Canvis

També es cert que no es portà la llabor evangelisadora en rigor i en la serietat que requeria la voluntat de desenrollar un procés evangelisador en els mijos i metodos adequats per a conseguir l'objectiu que es perseguia.

També es cert que no es portà la llabor evangelisadora en rigor i en la serietat que requeria la voluntat de desenrollar un procés evangelisador en els mijos i metodos adequats per a conseguir l'objectiu que es perseguia.

Davant de tal situació el monarca '''[[Felip II]] va prendre la decisió per primera vegada d'expulsar als moriscs de les terres hispaniques''' en un [[Consell d´Estat]] reunit en [[Lisboa]] el [[19 de setembre]] de [[1582]]. '''Tal decret no es va aplicar'''.

Davant de tal situació el monarca '''[[Felip II]] va prendre la decisió per primera vegada d'expulsar als moriscs de les terres hispaniques''' en un [[Consell d'Estat]] reunit en [[Lisboa]] el [[19 de setembre]] de [[1582]]. '''Tal decret no es va aplicar'''.

Pero l'idea fon madurant en la ment dels ministres i governants. L´opinió antimorisca disposà de fervents propagandistes. Un eixemple d´això està representat en les terres valencianes per [[Martín de Salvatierra]], bisbe de [[Sogorp]], una diocesis densament poblada de moriscs, que va propondre en l'any [[1587]] deportar-los a [[Terranova]] i castrar als hòmens. La proposta del prior de l'[[Orde de Calatrava]], doctor Fidalgo va ser més expeditiva, preferia eliminar-los físicament embarcant-los en naus sense aparells.

Pero l'idea fon madurant en la ment dels ministres i governants. L´opinió antimorisca disposà de fervents propagandistes. Un eixemple d'això està representat en les terres valencianes per [[Martín de Salvatierra]], bisbe de [[Sogorp]], una diocesis densament poblada de moriscs, que va propondre en l'any [[1587]] deportar-los a [[Terranova]] i castrar als hòmens. La proposta del prior de l'[[Orde de Calatrava]], doctor Fidalgo va ser més expeditiva, preferia eliminar-los físicament embarcant-los en naus sense aparells.

==Decret d'expulsió==

==Decret d'expulsió==

Els moriscs tenien un determini de tres dies per a encaminar-se als ports que les indicarien.

Els moriscs tenien un determini de tres dies per a encaminar-se als ports que les indicarien.

Podien emportar-se tots els bens mobles que pogueren, inclus les monedes i quedar-se sis families de cada cent i també tots aquells que demostraren per mig d´avals un autentic [[cristianisme]]. També quedaren lliures d´expulsió tots els chiquets menors de sis anys que romangueren a càrrec de [[cristians vells]]. A pesar d´açò, foren pocs els que varen decidir quedar-se. Molts chiquets foren raptats per families cristianes.  

Podien emportar-se tots els bens mobles que pogueren, inclus les monedes i quedar-se sis families de cada cent i també tots aquells que demostraren per mig d'avals un autentic [[cristianisme]]. També quedaren lliures d'expulsió tots els chiquets menors de sis anys que romangueren a càrrec de [[cristians vells]]. A pesar d'açò, foren pocs els que varen decidir quedar-se. Molts chiquets foren raptats per families cristianes.  

L'operació va resultar molt complexa pero va estar preparada per a eixecutar-la en un periodo de sis mesos. Es varen armar [[galera|galeres]] espanyoles i italianes, multitut de mercants particulars, tropes d'infanteria i intendencia, etc.  

L'operació va resultar molt complexa pero va estar preparada per a eixecutar-la en un periodo de sis mesos. Es varen armar [[galera|galeres]] espanyoles i italianes, multitut de mercants particulars, tropes d'infanteria i intendencia, etc.  

==Conseqüències de l'expulsió==

==Conseqüències de l'expulsió==

El [[Regne de Valéncia]] devia tindre l´any [[1609]] una població estimada d´entre 350.000 i 400.000 habitants, dels quals s´ha calculat que varen ser expulsats, aproximadament, uns 127.000 moriscs, que representaven un percentage de més del 33% de la població total. Conseqüentment, la pèrdua demografica va tindre grans repercussions en l´economia i es tardaria prop d´un [[sigle]] en suplir eixe descens poblacional.

El [[Regne de Valéncia]] devia tindre l´any [[1609]] una població estimada d'entre 350.000 i 400.000 habitants, dels quals s´ha calculat que varen ser expulsats, aproximadament, uns 127.000 moriscs, que representaven un percentage de més del 33% de la població total. Conseqüentment, la pèrdua demografica va tindre grans repercussions en l´economia i es tardaria prop d'un [[sigle]] en suplir eixe descens poblacional.

Els més perjudicats foren, en un principi, els senyors. En la mida que la població dels seus senyorius territorials eren majoritariament població morisca, la seua expulsió va supondre quedar-se, de colp, sense mà d'obra barata i experimentada. S’ha afirmà:  

Els més perjudicats foren, en un principi, els senyors. En la mida que la població dels seus senyorius territorials eren majoritariament població morisca, la seua expulsió va supondre quedar-se, de colp, sense mà d'obra barata i experimentada. S’ha afirmà: