Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
4918 bytes afegits ,  18:05 9 abr 2019
Pàgina nova, en el contingut: «'''Santiago Grisolía García''' (Valéncia, 6 de giner de 1923), és un bioquímic valencià d'ideologia propenca al Pancatalanisme|pa...»
'''Santiago Grisolía García''' ([[Valéncia]], 6 de giner de [[1923]]), és un bioquímic [[Valencians|valencià]] d'ideologia propenca al [[Pancatalanisme|pancatalanisme]]. Santiago Grisolía ostenta el títul de Marqués de Grisolía i és el president del [[Consell Valencià de Cultura]] (CVC) des de l'any [[1996]], nomenat per [[Eduardo Zaplana]].

== Biografia ==

Naixcut el 6 de giner de l'any 1923 en la ciutat de Valéncia, es llicencià en Medicina per l'[[Universitat de Valéncia]] en [[1944]]. Despuix d'obtindre el seu doctorat en [[Madrit]] en [[1949]], àmplia els seus estudis en els [[Estats Units]] en l'Universitat de Nova York, baix la supervisió de [[Severo Ochoa]]. En esta universitat inicia les seues investigacions en fixació de l'anhídrit carbònic, tema en el que va seguir treballant el restant de la seua vida.

Ha publicat més de 400 treballs científics, i al voltant de 30 artículs divulgatius, desenrollant, aixina mateix, una ingent llabor docent i investigadora en el transcurs de molts anys en diversos paisos [[Europa|europeus]] i d'[[Amèrica]]. Professor de bioquímica i biologia de l'Universitat de [[Kansas]], [[Chicago]] i [[Wisconsin]], àmplia les seues investigacions sobre el cicle de la urea, demostrant com la citrulina és un intermediari d'este cicle.

Creador i secretari de la Fundació Valenciana d'Estudis Alvançats i màxim impulsor dels actuals [[Premis Rei Jaume I]], va rebre la Medalla d'Or al Mèrit d'Investigació i Educació Universitària pel Ministeri de Ciència i Innovació en l'any [[2011]]. President del Comité Científic de Coordinació del Proyecte Genoma Humà per la [[Unesco]], és vicepresident del Patronat del Centre d'Investigació Príncip Felip, i assessor del President de la [[Generalitat Valenciana]] per a Ciència i Tecnologia. Presidix el Consell Valencià de Cultura des de l'any 1996 i els Consells assessores de l'[[Universitat Internacional Menéndez i Pelayo de Valéncia]] i dels Museus de Ciències de [[Conca]] i de [[Valéncia]].

En l'any [[1990]] fon guardonat, junt en Salvador Moncada, en el [[Premis Príncip d'Astúries|Premi Príncip d'Astúries]] d'Investigació Científica i Tècnica per la seua llabor científica en l'àrea de la bioquímica en camps molt diversos, principalment en l'enzimologia del metabolisme del nitrogen relacionat en el cicle de la urea i la degradació de les pirimidines. En l'any [[2010]] li va ser concedida la Medalla d'Or al Mèrit en l'Investigació i en l'Educació Universitària.​

És membre de l'Acadèmia Europea de Ciències i Arts, acadèmic d'honor de la Real Acadèmia de Doctors d'Espanya, membre fundador del Colege Lliure d'Emèrits i Doctor Honoris causa per les Universitats de [[Salamanca]], [[Barcelona]], Valéncia, [[Madrit]], [[Lleó]], [[País Vasc]], [[Siena]], [[Florència]], Kansas, [[Les Palmes de Gran Canària]], [[Universitat Politècnica de Valéncia]], Universitat de [[Lisboa]], [[Universitat Nacional d'Educació a Distància]] i de l'Universitat de Castella-la Mancha.​ El 2 de març de [[2018]] se li concedix la Gran Creu de l'Orde d'Isabel la Catòlica.

== Obra ==

* Grisolía, Santiago (2008). ''Biodiversidad''. Valencia (Comunidad Autónoma). ISBN: 978-84-482-5067-6.
* Grisolía, Santiago (2007). ''Cambio climático y sus consecuencias''. Valencia (Comunidad Autónoma). ISBN: 978-84-482-4771-3.
* Grisolía, Santiago (2000). ''Compromisos con el futuro del Proyecto genoma humano''. Fundación BBVA. ISBN: 978-84-95163-37-0.
* Puigdomènech, Pere; Grisolía, Santiago; Ayala, Francisco J. (2002). ''Genética''. Círculo de Lectores. ISBN: 978-84-226-9669-8.
* Grisolía, Santiago; Puigdomènech, Pere; Ayala, Francisco J. (2003). ''Genética''. Nuevas Ediciones de Bolsillo. ISBN: 978-84-9759-560-5.
* Grisolía, Santiago (2006). ''La gripe aviaria: un reto de salud''. Ediciones de la Universidad de Castilla-La Mancha. ISBN: 978-84-8427-472-8.
* Sols, Alberto; Grisolía, Santiago (1988). ''Severo Ochoa en imágenes''. Fundación Colegio Libre de Eméritos Universitarios. ISBN: 978-84-404-2060-2.
* Grisolía, Santiago (2007). ''Severo Ochoa: un científico apasionado''. Fundación BBVA. ISBN: 978-84-96515-59-8.
* Grisolía, Santiago (2001). ''Trasplantes y clonación de células humanas en el siglo XXI''. Fundación BBVA. ISBN: 978-84-95163-42-4.
* Sanmartín Esplugues, José; Grisolía, James S.; Grisolía, Santiago (2005). ''Violencia, televisión y cine''. Editorial Ariel. ISBN: 978-84-344-7479-6.
* Sanmartín Esplugues, José; Grisolía, James S.; Grisolía, Santiago (1998). ''Violencia, televisión y cine''. Editorial Ariel. ISBN: 978-84-344-7465-9.
* Grisolía, Santiago (2006). ''Vivir para la ciencia''. Institución Alfonso el Magnánimo (Valencia). ISBN: 978-84-7822-475-3.

== Enllaços externs ==

* [https://es.wikipedia.org/wiki/Santiago_Grisol%C3%ADa Santiago Grisolía en Wikipedia]
26 086

edicions

Menú de navegació