| No obstant, la seua «tercera via» es va mostrar impracticable. Despuix del Manifest de Santarem, que l'infant Carlos María Isidro es proclamava rei d'Espanya, els realistes varen optar per alçar-se en armes. Iniciada la [[Primera Guerra Carlista]], per la seua banda, les ofertes de Cea no varen conseguir atraure als lliberals, que insistien en modificacions constitucionals. Finalment, estos, en la seua versió més moderada, varen conseguir el respal d'alguns cortesans (entre ells Miraflores), de capitans generals (Llauder, Quesada, Fernández de Córdova) i de les embaixades francesa i britànica: Cea fon substituït pel lliberal moderat [[Francisco Martínez de la Rosa]] ([[15 de giner]] de [[1834]]). | | No obstant, la seua «tercera via» es va mostrar impracticable. Despuix del Manifest de Santarem, que l'infant Carlos María Isidro es proclamava rei d'Espanya, els realistes varen optar per alçar-se en armes. Iniciada la [[Primera Guerra Carlista]], per la seua banda, les ofertes de Cea no varen conseguir atraure als lliberals, que insistien en modificacions constitucionals. Finalment, estos, en la seua versió més moderada, varen conseguir el respal d'alguns cortesans (entre ells Miraflores), de capitans generals (Llauder, Quesada, Fernández de Córdova) i de les embaixades francesa i britànica: Cea fon substituït pel lliberal moderat [[Francisco Martínez de la Rosa]] ([[15 de giner]] de [[1834]]). |
− | Emigrà a [[França]], des d'on va ser un dels valedors de María Cristina durant la regència d'[[Espartero]] ([[1840]]–[[1843]]). | + | Emigrà a [[França]], des d'a on va ser un dels valedors de María Cristina durant la regència d'[[Espartero]] ([[1840]]–[[1843]]). |
| Durant la seua vida, Cea Bermúdez, va rebre diferents distincions com a òrdens i diferents càrrecs polítics i diplomàtics. | | Durant la seua vida, Cea Bermúdez, va rebre diferents distincions com a òrdens i diferents càrrecs polítics i diplomàtics. |