Canvis

Representa el [[fonema oclusiu velar sonor]] /g/. Per [[ortografia|convenció ortogràfica]], se recorre al [[dígraf]] [[Gu (dígraf))|gu]] per a representar este fonema davant de e (guerra) i [[i]] (guix). També es recorre al [[dígraf]] gü en [[diéresis]] en la ü, per a representar-lo quan va seguit del fonema [w] seguit a l'hora de e o de i (és dir, /gwe/ (aigües), /gwi/ (pingüí).

Representa el [[fonema oclusiu velar sonor]] /g/. Per [[ortografia|convenció ortogràfica]], se recorre al [[dígraf]] [[Gu (dígraf))|gu]] per a representar este fonema davant de e (guerra) i [[i]] (guix). També es recorre al [[dígraf]] gü en [[diéresis]] en la ü, per a representar-lo quan va seguit del fonema [w] seguit a l'hora de e o de i (és dir, /gwe/ (aigües), /gwi/ (pingüí).

Representa l'[[africada postalveolar sonora]] de l'[[alfabet fonètic internacional]] davant de les lletres e (gerro) i i (giner). A final de paraula i en certes paraules compostes, pot representar el fonema prepalatal africat en paraules com desig, mig i Elig i atres que contenen el dígraf [[Ig (dígraf)|ig]].

Representa l'[[africada postalveolar sonora]] ([d͡ʒ] en Alfabet Fonètic Internacional) de l'[[alfabet fonètic internacional]] davant de les lletres e (gerro) i i (giner). A final de paraula i en certes paraules compostes, pot representar el fonema prepalatal africat [t͡ʃ] en paraules com desig, mig i Elig i d'atres que contenen el dígraf [[Ig (dígraf)|ig]].

És molt comú en la zona de l'[[Horta de Valéncia]] pronunciar la ge davent de e i i com si fora el dígraf [[Ch (dígraf)|che]] (pronunciar gent com si fora ''chent''), açò és un vulgarisme nomenat apichament no admissible en un valencià estàndart, que sempre fa la diferència entre ge i che. Lo mateix passa en la [[J|jota]].

És molt comú en la zona de l'[[Horta de Valéncia]] pronunciar la ge davent de e i i com si fora el dígraf [[Ch (dígraf)|che]] (pronunciar gent com si fora ''chent''), açò és un vulgarisme nomenat apichament no admissible en un valencià estàndart, que sempre fa la diferència entre ge i che. Lo mateix passa en la [[J|jota]].

En les comarques del nort de Castelló es diferencien, entre vocals, els antics dígrafs ''tg'' i ''tj'' (pronunciats com una ge i una [[J|jota]] normal) de la ge i la jota (pronunciades en estos dialectes com una i més una jota francesa o catalana): la consonant de mege (antigament i hui encara en el nort de Castelló, metge)<ref>https://diccionari.llenguavalenciana.com/entries/search?t=metge</ref> se diferencia de la de "major" (pronunciat en una i davant de la jota, a l'hora pronunciada com en francés, i sense pronunciar la [[R|er]] final: ''maijó''). Esta característica dialectal i arcaica no és admissible en un valencià estàndart modern, puix només s'usa en el llenguage d'unes zones i no és general en el restant del valencià, que fa sigles que pergué la diferència entre estos sons.

En les comarques del nort de Castelló es diferencien, entre vocals, els antics dígrafs ''tg'' i ''tj'' (pronunciats [d͡ʒ], és dir, com una ge i una [[J|jota]] normal) de la ge i la jota (pronunciades en estos dialectes [jʒ], és dir, com una i més una jota francesa o catalana): la consonant de mege (antigament i hui encara en el nort de Castelló, metge ['me.d͡ʒe])<ref>https://diccionari.llenguavalenciana.com/entries/search?t=metge</ref> se diferencia de la de "major" (pronunciat en una i davant de la jota, a l'hora pronunciada com en francés, i sense pronunciar la [[R|er]] final: ''maijó'' [maj'ʒo]). Esta característica dialectal i arcaica no és admissible en un valencià estàndart modern, puix només s'usa en el llenguage d'unes zones i no és general en el restant del valencià, que fa sigles que pergué la diferència entre estos sons.

== Ortografia ==

== Ortografia ==