26 181
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Pàgina nova, en el contingut: «'''María Juana Moliner Ruiz''' (Paniza, Saragossa, 30 de març de 1900 - Madrit, 22 de giner de 1981) fon una bibliotecària, filòloga...»
'''María Juana Moliner Ruiz''' ([[Paniza]], [[Saragossa]], 30 de març de [[1900]] - [[Madrit]], 22 de giner de [[1981]]) fon una bibliotecària, filòloga i lexicògrafa espanyola autora del ''Diccionario del uso del espanyol'' (Diccionari d'us de l'espanyol).
== Biografia ==
María Moliner naixqué el 30 de març de l'any 1900 en la localitat saragossana de Paniza. Filla del mege rural Enrique Moliner Sanz (1860-1923) i de Matilde Ruiz Lanaja (1872-1932), fon la mijana de tres germans, entre Enrique (15-8-1897) i Matilde (7-7-1904).
En [[1902]], segons testimoni de la pròpia María Moliner, els pares i abdós fills majors es varen traslladar a [[Almazán]] ([[Sòria]]) i, casi immediatament, a [[Madrit]]. En la capital, on va nàixer la filla menor, Matilde, els menuts Moliner varen estudiar en l'Institució Lliure d'Ensenyança, on va ser, segons pareix, don [[Américo Castro]] qui va suscitar l'interés per l'expressió llingüística i per la gramàtica en la menuda María.
El pare, despuix d'un segon viage a [[Amèrica]] en l'any [[1914]], es quedà en l'[[Argentina]], abandonant a la família. Açò va motivar provablement que la mare decidira en [[1915]] deixar Madrit i retornar a [[Aragó]]. Allí la família ix avant en bona part gràcies a l'ajuda econòmica de María, que, encara sent molt jove, es va dedicar a donar classes particulars de llatí, matemàtiques i història. Segons dirien més tart els seus fills, estes dures circumstàncies varen ser fonamentals en el desenroll de la personalitat de la seua mare.
Els primers exàmens del bachillerat els va fer María Moliner, com a alumna lliure, en l'Institut General i Tècnica Cardenal Cisneros de Madrit (entre [[1910]] i 1915), passant en juliol de 1915 a l'Institut General i Tècnic de Saragossa, del que fon alumna oficial a partir de [[1917]] i on va concloure el bachillerat en [[1918]].
En [[Saragossa]] es va formar i va treballar com a filòloga i lexicògrafa en l'Estudi de Filologia d'Aragó, dirigit per Juan Moneva des de 1917 fins a [[1921]], anys en els que va colaborar en la realisació del Diccionari aragonés de dita institució. Com s'ha destacat, el método de treball adquirit i practicat en esta institució va haver de ser molt important en la seua formació filològica i en el seu posterior treball com a lexicògrafa.
Es va llicenciar en l'any 1921 en l'especialitat d'[[Història]], l'única existent per llavors en la Facultat de Filosofia i Lletres de l'[[Universitat de Saragossa]], en les màximes calificacions i Premi Extraordinari. Casi els mateixos passos va seguir la seua germana Matilde Moliner, llicenciada en lo mateix en iguals honors, pero en [[1925]], i també cooperant en l'Estudi de Filologia d'Aragó.
A l'any següent María va guanyar les oposicions per al Cos Facultatiu d'Archivers, Bibliotecaris i Arqueòlecs, sent destinada en agost a l'[[Archiu General de Simancas]], des d'el que va passar, en [[1924]], a l'Archiu de la Delegació de Facenda en [[Múrcia]] i anys més tart, al començament dels trenta, al de [[Valéncia]].
En Múrcia va conéixer a Fernando Ramón Ferrando, nou anys major que ella, que havia guanyat la càtedra de Física General en [[1918]] i era un professor reconegut en la capital murciana. Es varen casar en l'iglésia parroquial de Santa María de [[Sagunt]], el 5 d'agost de 1925. En Múrcia varen nàixer els seus dos primers fills: Enrique (investigador mèdic en [[Canadà]], fallit en [[1999]]) i Fernando, arquitecte. Traslladada la família a Valéncia, naixen els dos fills menors: Carmen (filòloga) i Pedro (ingenier industrial, director de la ETSI de [[Barcelona]], fallit en 1985). Fon ademés la primera dòna en impartir classe en l'[[Universitat de Múrcia]], durant l'any [[1924]].
En el deceni 1929-1939 va prendre part activa en la política bibliotecària nacional, colaborant en l'Institució Lliure d'Ensenyança en proyectes com les Missions Pedagògiques.
