Canvis

===Oclusives===

===Oclusives===

En valencià, les oclusives sonores ([b], [d] i [g]) realment només se pronuncien oclusives quan van a principi de frase, despuix de pausa i despuix de nassal (en el cas de la [d], tamé despuix de [ɫ]): '''b'''aló [ba'lo], am'''b'''ició [am.bi.si'o], con'''d'''ena [kon'de.na], sol'''d'''at [sol'dat], an'''g'''ul ['aŋ.guɫ]... En el restant de casos, tenen una pronunciació fricativa, més relaixada ([β], [ð] i [ɣ]): ro'''b'''a ['rɔ.βa], ro'''d'''a ['rɔ.ða], ar'''g'''ument [aɾ.ɣu'ment]...

En valencià, les oclusives sonores ([b], [d] i [g]) realment només se pronuncien oclusives quan van a principi de frase, despuix de pausa i despuix de nassal (en el cas de la [d], tamé despuix de [ɫ]): '''b'''aló [ba'lo], am'''b'''ició [am.bi.si'o], con'''d'''ena [kon'de.na], sol'''d'''at [soɫ'dat], an'''g'''ul ['aŋ.guɫ]... En el restant de casos, tenen una pronunciació fricativa, més relaixada ([β], [ð] i [ɣ]): ro'''b'''a ['rɔ.βa], ro'''d'''a ['rɔ.ða], ar'''g'''ument [aɾ.ɣu'ment]...

A final de paraula no existixen les oclusives sonores, per lo que únicament apareixen les sordes: cap ['kap], sanc ['saŋk], vert ['vɛɾt]... Les úniques excepcions són les paraules "ab" i "ad". L'arcaisme "ab" se pronuncia [ap], pero si va seguida de vocal o consonant sonora, el seu sò canvia a [aβ]. La preposició "ad" és una variant de "a" usada davant de pronoms personals i demostratius escomençats per vocal, la seua pronunciació és sempre [að].

A final de paraula no existixen les oclusives sonores, per lo que únicament apareixen les sordes: cap ['kap], sanc ['saŋk], vert ['vɛɾt]... Les úniques excepcions són les paraules "ab" i "ad". L'arcaisme "ab" se pronuncia [ap], pero si va seguida de vocal o consonant sonora, el seu sò canvia a [aβ]. La preposició "ad" és una variant de "a" usada davant de pronoms personals i demostratius escomençats per vocal, la seua pronunciació és sempre [að].