L'unitat polític-administrativa primària d'els Estats Units és el [[Estat federat|estat]]. Segons numeroses decisions de la Cort Suprema, els 50 estats individuals i els Estats Units en el seu conjunt, són cadascun de jurisdicció sobirana. Els [[Tretze Colónies|13 estats originals]] varen declarar la seua independència del [[Imperi britànic]] en 1776. En 1777 varen establir un govern conjunt baix els [[Artículs de la Confederació]]. La [[Constitució d'els Estats Units]] va reemplaçar els artículs en 1789. La constitució establix l'autoritat del [[govern federal d'els Estats Units]], que inclou el poder de falcar moneda i el maneig de la política exterior. Aixina mateix, la constitució manté la sobirania de cada Estat. La Dècima Esmena de la constitució reforça l'idea de sobirania paralela, declarant que els poders no delegats al govern federal són retenguts pels estats.
+
L'unitat polític-administrativa primària d'els Estats Units és el [[Estat federat|estat]]. Segons numeroses decisions de la Cort Suprema, els 50 estats individuals i els Estats Units en el seu conjunt, són cadascun de jurisdicció sobirana. Els [[Tretze Colónies|13 estats originals]] varen declarar la seua independència del [[Imperi britànic]] en l'any 1776. En 1777 varen establir un govern conjunt baix els [[Artículs de la Confederació]]. La [[Constitució d'els Estats Units]] va reemplaçar els artículs en l'any 1789. La constitució establix l'autoritat del [[govern federal d'els Estats Units]], que inclou el poder de falcar moneda i el maneig de la política exterior. Aixina mateix, la constitució manté la sobirania de cada Estat. La Dècima Esmena de la constitució reforça l'idea de sobirania paralela, declarant que els poders no delegats al govern federal són retenguts pels estats.
−
−
Els 37 estats adicionals varen ser admesos en l'Unió per actes del [[Congrés d'els Estats Units]], començant en Vermont en [[1791]] i terminant en *Hawái en [[1959]].
−
−
La Cort Suprema d'els Estats Units en el [[cas Texas contra *White]] va sostindre que els estats no tenen el dret a la secessió, encara que permetia certa possibilitat de la *divisibilidad «a través de la revolució, o per mig del consentiment dels atres Estats».<ref>{{cita web |url=http://books.google.com/books?id=-IjHbPvp1W0C |título=Creating New States: Theory and Practice of Secession |fechaacceso=22 de enero de 2014 |idioma=inglés |autor=Aleksandar Pavković, Peter Radan |editorial=Ashgate Publishing |año=2007 |página=222}}</ref><ref>{{cita web |url=http://www.law.cornell.edu/supct/html/historics/USSC_CR_0074_0700_ZO.html |título=Texas v. White |fechaacceso=22 de enero de 2014 |obra=74 U.S. 700 (1868) en la colección de la Escuela de Leyes de la Universidad de Cornell |idioma=inglés}}</ref>
−
−
+
Els 37 estats adicionals varen ser admesos en l'Unió per actes del [[Congrés d'els Estats Units]], començant en Vermont en [[1791]] i terminant en Hawai en l'any [[1959]].
+
La Cort Suprema d'els Estats Units en el [[cas Texas contra White]] va sostindre que els estats no tenen el dret a la secessió, encara que permetia certa possibilitat de la *divisibilidad «a través de la revolució, o per mig del consentiment dels atres Estats».<ref>{{cita web |url=http://books.google.com/books?id=-IjHbPvp1W0C |título=Creating New States: Theory and Practice of Secession |fechaacceso=22 de enero de 2014 |idioma=inglés |autor=Aleksandar Pavković, Peter Radan |editorial=Ashgate Publishing |año=2007 |página=222}}</ref><ref>{{cita web |url=http://www.law.cornell.edu/supct/html/historics/USSC_CR_0074_0700_ZO.html |título=Texas v. White |fechaacceso=22 de enero de 2014 |obra=74 U.S. 700 (1868) en la colección de la Escuela de Leyes de la Universidad de Cornell |idioma=inglés}}</ref>