El seu inclinament per l'archiu, per l'organisació de biblioteques i per la difusió cultural, la va portar a reflexionar sobre això en varis texts: ''Biblioteques rurals i rets de biblioteques en Espanya'' ([[1935]]) i a una participació molt activa en el grup de treball que va publicar, de forma colectiva, les ''Instruccions per al servici de menudes biblioteques'' ([[1937]]), un treball vinculat a les mencionades Missions Pedagògiques proyectades i posades en marcha per la [[Segona República Espanyola]]. Ademés, va dirigir la Biblioteca de l'[[Universitat de Valéncia]], va participar en la Junta d'Adquisició de Llibres i Intercanvi Internacional, que tenia l'encàrrec de donar a conéixer al món els llibres que s'editaven en [[Espanya]], i va desenrollar un ampli treball com a vocal de la Secció de Biblioteques del Consell Central d'Archius, Biblioteques i Tesor Artístic, creat en febrer de 1937, en la que Moliner va ser encarregada de la Subsecció de Biblioteques Escolars.
En l'any [[1939]], despuix de la derrota de la Segona República Espanyola el matrimoni va sofrir els excessos de la depuració [[Franquisme|franquista]] del magisteri espanyol; ell va perdre la càtedra i va ser traslladat a Múrcia, i María va retornar a l'Archiu de Facenda de Valéncia, baixant díhuit nivells en l'escalafó del Cos. No obstant, en [[1946]] el seu marit fon rehabilitat, passant com a catedràtic de Física a l'[[Universitat de Salamanca]]. La família s'instala en Madrit i María s'incorpora a la Biblioteca de l'Escola Tècnica Superior d'Ingeniers Industrials de Madrit, aplegant a ser la seua directora fins a la seua jubilació en [[1970]]. Eixe any, el Ministeri d'Educació i Ciència, per acort de 6 de juliol de 1970, va acordar el seu ingrés en l'Orde Civil d'Alfons X El Sabi, en la seua categoria de Llaç.
Els últims anys de la vida de María varen estar marcats en el conte del seu marit, jubilat en 1962, malalt i cego ya per a 1968, i pel desig de polir i ampliar en tranquilitat el seu ''Diccionari d'us de l'espanyol'' (publicat en dos grans volums en 1966-1967). No obstant, en l'estiu de 1973 varen sorgir sobtadament els primers síntomes d'una arterioesclerosis cerebral, malaltia que l'aniria retirant de tota activitat intelectual. El seu marit fallix el 4 de setembre de 1974. En 1970 va deixar la seua casa en el carrer En Quixot (''Don Quijote'') (barri de Quatre Camins) i es va traslladar al carrer Moguer (barri de Ciutat Universitària), lloc on falliria en l'any 1981. Una placa commemorativa reflectix este fet.
== ''Diccionario de Uso del español'' (DUE) ==
(Secció per completar)
== Relació en la Real Acadèmia Espanyola (RAE) ==
(Secció per completar)
== Reconeiximents ==
(Secció per completar)
== Enllaços externs ==
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Mar%C3%ADa_Moliner María Moliner en Wikipedia]
== Biografia ==
María Moliner naixqué el 30 de març de l'any 1900 en la localitat saragossana de Paniza. Filla del mege rural Enrique Moliner Sanz (1860-1923) i de Matilde Ruiz Lanaja (1872-1932), fon la mijana de tres germans, entre Enrique (15-8-1897) i Matilde (7-7-1904).
En [[1902]], segons testimoni de la pròpia María Moliner, els pares i abdós fills majors es varen traslladar a [[Almazán]] ([[Sòria]]) i, casi immediatament, a [[Madrit]]. En la capital, on va nàixer la filla menor, Matilde, els menuts Moliner varen estudiar en l'Institució Lliure d'Ensenyança, on va ser, segons pareix, don [[Américo Castro]] qui va suscitar l'interés per l'expressió llingüística i per la gramàtica en la menuda María.
El pare, despuix d'un segon viage a [[Amèrica]] en l'any [[1914]], es quedà en l'[[Argentina]], abandonant a la família. Açò va motivar provablement que la mare decidira en [[1915]] deixar Madrit i retornar a [[Aragó]]. Allí la família ix avant en bona part gràcies a l'ajuda econòmica de María, que, encara sent molt jove, es va dedicar a donar classes particulars de llatí, matemàtiques i història. Segons dirien més tart els seus fills, estes dures circumstàncies varen ser fonamentals en el desenroll de la personalitat de la seua mare.
Els primers exàmens del bachillerat els va fer María Moliner, com a alumna lliure, en l'Institut General i Tècnica Cardenal Cisneros de Madrit (entre [[1910]] i 1915), passant en juliol de 1915 a l'Institut General i Tècnic de Saragossa, del que fon alumna oficial a partir de [[1917]] i on va concloure el bachillerat en [[1918]].
En [[Saragossa]] es va formar i va treballar com a filòloga i lexicògrafa en l'Estudi de Filologia d'Aragó, dirigit per Juan Moneva des de 1917 fins a [[1921]], anys en els que va colaborar en la realisació del Diccionari aragonés de dita institució. Com s'ha destacat, el método de treball adquirit i practicat en esta institució va haver de ser molt important en la seua formació filològica i en el seu posterior treball com a lexicògrafa.
