Canvis

{{Cita|''Es en fin la Lengua Valenciana de condición de doncellas virtuosas, que aunque sean vistas no se dexan tocar: pues no es poca esta excelencia que pueda entrar á doquiera, y que defienda la fortaleza de su Lengua.''|''Libro de las alabanzas de las lenguas hebrea, griega, latina, castellana y valenciana''}}  

{{Cita|''Es en fin la Lengua Valenciana de condición de doncellas virtuosas, que aunque sean vistas no se dexan tocar: pues no es poca esta excelencia que pueda entrar á doquiera, y que defienda la fortaleza de su Lengua.''|''Libro de las alabanzas de las lenguas hebrea, griega, latina, castellana y valenciana''}}  

{{Cita|''La noble ciutat de Valéncia a 28 de septembre, any de 1238, va ser presa i entrada pel venturós rei el senyor Jaume i poblada de nova gent cristiana ab diverses i no ben enteses llengües per que hi havia italians, francesos, alemanys, catalans, aragonesos, navarresos, biscaïns i castellans i perqué cada u parlava la seua llengua, hi havia en la ciutat una atra confusió que en Babel. Enpero com el rei i els dels seus casa, i tall, i molts dels seus vassalls parlaven llengua de Provença, i aquella com més comú prevalesció, pero no sense gran mixtura d'atres llengües i tota en conjunt va ser anomenada llengua llemosina ab la qual tenim escripto el llibre de les lleis forals del regne i les obres d'Ausias March i molts atres llibres que ens han donat testimoni d'aquella primera llengua. I com el sòl d'esta ciutat ora siga pel clima, planeta, signe, vents, aigües, manteniments o alguna secreta influència, té gràcia incògnita i sobrenatural, tant que totes les coses humanes i plantes produïx ab gran perfecció, mirament i delicadesa. I més ha concedit Déu en Valéncia una llengua polida, dolç, i molt bonica, que ab brevetat moderada esprem els secrets i profunds conceptes de l´ànima i desperta l´enginy a vius miraments on li resulta molt aclarit llustre''|''Libro de las alabanzas de las lenguas hebrea, griega, latina, castellana y valenciana''}}

{{Cita|''La noble ciutat de Valéncia a 28 de septembre, any de 1238, va ser presa i entrada pel venturós rei el senyor Jaume i poblada de nova gent cristiana ab diverses i no ben enteses llengües per que hi havia italians, francesos, alemanys, catalans, aragonesos, navarresos, biscaïns i castellans i perqué cada u parlava la seua llengua, hi havia en la ciutat una atra confusió que en Babel. Enpero com el rei i els dels seus casa, i tall, i molts dels seus vassalls parlaven llengua de Provença, i aquella com més comú prevalesció, pero no sense gran mixtura d'atres llengües i tota en conjunt va ser anomenada llengua llemosina ab la qual tenim escripto el llibre de les lleis forals del regne i les obres d'Ausias March i molts atres llibres que ens han donat testimoni d'aquella primera llengua. I com el sòl d'esta ciutat ora siga pel clima, planeta, signe, vents, aigües, manteniments o alguna secreta influència, té gràcia incògnita i sobrenatural, tant que totes les coses humanes i plantes produïx ab gran perfecció, mirament i delicadesa. I més ha concedit Déu en Valéncia una llengua polida, dolç, i molt bonica, que ab brevetat moderada esprem els secrets i profunds conceptes de l'ànima i desperta l'enginy a vius miraments on li resulta molt aclarit llustre''|''Libro de las alabanzas de las lenguas hebrea, griega, latina, castellana y valenciana''}}

{{Cita|Van passar alguns anys i ya els habitants de la ciutat varen ser naturals, naixcuts, i criats en este sòl que deiximos i ab el seu juí molt clar i de gran vivacitat, ab discreta correcció varen esborrar i varen apartar de la seua llengua tots aquells vocables bàrbars, toscos, impertinents i grossers, i parlen del present. Esta llengua varen formar del millor que hi havia en la llemosina i pel que els faltava varen recórrer a les tres llengües més excelents de totes les del món segons abans hem provat. De l´hebrea varen prendre... de la grega... de la llatina varen prendre tots els atres vocables per a fer que la llengua valenciana fóra molt copiosa i tinguera propi nom a cada cosa per rara que fóra|''Libro de las alabanzas de las lenguas hebrea, griega, latina, castellana y valenciana''}}

{{Cita|Van passar alguns anys i ya els habitants de la ciutat varen ser naturals, naixcuts, i criats en este sòl que deiximos i ab el seu juí molt clar i de gran vivacitat, ab discreta correcció varen esborrar i varen apartar de la seua llengua tots aquells vocables bàrbars, toscos, impertinents i grossers, i parlen del present. Esta llengua varen formar del millor que hi havia en la llemosina i pel que els faltava varen recórrer a les tres llengües més excelents de totes les del món segons abans hem provat. De l'hebrea varen prendre... de la grega... de la llatina varen prendre tots els atres vocables per a fer que la llengua valenciana fóra molt copiosa i tinguera propi nom a cada cosa per rara que fóra|''Libro de las alabanzas de las lenguas hebrea, griega, latina, castellana y valenciana''}}

{{Cita|''Y más ha concedido Dios a Valencia una lengua polida, dulce y muy linda, que con brevedad moderada exprime los secretos y profundos conceptos del alma y despierta el ingenio a vivos primores donde le resulta un muy esclarecido lustre. Esta lengua formaron de lo mejor que había en la lemosina y por lo que les faltaba recurrieron a las tres lenguas más excelentes de todas las del mundo según antes hemos probado. De la hebrea tomaron... De la griega... De la latina tomaron todos los otros vocablos para hacer que la lengua fuese muy copiosa y tuviese propio nombre a cada cosa por rara que fuese''|''Libro de las alabanzas de las lenguas hebrea, griega, latina, castellana y valenciana''}}

{{Cita|''Y más ha concedido Dios a Valencia una lengua polida, dulce y muy linda, que con brevedad moderada exprime los secretos y profundos conceptos del alma y despierta el ingenio a vivos primores donde le resulta un muy esclarecido lustre. Esta lengua formaron de lo mejor que había en la lemosina y por lo que les faltaba recurrieron a las tres lenguas más excelentes de todas las del mundo según antes hemos probado. De la hebrea tomaron... De la griega... De la latina tomaron todos los otros vocablos para hacer que la lengua fuese muy copiosa y tuviese propio nombre a cada cosa por rara que fuese''|''Libro de las alabanzas de las lenguas hebrea, griega, latina, castellana y valenciana''}}

==Obres==

==Obres==

* ''Crónica de la Ínclita y Coronada Ciudad de Valencia y de su Reyno'' ([[1566]]). Publicat en el [[sigle XVI]]. Impres l´any [[1574]] per Joan Navarro i reeditat en [[1765]] per Salvador Faulí i en [[1877]] per Francisco Aguilar.

* ''Crónica de la Ínclita y Coronada Ciudad de Valencia y de su Reyno'' ([[1566]]). Publicat en el [[sigle XVI]]. Impres l'any [[1574]] per Joan Navarro i reeditat en [[1765]] per Salvador Faulí i en [[1877]] per Francisco Aguilar.

Fon la seua obra principal, en la que invertí quarantahuit anys de la seua vida en una història general de la [[Regne de Valéncia|Ciutat i el Regne de Valéncia]], dividida en quatre llibres:

Fon la seua obra principal, en la que invertí quarantahuit anys de la seua vida en una història general de la [[Regne de Valéncia|Ciutat i el Regne de Valéncia]], dividida en quatre llibres: