Canvis

De [[1368]] a [[1375]] els seus superiros l'envien a ampliar estudis en [[Lleida]], [[Barcelona]] i  [[Toulouse]]. En [[Lleida]] donà classes com professor de Lógica, ya que en aquella época s'encontraba en esta ciutat l'Estudi General de la [[Corona d'Aragó]]. '''Sant Vicent Ferrer''' fon qui fundà l’[[Universitat de Valéncia]]. I ho feu en l’any [[1411]] i fa ara vora sis sigles.

De [[1368]] a [[1375]] els seus superiros l'envien a ampliar estudis en [[Lleida]], [[Barcelona]] i  [[Toulouse]]. En [[Lleida]] donà classes com professor de Lógica, ya que en aquella época s'encontraba en esta ciutat l'Estudi General de la [[Corona d'Aragó]]. '''Sant Vicent Ferrer''' fon qui fundà l’[[Universitat de Valéncia]]. I ho feu en l’any [[1411]] i fa ara vora sis sigles.

Curiosament, este fet tant important, la creació de l’Estudi General, la seua fundació per '''Sant Vicent Ferrer''', ha segut ocultat i silenciat per l’[[Universitat de Valéncia]], que fa poc celebrà el V centenari de la mateixa. De sobte fan desapareixer 90 any de sa vida academica, de sa història. Aixina s’escriu, s’interpreta i se manipula moltes voltes l’història, inclús per part d’aquells que es creuen en possessió de la veritat cientifica i el dogma.  

Curiosament, este fet tant important, la creació de l’Estudi General, la seua fundació per '''Sant Vicent Ferrer''', ha segut ocultat i silenciat per l’[[Universitat de Valéncia]], que fa poc celebrà el V centenari de la mateixa. De sobte fan desapareixer 90 any de sa vida academica, de sa història. Aixina s’escriu, s’interpreta i se manipula moltes voltes l’història, inclús per part d'aquells que es creuen en possessió de la veritat cientifica i el dogma.  

Decidí en son eloquencia i dots de persuació la resolució del [[Compromís de Casp]], per la que es determinà la successió a la [[Corona d'Aragó]], qüestió dinastica i politica molt greu en aquell moment, i ajudà a resoldre el Cisma d’Occident, que fon el gran escandal de l’[[Iglésia Catòlica]] migeval.

Decidí en son eloquencia i dots de persuació la resolució del [[Compromís de Casp]], per la que es determinà la successió a la [[Corona d'Aragó]], qüestió dinastica i politica molt greu en aquell moment, i ajudà a resoldre el Cisma d'Occident, que fon el gran escandal de l’[[Iglésia Catòlica]] migeval.

No coneguem be els valencians la vida i obra, l’importància historica, de Sant Vicent dins de la societat civil, de la societat politica i de la societat religiosa valenciana de son temps. No coneguem tampoc la gran llavor d’evangelisació que va fer recorrent a peu no sols [[Espanya]], també bona part d’[[Europa]], faena a la que se dedicà en exclusivitat, molt tart, quan ya havia complit 50 anys, que en aquell temps era més de la mija de vida de la gent. Lo que desgraciadament sabem de '''Sant Vicent Ferrer''' és una gran mentira: que quan se n’anà de [[Valéncia]] s’espolsa les espardenyes. Cap historiador, cap biograf del sant, conta en ninguna part i moment que això passara. Nomes u, l’historiador Diago diu que ell una volta va sentir que díen, que corria un remor, de que Sant Vicent un dia es cabrejà de la manera de ser dels [[valencians]], i al eixir de Valéncia se llevà les espardenyes i se les espolsà, en senyal de que no volia tornar a saber res mai més d’aci. I este simple remor és l'únic que ha quedat gravat a foc en la ment dels [[valencians]]. Apart de que cap historiador ho documenta, cal apuntar aci que això de les espardenyes és una llegenda que se diu i s’ha escrit de casi tots el sants d’[[Italia]]. En cadascu dels seus pobles se conta lo mateix, pero canviant-li el nom al sant.

