124 718
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
mLlínea 80:
Llínea 80: − + − + − + − + − +
→Reconeiximent
== Reconeiximent ==
== Reconeiximent ==
Tota la nació es va indignar al conéixer l'assessinat del [[Mariscal de Camp|Mariscal]] Suchet. La junta superior provincial de [[Valéncia]], el 16 de juny de [[1812]], va redactar una acta de venjança contra els caps i generals francesos, a qui manava penjar si caïen presoners. També es va decretar que s'alçara un monument que perpetuara la seua memòria en el mateix lloc on fon penjat.
Tota la nació es va indignar al conéixer l'assessinat de Romeu. La junta superior provincial de [[Valéncia]], el 16 de juny de [[1812]], va redactar una acta de venjança contra els caps i generals francesos, a qui manava penjar si caïen presoners. També es va decretar que s'alçara un monument que perpetuara la seua memòria en el mateix lloc on fon penjat.
Quan [[Ferran VII]] fon restablit en el tro, despuix de sentir al Tribunal especial de Guerra i Marina, va concedir a la viuda de l'héroe saguntí la pensió corresponent a tinent coronel. Al seu fill D. José li va concedir plaça de cadet en el colege de [[Gandia]] i a les seues 2 filles 150 reals al més sobre el fondo d'espolis i vacants.
Quan [[Ferran VII]] fon restablit en el tro, despuix de sentir al Tribunal especial de Guerra i Marina, va concedir a la viuda de l'héroe saguntí la pensió corresponent a tinent coronel. Al seu fill D. José li va concedir plaça de cadet en el colege de [[Gandia]] i a les seues 2 filles 150 reals al més sobre el fondo d'espolis i vacants.
En [[1888]], en la seua ciutat natal es va alçar un monument, a petició del croniste D. [[Antonio Chabret]]. Consistia en un sòcol de calcàrea, una columna de 2,20 m de marbre i coronada per un bust de Romeu. Es va ubicar en la Glorieta, plaça que es trobava entre el convent de San Francisco i l'[[Ajuntament]]. En la década de [[1970]], es va remodelar la plaça i es va traslladar el monument al colege públic que portava el seu nom. Va permanéixer en el pati del C.P. José Romeu fins que en la década de l'any [[2000]] se tornà a ubicar junt en la casa natal de l'héroe.
En l'any [[1888]], en la seua ciutat natal es va alçar un monument, a petició del croniste D. [[Antonio Chabret]]. Consistia en un sòcol de calcàrea, una columna de 2,20 m de marbre i coronada per un bust de Romeu. Es va ubicar en la Glorieta, plaça que es trobava entre el convent de San Francisco i l'[[Ajuntament]]. En la década de [[1970]], es va remodelar la plaça i es va traslladar el monument al colege públic que portava el seu nom. Va permanéixer en el pati del C.P. José Romeu fins que en la década de l'any [[2000]] se tornà a ubicar junt en la casa natal de l'héroe.
Per orde de l'ajuntament, en [[1974]], es va construir un nou monument més modern i gran que es va ubicar en la plaça de la Glorieta. Fon inaugurat el 24 d'octubre de [[1976]].
Per orde de l'ajuntament, en l'any [[1974]], es va construir un nou monument més modern i gran que es va ubicar en la plaça de la Glorieta. Fon inaugurat el 24 d'octubre de [[1976]].
En l'any [[1888]] es va canviar el nom del carrer on va viure, el carrer Tintorer, passant-se a nomenar carrer Romeu, on es va colocar una placa de marbre que aixina ho recorda.
En l'any [[1888]] es va canviar el nom del carrer a on va viure, el carrer Tintorer, passant-se a nomenar carrer Romeu, a on es va colocar una placa de marbre que aixina ho recorda.
En [[1888]], la regent [[Maria Cristina de Borbón-Dos Sicilias|Maria Cristina]] va decidir otorgar al seu primer net varó, D. José Romeu Crespo, el títul de [[Comte de Sagunt]],
En [[1888]], la regent [[Maria Cristina de Borbón-Dos Sicilias|Maria Cristina]] va decidir otorgar al seu primer net varó, D. José Romeu Crespo, el títul de [[Comte de Sagunt]],
En [[1908]], en motiu del centenari de l'alçament dels espanyols, es va publicar un fullet en la biografia de Romeu que publicà en [[1888]] D. Antonio Chabret.
En l'any [[1908]], en motiu del centenari de l'alçament dels espanyols, es va publicar un fullet en la biografia de Romeu que publicà en [[1888]] D. Antonio Chabret.
En l'any [[1912]], en motiu del centenari de la mort de l'héroe, se celebren les festes centenàries en [[Sagunt]] i [[Valéncia]], en processons cíviques en les dos ciutats. En [[Valéncia]] es descobrix una làpida commemorativa en la [[Llonja de la Seda|Llonja]], lloc on fon eixecutat, tal com va decretar la Junta Superior de [[Valéncia]] en [[1812]]. En [[Sagunt]] s'estrenà l'himne “Glòria a Romeu”, escrit per D. Enrique Batalla Vives, lletra, i D. Antonio Palanca Masiá, música. Fon interpretat pel Regiment Badajoz número 73 i els cors del Gran Teatre del [[Liceu de Barcelona]], baix direcció de D. Julián Palanca Masiá. En el mateix acte varen pronunciar discursos D. Vicente Dualde i D. [[Teodoro Llorente]].
En l'any [[1912]], en motiu del centenari de la mort de l'héroe, se celebren les festes centenàries en [[Sagunt]] i [[Valéncia]], en processons cíviques en les dos ciutats. En [[Valéncia]] es descobrix una làpida commemorativa en la [[Llonja de la Seda|Llonja]], lloc on fon eixecutat, tal com va decretar la Junta Superior de [[Valéncia]] en [[1812]]. En [[Sagunt]] s'estrenà l'himne “Glòria a Romeu”, escrit per D. Enrique Batalla Vives, lletra, i D. Antonio Palanca Masiá, música. Fon interpretat pel Regiment Badajoz número 73 i els cors del Gran Teatre del [[Liceu de Barcelona]], baix direcció de D. Julián Palanca Masiá. En el mateix acte varen pronunciar discursos D. Vicente Dualde i D. [[Teodoro Llorente]].