Canvis

En [[valencià]] és general i característica la caiguda de la /d/ en les terminacions -ada i -ades, com també dels seus diminutius -adet, -adetes i -adets (pronunciades -à, -aes, -aet, -aetes i -aets), com en les paraules: vesprada (pronunciat ''vesprà''), baldades (pronunciat ''baldaes''), cremadet (pronunciat ''cremaet''), llavadetes (pronunciat ''llavaetes'') o maquilladets (pronunciat ''maquillaets''). Esta característica no es reflectix en l'escritura, que per tradició i etimologia manté la de, pero en el valencià oral estàndart ni s'ha de pronunciar esta de ni s'ha de considerar vulgarisme.

En [[valencià]] és general i característica la caiguda de la /d/ en les terminacions -ada i -ades, com també dels seus diminutius -adet, -adetes i -adets (pronunciades -à, -aes, -aet, -aetes i -aets), com en les paraules: vesprada (pronunciat ''vesprà''), baldades (pronunciat ''baldaes''), cremadet (pronunciat ''cremaet''), llavadetes (pronunciat ''llavaetes'') o maquilladets (pronunciat ''maquillaets''). Esta característica no es reflectix en l'escritura, que per tradició i etimologia manté la de, pero en el valencià oral estàndart ni s'ha de pronunciar esta de ni s'ha de considerar vulgarisme.

Com a excepció, la de en la terminació -ada i derivats sí que s'ha de pronunciar en les paraules de només dos sílabes: "fada" (pronunciat "fada" i no "fa"), "cada" (pronunciat "cada" i no "ca"), "grada" (pronunciat "grada" i no "gra")... També s'ha de pronunciar en els adverbis acabats en -ment: acomodadament (pronunciat "acomodadament" i no "acomodàment"), abandonadament (pronunciat "abandonadament" i no "abandonàment"); encara que els adjectius dels quals deriven sí que emmudixen la de: acomodada (pronunciat "acomodà"), abandonada (pronunciat "abandonà"). Opcionalment, en poesia pot optar-se per pronunciar la de en eixes terminacions, com en els versos de l'[[Himne de l'Exposició]] "sona la veu ama''d''a" i "notes de nostra alba''d''a".  

Com a excepció, la de en la terminació -ada i derivats sí que s'ha de pronunciar en les paraules de només dos sílabes: "fada" (pronunciat "fada" i no "fa"), "cada" (pronunciat "cada" i no "ca"), "grada" (pronunciat "grada" i no "gra")... També s'ha de pronunciar en els adverbis acabats en -ment: acomodadament (pronunciat "acomodadament" i no "acomodàment"), abandonadament (pronunciat "abandonadament" i no "abandonàment"); encara que els adjectius dels quals deriven sí que emmudixen la de: acomodada (pronunciat "acomodà"), abandonada (pronunciat "abandonà"). Opcionalment, en poesia pot optar-se per pronunciar la de en eixes terminacions, com en els versos de l'[[Himne oficial de la Comunitat Valenciana]] "sona la veu ama''d''a" i "notes de nostra alba''d''a".  

En uns atres casos de /d/ intervocàlica, l’emmudiment no és tan generalisat. És el cas de l'emmudiment de la /d/ intervocàlica pretònica en el sufix -ador, -adora, -adors, -adores, que no és general, pero succeïx en gran part del valencià: mocador, mocadors, treballador, treballadora, treballadors, treballadores solen pronunciar-se

En uns atres casos de /d/ intervocàlica, l’emmudiment no és tan generalisat. És el cas de l'emmudiment de la /d/ intervocàlica pretònica en el sufix -ador, -adora, -adors, -adores, que no és general, pero succeïx en gran part del valencià: mocador, mocadors, treballador, treballadora, treballadors, treballadores solen pronunciar-se