Llínea 1: |
Llínea 1: |
| [[Image:5299MilanoTeatroDalVerme.JPG|thumb|250px|Vista exterior del Teatre Dal Verme]] | | [[Image:5299MilanoTeatroDalVerme.JPG|thumb|250px|Vista exterior del Teatre Dal Verme]] |
− | El '''Teatre Dal Verme''' és un teatre en [[Milà]], [[Itàlia]], localisat en la Via San Giovani Sul Muro. Fon dissenyat per [[Giuseppe Pestagalli]] per a una comissió de Francesco Dal Verme, i fon usat principalment per a obres i opera a mijà [[sigle XIX]] i començaments del [[sigle XX]]. Hui en dia el teatre no és usat com a exposició de [[òpera]], sino com a lloc per a concerts, obres; aixina com per a exhibicions i conferències. | + | El '''Teatre Dal Verme''' és un teatre en [[Milà]], [[Itàlia]], localisat en la Via San Giovani Sul Muro. Fon dissenyat per [[Giuseppe Pestagalli]] per a una comissió de Francesco Dal Verme, i fon usat principalment per a obres i opera a mijà [[sigle XIX]] i començaments del [[sigle XX]]. Hui en dia el teatre no és usat com a exposició d'[[òpera]], sino com a lloc per a concerts, obres; aixina com per a exhibicions i conferències. |
| | | |
| L'original teatre de 3000 assents, fon construït en la tradicional forma de ferradura, compost d'una gran galeria que contenia aproximadament 1000 butaques. | | L'original teatre de 3000 assents, fon construït en la tradicional forma de ferradura, compost d'una gran galeria que contenia aproximadament 1000 butaques. |
Llínea 8: |
Llínea 8: |
| També va expondre la premiere italiana [[Lehar]]'s ''[[:en:Merry Widow|The Merry Widow]] '' ([[27 d'abril]] de [[1907]]). | | També va expondre la premiere italiana [[Lehar]]'s ''[[:en:Merry Widow|The Merry Widow]] '' ([[27 d'abril]] de [[1907]]). |
| | | |
− | Al voltant de la década dels anys 30 el teatre estava sent principalment usat com cine. Despuix fon severament danyat a causa del bombardeig aliat durant la [[Segona Guerra Mundial]], despuix de la qual, la seua magnifica cúpula, que havia sobrevixcut al bombardeig, fon desposseïda de totes les seues parts metàliques per l'assentament [[alemà]]. Fon parcialment reconstruïda en [[1946]], i, per un periodo en la década dels anys 50, fon usat per a musicals. Despuix fon reduïda a un espai de conferències polítiques. | + | Al voltant de la década dels anys 30 el teatre estava sent principalment usat com cine. Despuix fon severament danyat a causa del bombardeig aliat durant la [[Segona Guerra Mundial]], despuix de la qual, la seua magnifica cúpula, que havia sobrevixcut al bombardeig, fon desposseïda de totes les seues parts metàliques per l'assentament [[alemà]]. Fon parcialment reconstruïda en l'any [[1946]], i, per un periodo en la década dels anys 50, fon usat per a musicals. Despuix fon reduïda a un espai de conferències polítiques. |
| | | |
− | En [[1991]], es considera un pla de reforma de l'interior del teatre; proyecte finalment completat en [[1998]]. Ara consta d'un gran auditori, la ''Sala Gran'', en 1420 butaques; una sala més chicoteta nomenada ''Sala Piccola'' en 200 assents; i un espai per a conferències i exhibicions, la ''Sala Terrazzo''. | + | En l'any [[1991]], es considera un pla de reforma de l'interior del teatre; proyecte finalment completat en l'any [[1998]]. Ara consta d'un gran auditori, la ''Sala Gran'', en 1420 butaques; una sala més chicoteta nomenada ''Sala Piccola'' en 200 assents; i un espai per a conferències i exhibicions, la ''Sala Terrazzo''. |
| | | |
− | Des de [[setembre]] del [[2001]] ha segut administrada per la ''Fondazione I Pomeriggi Musica-li'', l'orquesta de la qual residix en el teatre. | + | Des de [[setembre]] de l'any [[2001]] ha segut administrada per la ''Fondazione I Pomeriggi Musica-li'', l'orquesta de la qual residix en el teatre. |
| | | |
| == Enllaços externs == | | == Enllaços externs == |