Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
10 bytes eliminats ,  11:52 3 abr 2019
m
Text reemplaça - ' d’' a ' d''
Llínea 25: Llínea 25:  
Estigue casat en N’[[Isabel Pellicer]] i del seu matrimoni naixqueren els fills Gaspar, Jeronim, Jaume Honorato (que fon vicari general de Valencia), Batiste, Joan, Leonor i Violant (que es feren monges).
 
Estigue casat en N’[[Isabel Pellicer]] i del seu matrimoni naixqueren els fills Gaspar, Jeronim, Jaume Honorato (que fon vicari general de Valencia), Batiste, Joan, Leonor i Violant (que es feren monges).
   −
Dels anys [[1450]] a [[1462]] fon administrador de l'[[hospital d’En Clapers]]. En l'any [[1455]] començà el llibre de “Fabrica de l’obra de [[Sant Nicolau]] i [[Sant Pere Martir]]", per lo que en l’[[iglesia de Sant Nicolau]] es conserva un manuscrit firmat per ell baix l'epigrafe: “Llibre de l’obra de la glòria i arcada de l'iglesia de [[Sant Nicolau]]”
+
Dels anys [[1450]] a [[1462]] fon administrador de l'[[hospital d'En Clapers]]. En l'any [[1455]] començà el llibre de “Fabrica de l’obra de [[Sant Nicolau]] i [[Sant Pere Martir]]", per lo que en l’[[iglesia de Sant Nicolau]] es conserva un manuscrit firmat per ell baix l'epigrafe: “Llibre de l’obra de la glòria i arcada de l'iglesia de [[Sant Nicolau]]”
    
Jaume Roig era benefactor del [[monasteri de la Trinitat]] i de Sant Nicolau i en l'any [[1456]] fon triat conseller de la ciutat per la parroquia de [[Sant Nicolau]] de la que era membre, ya que vixque i muigue en el carrer Cordellats, canto a Capsers, darrere de l’escola de la Companyia.
 
Jaume Roig era benefactor del [[monasteri de la Trinitat]] i de Sant Nicolau i en l'any [[1456]] fon triat conseller de la ciutat per la parroquia de [[Sant Nicolau]] de la que era membre, ya que vixque i muigue en el carrer Cordellats, canto a Capsers, darrere de l’escola de la Companyia.
Llínea 31: Llínea 31:  
Als seus germans els dien: Pere, que fon eclesiastic, Joana i Maria i ad ell se li coneixia com a Jaume Roig el jove, per a no confondre-lo en son pare.
 
Als seus germans els dien: Pere, que fon eclesiastic, Joana i Maria i ad ell se li coneixia com a Jaume Roig el jove, per a no confondre-lo en son pare.
   −
Tant es va distinguir en la seua professio de mege que tots el dien “Mestre” i com a mege de camara entrà al servici de la reina [[María de Castella]], dona d’[[Alfons el magnanim]] en l'any [[1458]].
+
Tant es va distinguir en la seua professio de mege que tots el dien “Mestre” i com a mege de camara entrà al servici de la reina [[María de Castella]], dona d'[[Alfons el magnanim]] en l'any [[1458]].
    
Quan enviudà i fugint de la pesta, ana a [[Callosa d'En Sarria]], a casa del seu nebot [[Baltasar Bou]], a on escrigue la seua millor obra: “[[L'Espill]]” ([[1459]]-[[1460]]), que va ser publicat baix el titul de: “Llibre de les dones o Llibre de Consells”. Escrit en vers es considerat el precursor de la picaresca, i alguns critics l’han catalogat com obra satirica.
 
Quan enviudà i fugint de la pesta, ana a [[Callosa d'En Sarria]], a casa del seu nebot [[Baltasar Bou]], a on escrigue la seua millor obra: “[[L'Espill]]” ([[1459]]-[[1460]]), que va ser publicat baix el titul de: “Llibre de les dones o Llibre de Consells”. Escrit en vers es considerat el precursor de la picaresca, i alguns critics l’han catalogat com obra satirica.
   −
Va ser un llibre d’ampla difussio, en successives edicions: [[1531]]-[[1532]]-[[1561]]-[[1562]]-[[1563]]-[[1573]]. Mes modernament s’han fet atres edicions, fins arribar als dies actuals.
+
Va ser un llibre d'ampla difussio, en successives edicions: [[1531]]-[[1532]]-[[1561]]-[[1562]]-[[1563]]-[[1573]]. Mes modernament s’han fet atres edicions, fins arribar als dies actuals.
   −
'''Jaume Roig''' també es autor de “Noves rimades” I en l'any [[1474]] participà en un certamen lliterari que donà lloc, junt ad atres treballs d’atres autors, a la consecucio del llibre “Les trobes en lahors de la Verge Maria”.
+
'''Jaume Roig''' també es autor de “Noves rimades” I en l'any [[1474]] participà en un certamen lliterari que donà lloc, junt ad atres treballs d'atres autors, a la consecucio del llibre “Les trobes en lahors de la Verge Maria”.
   −
La caiguda des d’una mula va empijorar el seu estat de salut i el [[dissabte]] [[4 d'abril]] de [[1478]] mori en sa casa de [[Valéncia]].
+
La caiguda des d'una mula va empijorar el seu estat de salut i el [[dissabte]] [[4 d'abril]] de [[1478]] mori en sa casa de [[Valéncia]].
    
== L'Espill ==
 
== L'Espill ==
124 718

edicions

Menú de navegació