Llínea 1: |
Llínea 1: |
− | '''Tavernes Blanques''' és un municipi de la [[província de Valéncia]] en la [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]] que pertany a la comarca de l'[[Horta Nort]]. D'orige incert, la seua naturalea i condicions socioeconòmiques han experimentat considerables canvis en els darrers anys. | + | '''Tavernes Blanques''' és un municipi de la [[província de Valéncia]] en la [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]] que pertany a la comarca de l'[[Horta Nort]]. D'orige incert, la seua naturalea i condicions socioeconòmiques han experimentat considerables canvis en els últims anys. |
| | | |
| ==Geografia== | | ==Geografia== |
− | Encara que oficialment està a tres quilómetros del centre de [[Valéncia]], els barris urbans d'abdós poblacions a penes estan separats en l'actualitat. El sol aspecte significatiu del relleu està constituït pel [[Barranc del Carraixet]], el llit del qual discorre pel llímit Nort del terme municipal, formant un replec en la part noroest. El restant del terme resulta sensiblement pla. | + | Encara que oficialment està a tres quilómetros del centre de [[Valéncia]], els barris urbans d'abdós poblacions a penes estan separats en l'actualitat. L'únic aspecte significatiu del relleu està constituït pel [[Barranc del Carraixet]], el llit del qual discorre pel llímit Nort del terme municipal, formant un replec en la part noroest. El restant del terme resulta sensiblement pla. |
| | | |
| ===Localitats llimítrofs=== | | ===Localitats llimítrofs=== |
Llínea 52: |
Llínea 52: |
| L'activitat d'una atra família, els Montañana, donà lloc a l'establiment de dos indústries de refrescs les dels quals marques comercials, ''El Sigle'' i ''EKO'', arribaren a ser molt populars, encara que no tant com ''La Casera'' que també dispongué d'un centre de producció i distribució en Tavernes: Carbònica Valenciana, S.A. | | L'activitat d'una atra família, els Montañana, donà lloc a l'establiment de dos indústries de refrescs les dels quals marques comercials, ''El Sigle'' i ''EKO'', arribaren a ser molt populars, encara que no tant com ''La Casera'' que també dispongué d'un centre de producció i distribució en Tavernes: Carbònica Valenciana, S.A. |
| | | |
− | L'activitat industrial ha cessat quasi per complet en el municipi, en la sola excepció de Lladró. La pressió demogràfica de la veïna [[Valéncia]] i l'auge del mercat immobiliari han convertit a Tavernes Blanques en un espai quasi exclusivament residencial. | + | L'activitat industrial ha cessat quasi per complet en el municipi, en l'única excepció de Lladró. La pressió demogràfica de la veïna [[Valéncia]] i l'auge del mercat immobiliari han convertit a Tavernes Blanques en un espai quasi exclusivament residencial. |
| | | |
| === Lladró === | | === Lladró === |
Llínea 74: |
Llínea 74: |
| *'''L'Altruista'''. Fundada per Patricia Monzó Gall en [[1905]] com a Societat de Socors Mutus, en [[1928]] quedà configurada com a societat cultural i recreativa; és dir, com a autèntic cassino del poble. A diferència dels Casinos d'inspiració política, L'Altruista es fundà com a espai neutral, sense adscripció política, obert a gents de totes les corrents de pensament social, polític, religiós o sindical, un espai de convivència social. La seua donació fundacional de llibres fon l'embrió de la Biblioteca Pública Municipal. | | *'''L'Altruista'''. Fundada per Patricia Monzó Gall en [[1905]] com a Societat de Socors Mutus, en [[1928]] quedà configurada com a societat cultural i recreativa; és dir, com a autèntic cassino del poble. A diferència dels Casinos d'inspiració política, L'Altruista es fundà com a espai neutral, sense adscripció política, obert a gents de totes les corrents de pensament social, polític, religiós o sindical, un espai de convivència social. La seua donació fundacional de llibres fon l'embrió de la Biblioteca Pública Municipal. |
| | | |
− | Posteriorment a la seua confiscació en l'immediata posguerra, el local fon destinat provisionalment a la celebració de misses fins a la reconstrucció de l'iglésia parroquial. Despuix fon cedida a la [[Falange Espanyola|Falange Espanyola Tradicionalista i de les JONS]] com a local social. Recuperada la seua pròpia identitat, L'Altruista ha albergat fins i tot l'interpretació de concerts simfònics, fins que la banda de l'[[Agrupació Artístic Musical de Tavernes Blanques]] dispongué d'un auditori propi en [[1972]]. Fon derrocada en l'any [[2010]]. | + | Posteriorment a la seua confiscació en l'immediata posguerra, el local fon destinat provisionalment a la celebració de misses fins a la reconstrucció de l'iglésia parroquial. Despuix fon cedida a la [[Falange Espanyola|Falange Espanyola Tradicionalista i de les JONS]] com a local social. Recuperada la seua pròpia identitat, L'Altruista ha albergat inclús l'interpretació de concerts simfònics, fins que la banda de l'[[Agrupació Artístic Musical de Tavernes Blanques]] dispongué d'un auditori propi en [[1972]]. Fon derrocada en l'any [[2010]]. |
| | | |
| ==Personalitats== | | ==Personalitats== |