Canvis

| lloc_mort = [[Madrit]], [[Espanya]]

| lloc_mort = [[Madrit]], [[Espanya]]

}}

}}

'''María Juana Moliner Ruiz''' ([[Paniza]], [[Saragossa]], 30 de març de [[1900]] - [[Madrit]], 22 de giner​ de [[1981]]) fon una bibliotecària, filòloga i lexicògrafa espanyola autora del ''Diccionario del uso del espanyol'' (Diccionari d'us de l'espanyol).

'''María Juana Moliner Ruiz''' ([[Paniza]], [[Saragossa]], [[30 de març]] de [[1900]] - [[Madrit]], 22 de giner​ de [[1981]]) fon una bibliotecària, filòloga i lexicògrafa espanyola autora del ''Diccionario del uso del espanyol'' (Diccionari d'us de l'espanyol).

== Biografia ==

== Biografia ==

María Moliner naixqué el 30 de març de l'any 1900 en la localitat saragossana de Paniza. Filla del mege rural Enrique Moliner Sanz (1860-1923) i de Matilde Ruiz Lanaja (1872-1932), fon la mijana de tres germans, entre Enrique (15-8-1897) i Matilde (7-7-1904).​

María Moliner naixqué el 30 de març de l'any 1900 en la localitat saragossana de Paniza. Filla del mege rural Enrique Moliner Sanz ([[1860]]-[[1923]]) i de Matilde Ruiz Lanaja ([[1872]]-[[1932]]), fon la mijana de tres germans, entre Enrique (15-8-1897) i Matilde (7-7-1904).​

En [[1902]], segons testimoni de la pròpia María Moliner, els pares i abdós fills majors es varen traslladar a [[Almazán]] ([[Sòria]]) i, casi immediatament, a [[Madrit]]. En la capital, on va nàixer la filla menor, Matilde, els menuts Moliner varen estudiar en l'Institució Lliure d'Ensenyança, on va ser, segons pareix, don [[Américo Castro]] qui va suscitar l'interés per l'expressió llingüística i per la gramàtica en la menuda María.

En l'any [[1902]], segons testimoni de la pròpia María Moliner, els pares i abdós fills majors es varen traslladar a [[Almazán]] ([[Sòria]]) i, casi immediatament, a [[Madrit]]. En la capital, a on va nàixer la filla menor, Matilde, els menuts Moliner varen estudiar en l'Institució Lliure d'Ensenyança, a on va ser, segons pareix, [[Américo Castro]] qui va suscitar l'interés per l'expressió llingüística i per la gramàtica en la menuda María.

El pare, despuix d'un segon viage a [[Amèrica]] en l'any [[1914]], es quedà en l'[[Argentina]], abandonant a la família. Açò va motivar provablement que la mare decidira en [[1915]] deixar Madrit i retornar a [[Aragó]]. Allí la família ix avant en bona part gràcies a l'ajuda econòmica de María, que, encara sent molt jove, es va dedicar a donar classes particulars de llatí, matemàtiques i història. Segons dirien més tart els seus fills, estes dures circumstàncies varen ser fonamentals en el desenroll de la personalitat de la seua mare.​

El pare, despuix d'un segon viage a [[Amèrica]] en l'any [[1914]], es quedà en l'[[Argentina]], abandonant a la família. Açò va motivar provablement que la mare decidira en l'any [[1915]] deixar Madrit i retornar a [[Aragó]]. Allí la família ix avant en bona part gràcies a l'ajuda econòmica de María, que, encara sent molt jove, es va dedicar a donar classes particulars de [[llatí]], matemàtiques i història. Segons dirien més tart els seus fills, estes dures circumstàncies varen ser fonamentals en el desenroll de la personalitat de la seua mare.​

Els primers exàmens del bachillerat els va fer María Moliner, com a alumna lliure, en l'Institut General i Tècnica Cardenal Cisneros de Madrit (entre [[1910]] i 1915), passant en juliol de 1915 a l'Institut General i Tècnic de Saragossa, del que fon alumna oficial a partir de [[1917]] i on va concloure el bachillerat en [[1918]].  

Els primers exàmens del bachillerat els va fer María Moliner, com a alumna lliure, en l'Institut General i Tècnica Cardenal Cisneros de Madrit (entre els anys [[1910]] i 1915), passant en [[juliol]] de 1915 a l'Institut General i Tècnic de Saragossa, del que fon alumna oficial a partir de [[1917]] i a on va concloure el bachillerat en l'any [[1918]].  

