Canvis

=== Els Vich ===

=== Els Vich ===

[[Image:Vichpic.gif|100px|thumb|left|Escut nobiliari de la família Vich.]]

[[Image:Vichpic.gif|100px|thumb|left|Escut nobiliari de la família Vich.]]

En el [[sigle XV]], la família Vich havia efectuat donacions per a la construcció del monasteri i tenien capella en el claustre, en la qual fon soterrat [[Lluís Vich i de Corbera]], ''Mestre Racional'' de [[Regne de Valéncia|Valéncia]]. Pero fon el cardenal [[Guillén Ramón Vich i Valterra]] ([[1460]]/[[1470]]-[[1525]]), embaixador del cabilt de [[Valéncia]] en [[Roma]], llavors arciaca de [[Xàtiva]] i [[canonge]] de [[Valéncia]], qui pretengué donar al monasteri una nova iglésia. Les obres foren finançades per [[Jeroni Vich i Valterra]] ([[1459]]-[[1535]]), embaixador en [[Itàlia]] de [[Ferrando el Catòlic]] i de l'emperador [[Carles I d'Espanya|Carles I]]. Foren estes realisades per Joan d'Alacant i Agustí Muñoz, que havia realisat treballs en els principals edificis de Valéncia, com la [[Sèu de Valéncia|sèu]] o el [[Consulat del Mar]]. De [[1528]] és la torre dels Coloms.  

En el [[sigle XV]], la família Vich havia efectuat donacions per a la construcció del monasteri i tenien capella en el claustre, en la qual fon soterrat [[Lluís Vich i de Corbera]], ''Mestre Racional'' de [[Regne de Valéncia|Valéncia]]. Pero fon el cardenal [[Guillén Ramón Vich i Valterra]] ([[1460]]/[[1470]]-[[1525]]), embaixador del cabilt de [[Valéncia]] en [[Roma]], llavors arciaca de [[Xàtiva]] i [[canonge]] de [[Valéncia]], qui pretengué donar al monasteri una nova iglésia. Les obres foren finançades per [[Jeroni Vich i Valterra]] ([[1459]]-[[1535]]), embaixador en [[Itàlia]] de [[Ferrando el Catòlic]] i de l'emperador [[Carles I d'Espanya|Carles I]]. Foren estes realisades per Joan d'Alacant i Agustí Muñoz, que havia realisat treballs en els principals edificis de Valéncia, com la [[Sèu de Valéncia|sèu]] o el [[Consulat del Mar]]. De l'any [[1528]] és la torre dels Coloms.  

Fallits [[Guillén Ramon Vich i Valterra|Guillén Ramón]] i [[Jeroni Vich i Valterra|Jeronim Vich]], els seus successors mantingueren el víncul i el seu soterrament, pero principalment dedicaren els seus recursos a atres obres.  

Fallits [[Guillén Ramon Vich i Valterra|Guillén Ramón]] i [[Jeroni Vich i Valterra|Jeronim Vich]], els seus successors mantingueren el víncul i el seu soterrament, pero principalment dedicaren els seus recursos a atres obres.  

En l'any [[1586]], el monasteri rebé la visita del rei [[Felip II d'Espanya|Felip II]] acompanyat pel príncip [[Felip III d'Espanya|Felip]] i l'Infanta Isabel Clara Eugenia. El rei inaugurà el nou pont d'accés al clos monacal, sobre el barranc de la Murta, que fon batejat en el seu nom.

En l'any [[1586]], el monasteri rebé la visita del rei [[Felip II d'Espanya|Felip II]] acompanyat pel príncip [[Felip III d'Espanya|Felip]] i l'Infanta Isabel Clara Eugenia. El rei inaugurà el nou pont d'accés al clos monacal, sobre el barranc de la Murta, que fon batejat en el seu nom.

Fon en els últims anys del [[sigle XVI]] quan començà el màxim esplendor del monasteri de La Murta de la mà de [[Joan Vich i Manrique de Lara]], embaixador d'Espanya en la [[Santa Sèu]], bisbe de [[Mallorca]] i arquebisbe de [[Tarragona]], que promogué infinitat d'obres de millor i creà la biblioteca. El monasteri atesorà un important patrimoni fruit de les donacions de la família Vich i d'atres notables famílies a canvi de rebre soterrament. Aixina ho feu un atre ilustre membre dels Vich, Lluís Vich, virrei de [[Mallorca]] i cavaller de l'[[orde de Sant Jaume]]. En [[Joan Vich i Manrique de Lara|Joan Vich]], germà de l'anterior, alçà la nova iglésia capella major de la qual seria el nou lloc de soterrament familiar. L'obra, realisada per l'arquitecte de Valéncia Francesc Figuerola fon supervisada per Dídac Vich, i acabada en [[1623]]. Dídac Vich, últim membre de la dinastia, fon un dels més importants protectors de Santa María de La Murta. Ell encomanà el retaule major en [[1631]] a Joan Miquel Orliens, autor del retaule major dels [[Iglésia dels Sants Joans (Valéncia)|Sants Joans]] i del [[monasteri de Sant Miquel dels Reis]] de [[Valéncia]]. Pintat i rossejat per [[Pere d'Orrente]], fon acabat en [[1634]]. El monasteri es convertí durant esta etapa en un destacat centre religiós i cultural.

Fon en els últims anys del [[sigle XVI]] quan començà el màxim esplendor del monasteri de La Murta de la mà de [[Joan Vich i Manrique de Lara]], embaixador d'Espanya en la [[Santa Sèu]], bisbe de [[Mallorca]] i arquebisbe de [[Tarragona]], que promogué infinitat d'obres de millor i creà la biblioteca. El monasteri atesorà un important patrimoni fruit de les donacions de la família Vich i d'atres notables famílies a canvi de rebre soterrament. Aixina ho feu un atre ilustre membre dels Vich, Lluís Vich, virrei de [[Mallorca]] i cavaller de l'[[orde de Sant Jaume]]. En [[Joan Vich i Manrique de Lara|Joan Vich]], germà de l'anterior, alçà la nova iglésia capella major de la qual seria el nou lloc de soterrament familiar. L'obra, realisada per l'arquitecte de Valéncia Francesc Figuerola fon supervisada per Dídac Vich, i acabada en [[1623]]. Dídac Vich, últim membre de la dinastia, fon un dels més importants protectors de Santa María de La Murta. Ell encomanà el retaule major en l'any [[1631]] a Joan Miquel Orliens, autor del retaule major dels [[Iglésia dels Sants Joans (Valéncia)|Sants Joans]] i del [[monasteri de Sant Miquel dels Reis]] de [[Valéncia]]. Pintat i rossejat per [[Pere d'Orrente]], fon acabat en [[1634]]. El monasteri es convertí durant esta etapa en un destacat centre religiós i cultural.

=== Sigles XVII i XVIII ===

=== Sigles XVII i XVIII ===