Es va llicenciar en l'any 1921 en l'especialitat d'[[Història]], l'única existent per llavors en la Facultat de Filosofia i Lletres de l'[[Universitat de Saragossa]], en les màximes calificacions i Premi Extraordinari. Casi els mateixos passos va seguir la seua germana Matilde Moliner, llicenciada en lo mateix en iguals honors, pero en [[1925]], i també cooperant en l'Estudi de Filologia d'Aragó.
A l'any següent María va guanyar les oposicions per al Cos Facultatiu d'Archivers, Bibliotecaris i Arqueòlecs, sent destinada en agost a l'[[Archiu General de Simancas]], des d'el que va passar, en [[1924]], a l'Archiu de la Delegació de Facenda en [[Múrcia]] i anys més tart, al començament dels trenta, al de [[Valéncia]].
En Múrcia va conéixer a Fernando Ramón Ferrando, nou anys major que ella, que havia guanyat la càtedra de Física General en [[1918]] i era un professor reconegut en la capital murciana. Es varen casar en l'iglésia parroquial de Santa María de [[Sagunt]], el 5 d'agost de 1925. En Múrcia varen nàixer els seus dos primers fills: Enrique (investigador mèdic en [[Canadà]], fallit en [[1999]]) i Fernando, arquitecte. Traslladada la família a Valéncia, naixen els dos fills menors: Carmen (filòloga) i Pedro (ingenier industrial, director de la ETSI de [[Barcelona]], fallit en 1985). Fon ademés la primera dòna en impartir classe en l'[[Universitat de Múrcia]], durant l'any [[1924]].
En el deceni 1929-1939 va prendre part activa en la política bibliotecària nacional, colaborant en l'Institució Lliure d'Ensenyança en proyectes com les Missions Pedagògiques.
El seu inclinament per l'archiu, per l'organisació de biblioteques i per la difusió cultural, la va portar a reflexionar sobre això en varis texts: ''Biblioteques rurals i rets de biblioteques en Espanya'' ([[1935]]) i a una participació molt activa en el grup de treball que va publicar, de forma colectiva, les ''Instruccions per al servici de menudes biblioteques'' ([[1937]]), un treball vinculat a les mencionades Missions Pedagògiques proyectades i posades en marcha per la [[Segona República Espanyola]]. Ademés, va dirigir la Biblioteca de l'[[Universitat de Valéncia]], va participar en la Junta d'Adquisició de Llibres i Intercanvi Internacional, que tenia l'encàrrec de donar a conéixer al món els llibres que s'editaven en [[Espanya]], i va desenrollar un ampli treball com a vocal de la Secció de Biblioteques del Consell Central d'Archius, Biblioteques i Tesor Artístic, creat en febrer de 1937, en la que Moliner va ser encarregada de la Subsecció de Biblioteques Escolars.
En l'any [[1939]], despuix de la derrota de la Segona República Espanyola el matrimoni va sofrir els excessos de la depuració [[Franquisme|franquista]] del magisteri espanyol; ell va perdre la càtedra i va ser traslladat a Múrcia, i María va retornar a l'Archiu de Facenda de Valéncia, baixant díhuit nivells en l'escalafó del Cos. No obstant, en [[1946]] el seu marit fon rehabilitat, passant com a catedràtic de Física a l'[[Universitat de Salamanca]]. La família s'instala en Madrit i María s'incorpora a la Biblioteca de l'Escola Tècnica Superior d'Ingeniers Industrials de Madrit, aplegant a ser la seua directora fins a la seua jubilació en [[1970]]. Eixe any, el Ministeri d'Educació i Ciència, per acort de 6 de juliol de 1970, va acordar el seu ingrés en l'Orde Civil d'Alfons X El Sabi, en la seua categoria de Llaç.
Els últims anys de la vida de María varen estar marcats en el conte del seu marit, jubilat en 1962, malalt i cego ya per a 1968, i pel desig de polir i ampliar en tranquilitat el seu ''Diccionari d'us de l'espanyol'' (publicat en dos grans volums en 1966-1967). No obstant, en l'estiu de 1973 varen sorgir sobtadament els primers síntomes d'una arterioesclerosis cerebral, malaltia que l'aniria retirant de tota activitat intelectual. El seu marit fallix el 4 de setembre de 1974. En 1970 va deixar la seua casa en el carrer En Quixot (''Don Quijote'') (barri de Quatre Camins) i es va traslladar al carrer Moguer (barri de Ciutat Universitària), lloc on falliria en l'any 1981. Una placa commemorativa reflectix este fet.
== ''Diccionario de Uso del español'' (DUE) ==
(Secció per completar)
== Relació en la Real Acadèmia Espanyola (RAE) ==
(Secció per completar)
== Reconeiximents ==
(Secció per completar)
== Enllaços externs ==
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Mar%C3%ADa_Moliner María Moliner en Wikipedia]