En [[Saragossa]] es va formar i va treballar com a filòloga i lexicògrafa en l'Estudi de Filologia d'Aragó, dirigit per Juan Moneva des de 1917 fins a [[1921]], anys en els que va colaborar en la realisació del Diccionari aragonés de dita institució. Com s'ha destacat, el método de treball adquirit i practicat en esta institució va haver de ser molt important en la seua formació filològica i en el seu posterior treball com  a lexicògrafa.​

En [[Saragossa]] es va formar i va treballar com a filòloga i lexicògrafa en l'Estudi de Filologia d'Aragó, dirigit per Juan Moneva des de l'any [[1917]] fins a [[1921]], anys en els que va colaborar en la realisació del Diccionari aragonés de dita institució. Com s'ha destacat, el método de treball adquirit i practicat en esta institució va haver de ser molt important en la seua formació filològica i en el seu posterior treball com  a lexicògrafa.​

Es va llicenciar en l'any 1921 en l'especialitat d'[[Història]], l'única existent per llavors en la Facultat de Filosofia i Lletres de l'[[Universitat de Saragossa]], en les màximes calificacions i Premi Extraordinari. Casi els mateixos passos va seguir la seua germana Matilde Moliner, llicenciada en lo mateix en iguals honors, pero en [[1925]], i també cooperant en l'Estudi de Filologia d'Aragó.

Es va llicenciar en l'any 1921 en l'especialitat d'[[Història]], l'única existent per llavors en la Facultat de Filosofia i Lletres de l'[[Universitat de Saragossa]], en les màximes calificacions i Premi Extraordinari. Casi els mateixos passos va seguir la seua germana Matilde Moliner, llicenciada en lo mateix en iguals honors, pero en [[1925]], i també cooperant en l'Estudi de Filologia d'Aragó.

A l'any següent María va guanyar les oposicions per al Cos Facultatiu d'Archivers, Bibliotecaris i Arqueòlecs, sent destinada en agost a l'[[Archiu General de Simancas]], des d'el que va passar, en [[1924]], a l'Archiu de la Delegació de Facenda en [[Múrcia]] i anys més tart, al començament dels trenta, al de [[Valéncia]].

A l'any següent María va guanyar les oposicions per al Cos Facultatiu d'Archivers, Bibliotecaris i Arqueòlecs, sent destinada en [[agost]] a l'[[Archiu General de Simancas]], des d'el que va passar, en l'any [[1924]], a l'Archiu de la Delegació de Facenda en [[Múrcia]] i anys més tart, al començament dels trenta, al de [[Valéncia]].

En Múrcia va conéixer a Fernando Ramón Ferrando, nou anys major que ella, que havia guanyat la càtedra de Física General en [[1918]] i era un professor reconegut en la capital murciana. Es varen casar en l'iglésia parroquial de Santa María de [[Sagunt]], el 5 d'agost de 1925.​ En Múrcia varen nàixer els seus dos primers fills: Enrique (investigador mèdic en [[Canadà]], fallit en [[1999]]) i Fernando, arquitecte. Traslladada la família a Valéncia, naixen els dos fills menors: Carmen (filòloga) i Pedro (ingenier industrial, director de la ETSI de [[Barcelona]], fallit en 1985).​ Fon ademés la primera dòna en impartir classe en l'[[Universitat de Múrcia]], durant l'any [[1924]].​

En Múrcia va conéixer a Fernando Ramón Ferrando, nou anys major que ella, que havia guanyat la càtedra de Física General en l'any [[1918]] i era un professor reconegut en la capital murciana. Es varen casar en l'iglésia parroquial de Santa María de [[Sagunt]], el [[5 d'agost]] de [[1925]].​ En Múrcia varen nàixer els seus dos primers fills: Enrique (investigador mèdic en [[Canadà]], fallit en [[1999]]) i Fernando, arquitecte. Traslladada la família a Valéncia, naixen els dos fills menors: Carmen (filòloga) i Pedro (ingenier industrial, director de la ETSI de [[Barcelona]], fallit en [[1985]]).​ Fon ademés la primera dòna en impartir classe en l'[[Universitat de Múrcia]], durant l'any [[1924]].​

En el deceni 1929-1939 va prendre part activa en la política bibliotecària nacional, colaborant en l'Institució Lliure d'Ensenyança en proyectes com les Missions Pedagògiques.

En el deceni [[1929]]-[[1939]] va prendre part activa en la política bibliotecària nacional, colaborant en l'Institució Lliure d'Ensenyança en proyectes com les Missions Pedagògiques.

El seu inclinament per l'archiu, per l'organisació de biblioteques i per la difusió cultural, la va portar a reflexionar sobre això en varis texts: ''Biblioteques rurals i rets de biblioteques en Espanya'' ([[1935]]) i a una participació molt activa en el grup de treball que va publicar, de forma colectiva, les ''Instruccions per al servici de menudes biblioteques'' ([[1937]]), un treball vinculat a les mencionades Missions Pedagògiques proyectades i posades en marcha per la [[Segona República Espanyola]]. Ademés, va dirigir la Biblioteca de l'[[Universitat de Valéncia]],​ va participar en la Junta d'Adquisició de Llibres i Intercanvi Internacional, que tenia l'encàrrec de donar a conéixer al món els llibres que s'editaven en [[Espanya]], i va desenrollar un ampli treball com a vocal de la Secció de Biblioteques del Consell Central d'Archius, Biblioteques i Tesor Artístic, creat en febrer de 1937, en la que Moliner va ser encarregada de la Subsecció de Biblioteques Escolars.

