Canvis

En l'any [[1949]] guanyà el Premi Teatral per a Universitaris Hispanoamericans, en la seua comèdia ''La senda iluminada''. D'eixa manera va iniciar una carrera com a dramaturc i guioniste que el va portar a obtindre numerosos premis i distincions, com el Premi per a Novells va ser per a la seua obra ''Los derrotados'' ([[1950]]), el Premi Nacional de Teatre Calderón de la Barca pel ''El baile de los muñecos'' ([[1951]]), el Premi Valéncia de Teatre en ''El escultor de sus sueños'' ([[1953]]) i la Medalla del Círcul d'Escritors Cinematogràfics ([[1955]]).​ En l'any [[1984]] l'[[Editorial Planeta]] en conjunt en el gremi de llibrers de [[Madrit]] el varen elegir Escritor de l'any. Va obtindre la Medalla d'Or al Mèrit en el Treball en l'any [[2001]], i en [[juliol]] de [[2002]] fon electe membre del [[Consell Valencià de Cultura]] (CVC).

En l'any [[1949]] guanyà el Premi Teatral per a Universitaris Hispanoamericans, en la seua comèdia ''La senda iluminada''. D'eixa manera va iniciar una carrera com a dramaturc i guioniste que el va portar a obtindre numerosos premis i distincions, com el Premi per a Novells va ser per a la seua obra ''Los derrotados'' ([[1950]]), el Premi Nacional de Teatre Calderón de la Barca pel ''El baile de los muñecos'' ([[1951]]), el Premi Valéncia de Teatre en ''El escultor de sus sueños'' ([[1953]]) i la Medalla del Círcul d'Escritors Cinematogràfics ([[1955]]).​ En l'any [[1984]] l'[[Editorial Planeta]] en conjunt en el gremi de llibrers de [[Madrit]] el varen elegir Escritor de l'any. Va obtindre la Medalla d'Or al Mèrit en el Treball en l'any [[2001]], i en [[juliol]] de [[2002]] fon electe membre del [[Consell Valencià de Cultura]] (CVC).

Tingué una destacada llabor com a guionista de cine i de telenovela i atres programes per a [[TVE]], de [[1963]] a [[1965]], tasca que li va fer mereixedor a la seua segona Medalla del Círcul d'Escritors Cinematogràfics a la millor llabor lliterària (1966), el Premi del Ministeri d'Informació i Turisme en la categoria de periodisme cinematogràfic ([[1966]]) i el Premi Periodístic de la Fundació Nacional Francisco Franco ([[1978]]). Fins i tot actuà en adaptacions de les seues obres i en produccions televisives. Vàries de les seues obres varen ser portades al cine (''Niñas... ¡al salón!'', ''Hijos de papá'', ''Y al tercer año, resucitó'', ''Las autonosuyas'', ''La boda del señor cura'', etc.) en la seua majoria dirigides per [[Rafael Gil]].

Tingué una destacada llabor com a guionista de cine i de telenovela i atres programes per a [[TVE]], de [[1963]] a [[1965]], tasca que li va fer mereixedor a la seua segona Medalla del Círcul d'Escritors Cinematogràfics a la millor llabor lliterària (1966), el Premi del Ministeri d'Informació i Turisme en la categoria de periodisme cinematogràfic ([[1966]]) i el Premi Periodístic de la Fundació Nacional Francisco Franco ([[1978]]). Inclús actuà en adaptacions de les seues obres i en produccions televisives. Vàries de les seues obres varen ser portades al cine (''Niñas... ¡al salón!'', ''Hijos de papá'', ''Y al tercer año, resucitó'', ''Las autonosuyas'', ''La boda del señor cura'', etc.) en la seua majoria dirigides per [[Rafael Gil]].

A partir de l'any [[1971]], en el seu llibre de cròniques ''Contando los 40'', començà a publicar narrativa, ensajos, crònica, sàtira política, testimonis autobiogràfics, obra en la qual va comprendre gran part de les diverses etapes de l'història espanyola del [[sigle XX]]. En [[1978]] alcançà el seu primer gran èxit de vendes en la novela ''Y al tercer año, resucitó'', a la que va calificar d'història-ficció, i que juga en l'idea de la contemplació que de la societat espanyola posfranquista tindria un [[Franco]] resucitat. D'ahí es va convertir en un autèntic superventes en més de quatre millons d'eixemplars venuts de la seua obra, convertint-se en un dels autors contemporàneus més llegits d'[[Espanya]] i d'[[Hispanoamèrica]].

A partir de l'any [[1971]], en el seu llibre de cròniques ''Contando los 40'', començà a publicar narrativa, ensajos, crònica, sàtira política, testimonis autobiogràfics, obra en la qual va comprendre gran part de les diverses etapes de l'història espanyola del [[sigle XX]]. En [[1978]] alcançà el seu primer gran èxit de vendes en la novela ''Y al tercer año, resucitó'', a la que va calificar d'història-ficció, i que juga en l'idea de la contemplació que de la societat espanyola posfranquista tindria un [[Franco]] resucitat. D'ahí es va convertir en un autèntic superventes en més de quatre millons d'eixemplars venuts de la seua obra, convertint-se en un dels autors contemporàneus més llegits d'[[Espanya]] i d'[[Hispanoamèrica]].