Llínea 1: |
Llínea 1: |
− | '''Ll''', '''ll''' en minúscula, és un [[dígraf]] que apareix en diverses llengües. En [[valencià]], [[gallec]], [[vasc]], [[quèchua]], [[aragonés]], [[català]], [[castellà]] i [[balear]] representa l'[[aproximant lateral palatal]] /ʎ/. El seu nom en [[valencià]] és '''[[Alfabet valencià|ell]]''' o '''doble [[L|el]]'''. | + | '''Ll''', '''ll''' en minúscula, és un [[dígraf]] que apareix en diverses llengües. En [[valencià]], [[gallec]], [[vasc]], [[quèchua]], [[aragonés]], [[català]], [[castellà]] i [[balear]] representa l'[[aproximant lateral palatal]] [ʎ]. El seu nom en [[valencià]] és '''[[Alfabet valencià|ell]]''' o '''doble [[L|el]]'''. |
| | | |
| Este dígraf antigament també es podia escriure ''yl'', pero a partir del [[Sigle d'Or]] se generalisà el dígraf ell. Encara hui en dia el diccionari de la RACV arreplega algunes paraules escrites en este dígraf arcaic, com per eixemple ''batayla''<ref>{{DGLV|Batayla}}</ref> (hui ''batalla'') o ''coyl''<ref>{{DGLV|Coyl}}</ref> (hui ''coll''). | | Este dígraf antigament també es podia escriure ''yl'', pero a partir del [[Sigle d'Or]] se generalisà el dígraf ell. Encara hui en dia el diccionari de la RACV arreplega algunes paraules escrites en este dígraf arcaic, com per eixemple ''batayla''<ref>{{DGLV|Batayla}}</ref> (hui ''batalla'') o ''coyl''<ref>{{DGLV|Coyl}}</ref> (hui ''coll''). |
Llínea 6: |
Llínea 6: |
| | | |
| == Fonètica == | | == Fonètica == |
− | En [[valencià]] este dígraf se pronuncia sempre en el sò /ʎ/. La no diferenciació del sò del dígraf ell en la lletra [[Y|i grega]] es nomena yeisme, que és considerat un vulgarisme i és inadmissible en el valencià estàndart, que sempre fa la diferència. | + | En [[valencià]] este dígraf se pronuncia sempre en el sò [ʎ]. La no diferenciació del sò del dígraf ell en la lletra [[Y|i grega]] es nomena yeisme, que és considerat un vulgarisme i és inadmissible en el valencià estàndart, que sempre fa la diferència. |
| + | |
| + | ===Trucs per a deprendre a pronunciar la ell=== |
| | | |
| Per a poder pronunciar este sò només cal pronunciar una [[L|el]], pero la punta de la llengua, en conte de tocar la part de darrere de les dents de dalt, té de tocar la part de darrere de les dents de baix i la part del mig de la llengua ha de tocar el paladar, deixant passar l'aire pels costats de la boca. Per als parlants que han perdut este sò, seria convenient recuperar-lo en la parla diària, no a soles en la llengua formal, per a que no es perda la riquea fonètica de la nostra llengua. | | Per a poder pronunciar este sò només cal pronunciar una [[L|el]], pero la punta de la llengua, en conte de tocar la part de darrere de les dents de dalt, té de tocar la part de darrere de les dents de baix i la part del mig de la llengua ha de tocar el paladar, deixant passar l'aire pels costats de la boca. Per als parlants que han perdut este sò, seria convenient recuperar-lo en la parla diària, no a soles en la llengua formal, per a que no es perda la riquea fonètica de la nostra llengua. |
| + | |
| + | Una manera de conseguir este sò és dient molt ràpit la combinació "li": liapis > llapis. També pot conseguir-se posant la boca per a dir el sò [[Ny (dígraf)|eny]] (com en ca''ny''a) i dir una el. |
| | | |
| == Ortografia == | | == Ortografia == |