El seu inclinament per l'archiu, per l'organisació de biblioteques i per la difusió cultural, la va portar a reflexionar sobre això en varis texts: ''Biblioteques rurals i rets de biblioteques en Espanya'' ([[1935]]) i a una participació molt activa en el grup de treball que va publicar, de forma colectiva, les ''Instruccions per al servici de menudes biblioteques'' ([[1937]]), un treball vinculat a les mencionades Missions Pedagògiques proyectades i posades en marcha per la [[Segona República Espanyola]]. Ademés, va dirigir la Biblioteca de l'[[Universitat de Valéncia]],​ va participar en la Junta d'Adquisició de Llibres i Intercanvi Internacional, que tenia l'encàrrec de donar a conéixer al món els llibres que s'editaven en [[Espanya]], i va desenrollar un ampli treball com a vocal de la Secció de Biblioteques del Consell Central d'Archius, Biblioteques i Tesor Artístic, creat en [[febrer]] de [[1937]], en la que Moliner va ser encarregada de la Subsecció de Biblioteques Escolars.

En l'any [[1939]], despuix de la derrota de la Segona República Espanyola el matrimoni va sofrir els excessos de la depuració [[Franquisme|franquista]] del magisteri espanyol; ell va perdre la càtedra i va ser traslladat a Múrcia, i María va retornar a l'Archiu de Facenda de Valéncia, baixant díhuit nivells en l'escalafó del Cos. No obstant, en [[1946]] el seu marit fon rehabilitat, passant com a catedràtic de Física a l'[[Universitat de Salamanca]]. La família s'instala en Madrit i María s'incorpora a la Biblioteca de l'Escola Tècnica Superior d'Ingeniers Industrials de Madrit, aplegant a ser la seua directora fins a la seua jubilació en [[1970]]. Eixe any, el Ministeri d'Educació i Ciència, per acort de 6 de juliol de 1970, va acordar el seu ingrés en l'Orde Civil d'Alfons X El Sabi, en la seua categoria de Llaç.

En l'any [[1939]], despuix de la derrota de la [[Segona República Espanyola]] el matrimoni va sofrir els excessos de la depuració [[Franquisme|franquista]] del magisteri espanyol; ell va perdre la càtedra i va ser traslladat a Múrcia, i María va retornar a l'Archiu de Facenda de Valéncia, baixant díhuit nivells en l'escalafó del Cos. No obstant, en l'any [[1946]] el seu marit fon rehabilitat, passant com a catedràtic de Física en l'[[Universitat de Salamanca]]. La família s'instala en Madrit i María s'incorpora a la Biblioteca de l'Escola Tècnica Superior d'Ingeniers Industrials de Madrit, aplegant a ser la seua directora fins a la seua jubilació en [[1970]]. Eixe any, el Ministeri d'Educació i Ciència, per acort de [[6 de juliol]] de 1970, va acordar el seu ingrés en l'Orde Civil d'Alfons X El Sabi, en la seua categoria de Llaç.

Els últims anys de la vida de María varen estar marcats en el conte del seu marit, jubilat en 1962, malalt i cego ya per a 1968, i pel desig de polir i ampliar en tranquilitat el seu ''Diccionari d'us de l'espanyol'' (publicat en dos grans volums en 1966-1967). No obstant, en l'estiu de 1973 varen sorgir sobtadament els primers síntomes d'una arterioesclerosis cerebral, malaltia que l'aniria retirant de tota activitat intelectual. El seu marit fallix el 4 de setembre de 1974.​ En 1970 va deixar la seua casa en el carrer En Quixot (''Don Quijote'') (barri de Quatre Camins) i es va traslladar al carrer Moguer (barri de Ciutat Universitària), lloc on falliria en l'any 1981.​ Una placa commemorativa reflectix este fet.

Els últims anys de la vida de María varen estar marcats en el conte del seu marit, jubilat en [[1962]], malalt i cego ya per a [[1968]], i pel desig de polir i ampliar en tranquilitat el seu ''Diccionari d'us de l'espanyol'' (publicat en dos grans volums en [[1966]]-[[1967]]). No obstant, en l'[[estiu]] de [[1973]] varen sorgir sobtadament els primers síntomes d'una arterioesclerosis cerebral, malaltia que l'aniria retirant de tota activitat intelectual. El seu marit fallix el [[4 de setembre]] de [[1974]].​ En l'any [[1970]] va deixar la seua casa en el carrer En Quixot (''Don Quijote'') (barri de Quatre Camins) i es va traslladar al carrer Moguer (barri de Ciutat Universitària), lloc on falliria en l'any [[1981]].​ Una placa commemorativa reflectix este fet.

== ''Diccionario de Uso del español'' (DUE) ==

== ''Diccionario de Uso del español'' (DUE) ==