre l'hindi.

El terme "urdu" s'usà com a sinònim de "hindustaní" en l'época de l'Índia britànica per a referir-se també a la llengua parlada. En tot i això, les sempre complexes relacions entre religió, llengua i societat en l'Índia portarien a l'us d'una forma escrita en alfabet devanagari, propi del sànscrit, com a alternativa a la forma escrita en alfabet persa. Esta divisió en la forma escrita del llenguage, que ha resultat en el desenroll de dos normes cultes, hindi i urdu, s'accentuaria en la partició de l'Índia en l'any [[1947]], quan sorgiren els estats independents d'Índia i Pakistan. Des de llavors, el terme "urdu" s'usa exclusivament per a referir-se a la norma culta de l'idioma que utilisa l'alfabet persa. Des de la partició, l'urdu usat en Pakistan ha incrementat considerablement l'us de térmens d'orige [[àrap]] mentres que en l'Índia molts parlants d'hindi eviten conscientment l'us de paraules d'orige [[persa]] i àrap en la llengua escrita, favorint un estil en numerosos neologismes presos del sànscrit. Esta tendència ha accentuat la divisió de les formes escrites de l'urdu i l'hindi, encara que l'idioma parlat seguix sent essencialment el mateix.

El terme "urdu" s'usà com a sinònim de "hindustaní" en l'época de l'Índia britànica per a referir-se també a la llengua parlada. A pesar d'això, les sempre complexes relacions entre religió, llengua i societat en l'Índia portarien a l'us d'una forma escrita en alfabet devanagari, propi del sànscrit, com a alternativa a la forma escrita en alfabet persa. Esta divisió en la forma escrita del llenguage, que ha resultat en el desenroll de dos normes cultes, hindi i urdu, s'accentuaria en la partició de l'Índia en l'any [[1947]], quan sorgiren els estats independents d'Índia i Pakistan. Des de llavors, el terme "urdu" s'usa exclusivament per a referir-se a la norma culta de l'idioma que utilisa l'alfabet persa. Des de la partició, l'urdu usat en Pakistan ha incrementat considerablement l'us de térmens d'orige [[àrap]] mentres que en l'Índia molts parlants d'hindi eviten conscientment l'us de paraules d'orige [[persa]] i àrap en la llengua escrita, favorint un estil en numerosos neologismes presos del sànscrit. Esta tendència ha accentuat la divisió de les formes escrites de l'urdu i l'hindi, encara que l'idioma parlat seguix sent essencialment el mateix.

== Dialectes ==

== Dialectes ==