124 373
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
mLlínea 1:
Llínea 1: + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + Llínea 9:
Llínea 32: − [[Archiu:Ona.png|marco|Actualitat]]
sense resum d'edició
[[Archiu:Ona.png|thumb|350px|Onda]]
'''Onda''' és un [[municipi]] [[Comunitat Valenciana|valencià]] situat en la [[comarca]] de [[La Plana Baixa]], es troba situada en l'interior de la província, a escassos 25 km. de [[Castelló]] i molt prop dels principals núcleus costers de major afluència turística. Aixina mateix, és fàcil i ràpidament accessible des de [[Valéncia]], de la que dista solament 65 km i del seu aeroport de Manises del que la separen 73 km.
'''Onda''' és un [[municipi]] [[Comunitat Valenciana|valencià]] situat en la [[comarca]] de [[La Plana Baixa]], es troba situada en l'interior de la província, a escassos 25 km. de [[Castelló]] i molt prop dels principals núcleus costers de major afluència turística. Aixina mateix, és fàcil i ràpidament accessible des de [[Valéncia]], de la que dista solament 65 km i del seu aeroport de Manises del que la separen 73 km.
El terme d'Onda en les seues 108,84 km2 d'extensió, és un dels més grans de la província, emplaçat en la conca baixa del [[riu Mijares]] i en la zona intermija entre el Parc Natural de Serra Espadà i la planura costera de la Plana.
El terme d'Onda en les seues 108,84 km2 d'extensió, és un dels més grans de la província, emplaçat en la conca baixa del [[riu Mijares]] i en la zona intermija entre el Parc Natural de Serra Espadà i la planura costera de la Plana.
==Clima==
El clima característic del municipi és de tipo mediterràneu sec, la seua temperatura mija anual es troba entre els 14 i 15ºC, d'estius secs i molt càlits i hiverns suaus. La seua altitut és de 192 metros sobre el nivell de la mar i la seua població ronda els 25.000 habitants.
El clima característic del municipi és de tipo mediterràneu sec, la seua temperatura mija anual es troba entre els 14 i 15ºC, d'estius secs i molt càlits i hiverns suaus. La seua altitut és de 192 metros sobre el nivell de la mar i la seua població ronda els 25.000 habitants.
==Història==
Onda obsequia al visitant en la seua història milenària a través dels numerosos restants que s'han trobat, com les diferents ferramentes de silex, trobades en la partida de la Murtera, que atesten la presència de l'home en estes terres durant el Neolític. Del Bronze valencià són els restants apareguts en el jaciment del Torrelló i del Castell, i del periodo íbero, les peces de ceràmica descobertes en el Torrelló, el Castell, el Pla dels Olivars i el Sitjar Baix.
Sepelaco la varen cridar els grecs i de la romanización es conserven algunes inscripcions llatines gravades sobre uns blocs de pedra que alberga la colecció del Museu d'Història Local ubicat en el Castell. També de l'época romana són testic els restants d'un pont en el riu Mijares i una part de via romana.
De la cultura visigoda es té notícies per l'aparició d'una patena de bronze encara que serà a partir de l'época de domini musulmà quan es puga parlar realment d'un núcleu urbà consolidat.
La vila s´enmurallà en el [[sigle XI]], despuix de la finalisació de la construcció del seu magnífic castell que va tindre lloc a lo llarc del [[sigle X]], i en els [[sigle XII|sigles XII]] i [[Sigle XIII|XIII]] es va convertir en l'enclavament més important al nort de la Valéncia islàmica.
Encara que les tropes del mític [[Cit|Cit Campeador]] varen conquistar la vila, el símbol de la creu no s'implantaria fins a l'arribada del rei [[Jaume I]] en l'any [[1242]]. Finalment a Ona se li va entregar la Carta Pobla el 3 d'abril de 1248 i en ella va aplegar la convivència de les tres cultures en la ciutat medieval: la cristiana, la musulmana i la judeua.
Despuix de la conquista cristiana, el castell i vila varen estar baix les órdens militars del Temple, de l'Hospital i de Montesa successivament. A principis del [[sigle XIV]] la ciutat-fortalea encara devia ser impressionant i la seua visió va donar peu a referir-se al Castell com el “Castell de les 300 torres”.
Per la seua estratègica ubicació, el castell va ser testic i va participar en numerosos conflictes bèlics com: la guerra de Castella, la de les Germanies, la de Successió i fins i tot les tropes napoleòniques ho varen ocupar en l'any [[1812]].
[[Archiu:Onda.jpg|thumb|400px|]]
[http://www.ondaturismo.es/onda/web_php/index.php?contenido=descripcion&id_boto=70) Fotografia per al recort]
En l'any [[1840]], despuix de les guerres carlistes, la fortalea va ser rehabilitada i finalment, durant la [[Guerra Civil]] de [[1936]], el castell també va prendre part en diversos enfrontaments entre abdós bandos.
Encara que l'orige d'Onda és ibèric, l'época de major esplendor li la va conferir la cultura islàmica, de la qual queda un magnífic patrimoni històric i cultural, la joya del qual és el seu castell que corona el Centre Històric.
Encara que l'orige d'Onda és ibèric, l'época de major esplendor li la va conferir la cultura islàmica, de la qual queda un magnífic patrimoni històric i cultural, la joya del qual és el seu castell que corona el Centre Històric.
Abdós, el Castell i el Centre Històric, varen ser declarats Conjunt Històric i Artístic i Be d'Interés Cultural (BIC) en l'any [[1967]].
Abdós, el Castell i el Centre Històric, varen ser declarats Conjunt Històric i Artístic i Be d'Interés Cultural (BIC) en l'any [[1967]].
== Llocs d'interés ==
== Llocs d'interés ==