153
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Pàgina nova, en el contingut: «'''La Cançó de la Falla''', La ''Cansó'' de la Falla o simplement ¡Calla, calla, calla! és una cançó tradicional valenciana. ==Lletra== <center>Caballe...»
'''La Cançó de la Falla''', La ''Cansó'' de la Falla o simplement ¡Calla, calla, calla! és una cançó tradicional valenciana.
==Lletra==
<center>Caballers, yo soc Pepico,
y en el dia del meu sant
m’''ha'' gastat un duro y pico
convidant y convidant.
I com veig que si em descuide
no me deixen ni un sisó,
''pa’ls'' que volen ''que’ls'' convide
he inventat esta cançó.
Calla, calla, calla,
tu m’has prés per ninot de la falla
i si te faç cas
es cosa segura que’m cremarás.
Yo pretenc a una Pepeta
i portanme molt decent
m’''ha'' gastat una peseta
en bunyols y en aiguardent.
Pero he vist que li’n donava
la chiquilla a son cosí,
y cuant ella me cridava
yo de llunt li día així(na).
Calla, calla, calla,
tu m’has pres per ninot de la falla
y si te fas cas
es cosa segura que’m cremarás.
Ham fet una paella
que ha costat un dineral,
en carchofes y tabella
y de clochines tan cual;
magre, pato y uns bons trosos
d’un pollastre tendre y gros,
y mireu si som rumbosos
¡que inclús li ham posat arrós!
Calla, calla, calla,
que pareixes un ninot de la falla…
Un amic que sap, de sempre,
cuant m’agrá a mi llegir,
em parlá d’una novela
y, alabanla, em va dir:
Es molt bona, val deu duros,
y ascomensa en una mort.
Yo, davant d’eixe programa,
m’el deixí cantanli fort:
Calla, calla, calla,
que pareixes el ninot de la falla…
Una chica que’n la cara
fa notar sa profesió,
hui m’ha dit que li comprara
pa’l paseig un pantaló.
Y per més que yo, de prónter,
no he sabut qué contestar,
cuan después m’he donat cónter,
no parava de cantar:
Calla, calla, calla,
que pareixes el ninot de la falla…
Es speaker de la radio
y pronuncia com se sol
Eisenhover, Foster Dulles,
Trigve Lye y De Gaulle.
Mes, cuan parla de Valencia,
se li puja el sant al cel:
diu Doménec, Alemani
Calabuig y Mascarell.
Calla, calla, calla,
que pareixes el ninot de la falla…
Viajar si que’s hui en día
aventura de les grans,
en un poc més de pacencia
y pagant poc més que abans;
un poc més per asentarte,
y algo més per córrer més.
Pero, si a les deu t’aguarden,
saps que aplegues a les tres.
Calla, calla, calla,
que pareixes el ninot de la falla…
Aguardant al huit (trenvía) oírem
avions a reacció,
y el So Crédul va dirme:
¡Progresem sinse discusió!
Pero yo, que estava un hora
esperant, cansat y fret,
agarrí el camí entre cames
y el deixí cantant baixet:
Calla, calla, calla,
que pareixes el ninot de la falla…
En la próxima campanya
lo millor que podré fer
es quedarme en casa, sinse
fer negoci en l’extranger.
L’alemá ta masa penes,
no m’entenc en el francés,
y si en un inglés me tope
voldrá tráurem els dinés.
Calla, calla, calla…
==Lletra==
<center>Caballers, yo soc Pepico,
y en el dia del meu sant
m’''ha'' gastat un duro y pico
convidant y convidant.
I com veig que si em descuide
no me deixen ni un sisó,
''pa’ls'' que volen ''que’ls'' convide
he inventat esta cançó.
Calla, calla, calla,
tu m’has prés per ninot de la falla
i si te faç cas
es cosa segura que’m cremarás.
Yo pretenc a una Pepeta
i portanme molt decent
m’''ha'' gastat una peseta
en bunyols y en aiguardent.
Pero he vist que li’n donava
la chiquilla a son cosí,
y cuant ella me cridava
yo de llunt li día així(na).
Calla, calla, calla,
tu m’has pres per ninot de la falla
y si te fas cas
es cosa segura que’m cremarás.
Ham fet una paella
que ha costat un dineral,
en carchofes y tabella
y de clochines tan cual;
magre, pato y uns bons trosos
d’un pollastre tendre y gros,
y mireu si som rumbosos
¡que inclús li ham posat arrós!
Calla, calla, calla,
que pareixes un ninot de la falla…
Un amic que sap, de sempre,
cuant m’agrá a mi llegir,
em parlá d’una novela
y, alabanla, em va dir:
Es molt bona, val deu duros,
y ascomensa en una mort.
Yo, davant d’eixe programa,
m’el deixí cantanli fort:
Calla, calla, calla,
que pareixes el ninot de la falla…
Una chica que’n la cara
fa notar sa profesió,
hui m’ha dit que li comprara
pa’l paseig un pantaló.
Y per més que yo, de prónter,
no he sabut qué contestar,
cuan después m’he donat cónter,
no parava de cantar:
Calla, calla, calla,
que pareixes el ninot de la falla…
Es speaker de la radio
y pronuncia com se sol
Eisenhover, Foster Dulles,
Trigve Lye y De Gaulle.
Mes, cuan parla de Valencia,
se li puja el sant al cel:
diu Doménec, Alemani
Calabuig y Mascarell.
Calla, calla, calla,
que pareixes el ninot de la falla…
Viajar si que’s hui en día
aventura de les grans,
en un poc més de pacencia
y pagant poc més que abans;
un poc més per asentarte,
y algo més per córrer més.
Pero, si a les deu t’aguarden,
saps que aplegues a les tres.
Calla, calla, calla,
que pareixes el ninot de la falla…
Aguardant al huit (trenvía) oírem
avions a reacció,
y el So Crédul va dirme:
¡Progresem sinse discusió!
Pero yo, que estava un hora
esperant, cansat y fret,
agarrí el camí entre cames
y el deixí cantant baixet:
Calla, calla, calla,
que pareixes el ninot de la falla…
En la próxima campanya
lo millor que podré fer
es quedarme en casa, sinse
fer negoci en l’extranger.
L’alemá ta masa penes,
no m’entenc en el francés,
y si en un inglés me tope
voldrá tráurem els dinés.
Calla, calla, calla…