No coneguem be els valencians la vida i obra, l’importància historica, de Sant Vicent dins de la societat civil, de la societat politica i de la societat religiosa valenciana de son temps. No coneguem tampoc la gran llavor d'evangelisació que va fer recorrent a peu no sols [[Espanya]], també bona part d'[[Europa]], faena a la que se dedicà en exclusivitat, molt tart, quan ya havia complit 50 anys, que en aquell temps era més de la mija de vida de la gent. Lo que desgraciadament sabem de '''Sant Vicent Ferrer''' és una gran mentira: que quan se n’anà de [[Valéncia]] s’espolsa les espardenyes. Cap historiador, cap biograf del sant, conta en ninguna part i moment que això passara. Nomes u, l’historiador Diago diu que ell una volta va sentir que díen, que corria un remor, de que Sant Vicent un dia es cabrejà de la manera de ser dels [[valencians]], i al eixir de Valéncia se llevà les espardenyes i se les espolsà, en senyal de que no volia tornar a saber res mai més d'aci. I este simple remor és l'únic que ha quedat gravat a foc en la ment dels [[valencians]]. Apart de que cap historiador ho documenta, cal apuntar aci que això de les espardenyes és una llegenda que se diu i s’ha escrit de casi tots el sants d'[[Italia]]. En cadascu dels seus pobles se conta lo mateix, pero canviant-li el nom al sant.

==Vida==

==Vida==

Vicent Ferrer era una persona molt especial, no li agradava gens estar dins del Convent, sempre estava amunt i avall, ficant-se o ficant-lo la gent en mil lios. Tenia una gran fortalea física, era [[vegetarià]], mai menjà carn, no va patir cap malaltia, a sols de vell va patir de varius, i anava a peu a tots els llocs.  

Vicent Ferrer era una persona molt especial, no li agradava gens estar dins del Convent, sempre estava amunt i avall, ficant-se o ficant-lo la gent en mil lios. Tenia una gran fortalea física, era [[vegetarià]], mai menjà carn, no va patir cap malaltia, a sols de vell va patir de varius, i anava a peu a tots els llocs.  

Sos sermons, carregats de ciència biblica, arribaren a durar fins a set i huit hores sense parar de parlar i sense microfon. De nit se gitava sempre damunt d’algo dur i per coixi se ficava la [[Biblia]] i una pedra. S’alçava molt matí tots els dies. Quan anava als pobles, dia Misa i estava en deu tot el matí, sense parar de parlar. Al migdia, per a menjar, prenia [[lletuga]] i fruites. El seu prestigi d’home de [[ciencia]] i pau feu que ya molt jove el buscaren per a arreglar problemes i confictes. Fea d’home bo en molts dels conflictes que existien en son temps. Quan predicava pels pobles, sempre, despuix de dinar, en privat se dedicava a vore a aquelles persones o famílies que estaven enfrontades o tenien pendents pleits de qualsevol tipo.  

Sos sermons, carregats de ciència biblica, arribaren a durar fins a set i huit hores sense parar de parlar i sense microfon. De nit se gitava sempre damunt d'algo dur i per coixi se ficava la [[Biblia]] i una pedra. S’alçava molt matí tots els dies. Quan anava als pobles, dia Misa i estava en deu tot el matí, sense parar de parlar. Al migdia, per a menjar, prenia [[lletuga]] i fruites. El seu prestigi d'home de [[ciencia]] i pau feu que ya molt jove el buscaren per a arreglar problemes i confictes. Fea d'home bo en molts dels conflictes que existien en son temps. Quan predicava pels pobles, sempre, despuix de dinar, en privat se dedicava a vore a aquelles persones o famílies que estaven enfrontades o tenien pendents pleits de qualsevol tipo.  

El Consell de la Ciutat de [[Valéncia]], preocupat pel fenomen de la prostitució, important ya en aquell [[sigle XV]] i no trobant manera de solventar-lo, acordà – i aixina consta en el Llibre de Consells i Deliveracions – donar-li poders i diners a Sant Vicent per a resoldre el problema. Per ad elles feu un barri apartat – prop de la Porta Nova, tot ell rodejat d’un mur – i unes normes – per eixemple, durant la [[Semana Santa]] tenien que estar tancades totes en casa sense treballar- en la prohibició expressa de que no anaren rodant pels carrers ni entrant en les cases. Lo que tingueren que fer, ho feren sempre dins d’aquell barri, que hui es precisament el que conegam per barri Chino o [[barri del Pilar]], ya que com descriuen distints historiadors, el solar escollit per a fer aquell barri era un camp de moreres que estava junt a la muralla de la ciutat.  

