| [[Archiu:COA Spain 1945 1977.svg|thumb|300px|[[Escut d'Espanya]] durant el franquisme, que incorpora en el lema «Una Gran Lliure», junt en atres motius heràldics que afigen als de l'escut tradicional d'Espanya (armes de Castella, León, Aragó, Navarra i Granada, i les [[Columnes d'Hércules]] en el lema ''[[Plus ultra (lema)|Plus ultra]]'') uns atres presos de l'escut dels [[Reis Catòlics]]: el [[àguila de Sant Joan]] i [[el jou i les fleches]] que també va prendre la Falange (els reis els havien adoptat per coincidir en les inicials d'Ysabel i Fernando).]] | | [[Archiu:COA Spain 1945 1977.svg|thumb|300px|[[Escut d'Espanya]] durant el franquisme, que incorpora en el lema «Una Gran Lliure», junt en atres motius heràldics que afigen als de l'escut tradicional d'Espanya (armes de Castella, León, Aragó, Navarra i Granada, i les [[Columnes d'Hércules]] en el lema ''[[Plus ultra (lema)|Plus ultra]]'') uns atres presos de l'escut dels [[Reis Catòlics]]: el [[àguila de Sant Joan]] i [[el jou i les fleches]] que també va prendre la Falange (els reis els havien adoptat per coincidir en les inicials d'Ysabel i Fernando).]] |
− | La '''simbologia del franquisme''' és el conjunt de [[símbol]]s que es varen utilisar com a referent icònic per a identificar visualment al [[règim franquiste]] i a les persones i institucions que s'identificaven en ell, i marcar l'apropiació simbòlica de llocs emblemàtics, molts d'ells utilisats com [[espais de la memòria]]. Es va utilisar massivament, seguint les modernes tècniques de [[propaganda]] per a conseguir una presència marejant en tots els àmbits públics i privats: [[bandera]]s, [[escut]]s, [[efígie]]s, [[monument]]s, [[sagell]]s, [[medalla]]s, [[insígnia]]s, [[uniforme]]s i distintius de totes classes. Fins i tot els assents dels transports públics eren objecte d'apropiació simbòlica per a perpetuar el recort de la ''Gloriosa Creuada'': un cartell que indicava ''Reservat per a cavallers mutilats''. | + | La '''simbologia del franquisme''' és el conjunt de [[símbol]]s que es varen utilisar com a referent icònic per a identificar visualment al [[règim franquiste]] i a les persones i institucions que s'identificaven en ell, i marcar l'apropiació simbòlica de llocs emblemàtics, molts d'ells utilisats com [[espais de la memòria]]. Es va utilisar massivament, seguint les modernes tècniques de [[propaganda]] per a conseguir una presència marejant en tots els àmbits públics i privats: [[bandera]]s, [[escut]]s, [[efígie]]s, [[monument]]s, [[sagell]]s, [[medalla]]s, [[insígnia]]s, [[uniforme]]s i distintius de totes classes. Inclús els assents dels transports públics eren objecte d'apropiació simbòlica per a perpetuar el recort de la ''Gloriosa Creuada'': un cartell que indicava ''Reservat per a cavallers mutilats''. |