1492
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
mLlínea 106:
Llínea 106: + +
→Africades
En el nort valencià, és comú pronunciar el so [dʒ] entre vocals com a [jʒ] (és dir, com una jota francesa o catalana, pero en el so de i davant) quan correspon a l'antiga grafia "j" i "g", mentres que es manté la pronunciació [dʒ] quan correspon a l'antiga grafia "tg" i "tj": abadeijo [a.βa'dej.ʒo] (abadejo), aijuda [aj'ʒu.ða]... Pero: mege ['me.dʒe] (antigament "metge"), viage [vi'a.dʒe] (antigamen "viatge")... Açò correspon a una pronunciació antiga que diferenciava entre vocals les lletres ge i jota dels dígrafs te ge i te jota, pero actualment ha desaparegut en la gran majoria del valencià, per lo que en valencià estàndard no és admissible la realisació de [jʒ], puix és un arcaisme en la llengua general.
En el nort valencià, és comú pronunciar el so [dʒ] entre vocals com a [jʒ] (és dir, com una jota francesa o catalana, pero en el so de i davant) quan correspon a l'antiga grafia "j" i "g", mentres que es manté la pronunciació [dʒ] quan correspon a l'antiga grafia "tg" i "tj": abadeijo [a.βa'dej.ʒo] (abadejo), aijuda [aj'ʒu.ða]... Pero: mege ['me.dʒe] (antigament "metge"), viage [vi'a.dʒe] (antigamen "viatge")... Açò correspon a una pronunciació antiga que diferenciava entre vocals les lletres ge i jota dels dígrafs te ge i te jota, pero actualment ha desaparegut en la gran majoria del valencià, per lo que en valencià estàndard no és admissible la realisació de [jʒ], puix és un arcaisme en la llengua general.
És molt important indicar que, en valencià, quan una paraula acaba pels sons [s], [ts] i [tʃ] i la paraula que va despuix comença per vocal, eixos sons passen a ser [z], [dz] i [dʒ], és dir, se sonorisen: els amics [elz a'miks], tots arriben ['todz a'ri.βen], mig any ['midʒ 'aɲ]... Això és lo que en francés se coneix com a ''liaison''.
== Sistema vocàlic ==
== Sistema vocàlic ==