El Consell de la Ciutat de [[Valéncia]], preocupat pel fenomen de la prostitució, important ya en aquell [[sigle XV]] i no trobant manera de solventar-lo, acordà – i aixina consta en el Llibre de Consells i Deliveracions – donar-li poders i diners a Sant Vicent per a resoldre el problema. Per ad elles feu un barri apartat – prop de la Porta Nova, tot ell rodejat d'un mur – i unes normes – per eixemple, durant la [[Semana Santa]] tenien que estar tancades totes en casa sense treballar- en la prohibició expressa de que no anaren rodant pels carrers ni entrant en les cases. Lo que tingueren que fer, ho feren sempre dins d'aquell barri, que hui es precisament el que conegam per barri Chino o [[barri del Pilar]], ya que com descriuen distints historiadors, el solar escollit per a fer aquell barri era un camp de moreres que estava junt a la muralla de la ciutat.  

Al mateix temps, en diners del Consell de la Ciutat, anava fent-los la dot a aquelles dones de la vida i casant-les en chics fadrins, conseguint que algunes abandonaren la prostitució. Igualment pacificà les cruels guerres i banderies que n’hi havien en Valéncia, entre els Centelles i els Vilaragut, per lo que el territori estava alçat i vivint una permanent guerra civil.

Al mateix temps, en diners del Consell de la Ciutat, anava fent-los la dot a aquelles dones de la vida i casant-les en chics fadrins, conseguint que algunes abandonaren la prostitució. Igualment pacificà les cruels guerres i banderies que n’hi havien en Valéncia, entre els Centelles i els Vilaragut, per lo que el territori estava alçat i vivint una permanent guerra civil.

==Creació d'Espanya==

==Creació d'Espanya==

Gràcies a '''Sant Vicent Ferrer''' existix hui [[Espanya]], es fundà Espanya. Més, en este punt, hem de subrallar un fet que sempre fa pensar. [[Arago]], [[Catalunya]] i [[Valencia]] tenien que enviar els seus compromisaris a debatre i votar quin dels candidats tenia el millor dret per a heretar la [[Corona d’Arago]]. '''Sant Vicent Ferrer''' anà per el cupo que corresponia a Valencia, pero, desgraciadament no escollit pels valencians. El Parlament [[Comunitat Valenciana|valencià]] estava dividit en dos – és una connotació histórica dels valencians estar sempre dividits i enfrontats – i no se ficaven d’acort en nomenar la terna que tenia que anar a Casp. El Parlament de dins tenia els seus candidats i el Parlament de fora, que es reunia en [[Paterna]], tenia una atra terna. Com no se ficaven d’acort, el Parlament de [[Catalunya]] propongué, i el d’[[Arago]] acceptà, que en nom de Valéncia acudiren a Casp: '''Sant Vicent Ferrer''', [[Giner Rabasa]] i [[Arnaldo Conques]]. Protestà el Parlament de Valéncia per lo que entenia una intromissió i el Parlament de dins propongué a [[Bonifaci Ferrer]], [[Giner Rabasa]] i [[Arnaldo Conques]]. Aragonesos i catalans no acceptaren esta proposta, per ser la de la mitat del Parlament de [[Valéncia]], i al final decidiren conjuntament que fora el Governador i el Justicia d’Aragó els qui nomenara la terna que deuria acodir a Casp: [[Bonifaci Ferrer]], [[Giner Rabasa]] i '''Sant Vicent Ferrer'''.<ref>[http://www.lasprovincias.es/valencia/prensa/20090420/opinion/vicente-ferrer-compromiso-caspe-20090420.html Artícul de l'academic de la RACV Gómez Bayarri]</ref>

