124 351
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
mLlínea 1:
Llínea 1: − El '''castell i muralles de Culla''', està situat en la població valenciana de [[Culla]], en la comarca de l'[[Alt Maestrat]], [[província de Castelló]], és un conjunt fortificat format pels restants del castell de Culla i del recint amurallat de la mateixa localitat. Com ocorre en tots els castells i muralles estan catalogats com a Be d'Interés Cultural, per declaració genèrica, presentant anotació ministerial: R-I-51-0010119, i data d'anotació 9 d'octubre de l'any [[1997]].+ − + + + − + − + Llínea 13:
Llínea 15: − +
sense resum d'edició
[[File:Culla 01.JPG|thumb|250px|Vista des de l'[[ermita]] de Sant Roc]]
Culla és un municipi que es localisa sobre la mola del mateix nom i és en la part més alta de la localitat on es troba el castell i al voltant de la mateixa el recint amurallat.
El '''castell i muralles de Culla''', està situat en la població valenciana de [[Culla]], en la comarca de l'[[Alt Maestrat]], [[província de Castelló]], és un conjunt fortificat format pels restants del castell de Culla i del recint amurallat de la mateixa localitat. Com ocorre en tots els castells i muralles estan catalogats com a Be d'Interés Cultural, per declaració genèrica, presentant anotació ministerial: R-I-51-0010119, i data d'anotació [[9 d'octubre]] de l'any [[1997]].
Culla és un municipi que es localisa sobre la mola del mateix nom i és en la part més alta de la localitat a on es troba el castell i al voltant de la mateixa el recint amurallat.
== Història ==
== Història ==
La població de Culla té uns remots orígens que apleguen a époques prehistòriques, la qual cosa queda palesa en els restants arqueològics i en les pintures rupestres que es localisen en la seua demarcació.
La població de Culla té uns remots orígens que apleguen a époques prehistòriques, lo que queda demostrat en els restants arqueològics i en les pintures rupestres que es localisen en la seua demarcació.
Fins al [[sigle XIII]], en la conquista dels territoris per les tropes del rei [[Jaume I d'Aragó]], Culla estigué baix el domini àrap. En [[1233]] fon reconquistada per [[Blasco de Alagón]], rebent la Carta Pobla en [[1244]].
Fins al [[sigle XIII]], en la conquista dels territoris per les tropes del rei [[Jaume I d'Aragó]], Culla estigué baix el domini àrap. En l'any [[1233]] fon reconquistada per [[Blasco de Alagón]], rebent la Carta Pobla en [[1244]].
És este moment històric, Culla tenia un important castell, el conegut com '''Castell de Culla''', per la seua estratègica situació geogràfica i a l'ampli territori que dominava. Per això es pot considerar que este castell és d'época de la dominació àrap, i per lo tant molt possiblement del [[sigle XII]].
És este moment històric, Culla tenia un important castell, el conegut com '''Castell de Culla''', per la seua estratègica situació geogràfica i a l'ampli territori que dominava. Per això es pot considerar que este castell és d'época de la dominació àrap, i per lo tant molt possiblement del [[sigle XII]].
Com ocorreguera en territoris i edificis d'atres localitats propenques, en el temps Culla va acabar pertanyent a l'[[Orde del Temple]], al voltant de l'any [[1303]], passant més tart, en entrar en crisis la mencionada orde militar a l'[[Orde de Montesa]].
Com ocorreguera en territoris i edificis d'atres localitats propenques, en el temps Culla va acabar pertanyent a l'[[Orde del Temple]], al voltant de l'any [[1303]], passant més tart, en entrar en crisis la mencionada orde militar a l'[[Orde de Montesa]].
En [[1345]] es produïx el naiximent de lo que es va cridar "La Setena de Culla" o "Comunitat d'Herbage" constituïda per: Culla, [[Atzeneta]], [[Vistabella del Maestrat]], [[Benassal]], [[La Torre d'En Basora]], [[Benafigos]] i [[Vilar de Canes]]. Es tractava d'una agrupació de municipis que va portar a terme la compra dels drets d'explotació dels recursos pecuaris i forestals a l'Orde de Montesa, que s'estava quedant en totes les possessions de l'Orde del Temple, les quals afectaven a tots els municipis d'eixa comunitat; en això pretenien defendre en més força els seus interessos ganaders comuns, front als de l'Orde de Montesa. Esta agrupació va seguir en funcionament fins a mijà del [[sigle XIX]]. No pot perdre-se de vista que la principal activitat econòmica de la zona en esta época era l'agricultura de secà (armeler, olivera, avellaner, vinya i cereals), i la ganaderia, especialment l'extensiva (oví, caprí, vacú) i , en molta menor importància, la ganaderia intensiva sobretot de porcí, avícola i apícola.
En l'any [[1345]] es produïx el naiximent de lo que es va cridar "La Setena de Culla" o "Comunitat d'Herbage" constituïda per: Culla, [[Atzeneta]], [[Vistabella del Maestrat]], [[Benassal]], [[La Torre d'En Basora]], [[Benafigos]] i [[Vilar de Canes]]. Es tractava d'una agrupació de municipis que va portar a terme la compra dels drets d'explotació dels recursos pecuaris i forestals a l'Orde de Montesa, que s'estava quedant en totes les possessions de l'Orde del Temple, les quals afectaven a tots els municipis d'eixa comunitat; en això pretenien defendre en més força els seus interessos ganaders comuns, front als de l'Orde de Montesa. Esta agrupació va seguir en funcionament fins a mijà del [[sigle XIX]]. No pot perdre-se de vista que la principal activitat econòmica de la zona en esta época era l'agricultura de secà (armeler, olivera, avellaner, vinya i cereals), i la ganaderia, especialment l'extensiva (oví, caprí, vacú) i , en molta menor importància, la ganaderia intensiva sobretot de porcí, avícola i apícola.
Durant el [[sigle XVIII]], el castell de Culla va perdre poder polític i administratiu.
Durant el [[sigle XVIII]], el castell de Culla va perdre poder polític i administratiu.