Canvis

Introduí en Espanya la [[neurosiquiatria]] i la [[teràpia ocupacional]]. En l'any [[1877]] fundà un famós sanatori mental, el Sanatori Esquerdo, emplaçat en [[Carabanchel]], notable pel teatre en que els interns i els cuidadors representaven obres dramàtiques i a on eliminà el tractament coercitiu extrem dels sanatoris de l'época, substituint-ho per una assistència a càrrec de meges i enfermers adequadament instruïts.

Introduí en Espanya la [[neurosiquiatria]] i la [[teràpia ocupacional]]. En l'any [[1877]] fundà un famós sanatori mental, el Sanatori Esquerdo, emplaçat en [[Carabanchel]], notable pel teatre en que els interns i els cuidadors representaven obres dramàtiques i a on eliminà el tractament coercitiu extrem dels sanatoris de l'época, substituint-ho per una assistència a càrrec de meges i enfermers adequadament instruïts.

Ademés, fon membre del [[Partit Republicà Progressiste (Espanya, 1880)|Partit Republicà Progressiste]] fundat per [[Manuel Ruiz Zorrilla]] i [[Nicolás Salmerón]], fon elegit regidor (1892) i diputat per Madrit (1893). Fon nomenat cap nacional del partit en [[1895]], a la mort de Ruiz Zorrilla. En l'any 1897 fundà, junt en atres destacats polítics, l'Unió Republicana Nacional. En 1910 presidí una [[Conjunció Republicà-Socialista|coalició de republicans i socialistes]], per la que fon elegit diputat junt en [[Pablo Iglesias Posse|Pablo Iglesias]] i [[Benito Pérez Galdós]].

Ademés, fon membre del [[Partit Republicà Progressiste (Espanya, [[1880]])|Partit Republicà Progressiste]] fundat per [[Manuel Ruiz Zorrilla]] i [[Nicolás Salmerón]], fon elegit regidor ([[1892]]) i diputat per Madrit ([[1893]]). Fon nomenat cap nacional del partit en [[1895]], a la mort de Ruiz Zorrilla. En l'any [[1897]] fundà, junt en atres destacats polítics, l'Unió Republicana Nacional. En [[1910]] presidí una [[Conjunció Republicà-Socialista|coalició de republicans i socialistes]], per la que fon elegit diputat junt en [[Pablo Iglesias Posse|Pablo Iglesias]] i [[Benito Pérez Galdós]].

Muigué el 30 de giner de 1912, en la seua casa de Madrit, en el número 29 del carrer Serrano. Fon enterrat en la Sacramental de Sant Lorenzo i Sant Josep, en [[Carabanchel Baix]].

Muigué el 30 de giner de 1912, en la seua casa de Madrit, en el número 29 del carrer Serrano. Fon enterrat en la Sacramental de Sant Lorenzo i Sant Josep, en [[Carabanchel Baix]].