Gràcies a '''Sant Vicent Ferrer''' existix hui [[Espanya]], es fundà Espanya. Més, en este punt, hem de subrallar un fet que sempre fa pensar. [[Arago]], [[Catalunya]] i [[Valencia]] tenien que enviar els seus compromisaris a debatre i votar quin dels candidats tenia el millor dret per a heretar la [[Corona d'Arago]]. '''Sant Vicent Ferrer''' anà per el cupo que corresponia a Valencia, pero, desgraciadament no escollit pels valencians. El Parlament [[Comunitat Valenciana|valencià]] estava dividit en dos – és una connotació histórica dels valencians estar sempre dividits i enfrontats – i no se ficaven d'acort en nomenar la terna que tenia que anar a Casp. El Parlament de dins tenia els seus candidats i el Parlament de fora, que es reunia en [[Paterna]], tenia una atra terna. Com no se ficaven d'acort, el Parlament de [[Catalunya]] propongué, i el d'[[Arago]] acceptà, que en nom de Valéncia acudiren a Casp: '''Sant Vicent Ferrer''', [[Giner Rabasa]] i [[Arnaldo Conques]]. Protestà el Parlament de Valéncia per lo que entenia una intromissió i el Parlament de dins propongué a [[Bonifaci Ferrer]], [[Giner Rabasa]] i [[Arnaldo Conques]]. Aragonesos i catalans no acceptaren esta proposta, per ser la de la mitat del Parlament de [[Valéncia]], i al final decidiren conjuntament que fora el Governador i el Justicia d'Aragó els qui nomenara la terna que deuria acodir a Casp: [[Bonifaci Ferrer]], [[Giner Rabasa]] i '''Sant Vicent Ferrer'''.<ref>[http://www.lasprovincias.es/valencia/prensa/20090420/opinion/vicente-ferrer-compromiso-caspe-20090420.html Artícul de l'academic de la RACV Gómez Bayarri]</ref>

==Cisma d'Occident==

==Cisma d'Occident==

I fon la decisiva intervenció de Sant Vicent Ferrer la que va resoldre també el Cisma d’Occident en l’Iglesia, on hi havia tres [[Papa|Papes]], produint situacions extranyes com en els casos de que cada convent o parroquia era d’una obediencia o atra. Cadascu seguia el Papa que millor li pareixia. I ho feu aprofitant que el rei Ferrando, al qui ell ajudà a coronar-lo d’[[Aragó]], com li devia eixe favor, se’l cobrà fent-li firmar el decret de sustraccio d’obediencia al Papa [[Benedicte XIII]], el seu amic, l’aragones [[Papa Luna]].  

I fon la decisiva intervenció de Sant Vicent Ferrer la que va resoldre també el Cisma d'Occident en l’Iglesia, on hi havia tres [[Papa|Papes]], produint situacions extranyes com en els casos de que cada convent o parroquia era d'una obediencia o atra. Cadascu seguia el Papa que millor li pareixia. I ho feu aprofitant que el rei Ferrando, al qui ell ajudà a coronar-lo d'[[Aragó]], com li devia eixe favor, se’l cobrà fent-li firmar el decret de sustraccio d'obediencia al Papa [[Benedicte XIII]], el seu amic, l’aragones [[Papa Luna]].  

Va ser Sant Vicent Ferrer qui va llegir el decret en el pulpit de la catedral de [[Perpignan]], que va ser el final del [[Papa Luna]], qui va tindre’s que retirar a [[Penyiscola]], acabant-se el Cisma. En un carta escrita pel pare conciliar [[Joan Gerson]], Canciller de l'Universitat de [[Paris]], a '''Sant Vicent Ferrer''' quan ya vivia en [[Vannes]], parlava "d'este vostre senyalat favor, els que nos trobém en el General Concili de Constança esperem agarrar el fruit tan dessijat de l'unió i pau de l'Iglesia, la qual ya casi quarenta anys està desterrada. Benaventurat Vos tres, i encara més, quatre voltes benaventurat..."

Va ser Sant Vicent Ferrer qui va llegir el decret en el pulpit de la catedral de [[Perpignan]], que va ser el final del [[Papa Luna]], qui va tindre’s que retirar a [[Penyiscola]], acabant-se el Cisma. En un carta escrita pel pare conciliar [[Joan Gerson]], Canciller de l'Universitat de [[Paris]], a '''Sant Vicent Ferrer''' quan ya vivia en [[Vannes]], parlava "d'este vostre senyalat favor, els que nos trobém en el General Concili de Constança esperem agarrar el fruit tan dessijat de l'unió i pau de l'Iglesia, la qual ya casi quarenta anys està desterrada. Benaventurat Vos tres, i encara més, quatre voltes benaventurat..."