Canvis

|superfície = 23,70 km²

|superfície = 23,70 km²

|altitut = 40 msnm

|altitut = 40 msnm

|població = 11.331 hab.

|població = 11.938 hab.

|densitat = 478,10 hab./km²

|densitat = 503,71 hab./km²

|gentilici = Roscà/na

|gentilici = Roscà/na

|llengua = [[Valencià]]

|llengua = [[Valencià]]

}}

}}

'''L'Alcúdia de Carlet''' (en [[castellà]] ''Alcúdia de Carlet''), és un [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]], pertanyent a la [[província de Valéncia]], en la [[comarca]] de [[La Ribera Alta]]. Conta en 11.331 habitants.

'''L'Alcúdia de Carlet''' (en [[castellà]] ''Alcúdia de Carlet''), és un [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]], pertanyent a la [[província de Valéncia]], en la [[comarca]] de [[La Ribera Alta]]. Conta en 11.938 habitants.

== Etimologia ==

== Etimologia ==

L'Alcúdia de Carlet fon una [[alqueria]] musulmana que fon donada per [[Jaume I d'Aragó|Jaume I]], en l'any [[1238]], a [[Pere de Montagud]], qui li otorgà carta pobla el [[17 de giner]] de [[1252]] a 54 repobladors cristians; cada u dels quals rebé una casa, 72 [[fanecada|fanecades]] de regadiu i dos de seca, a cens de 20 sous i una gallina per Nadal; el senyor se reservava 469 fanecades i el castell; el monopoli sobre forns i molins i els drets de ''lluïsme'', [[justícia]], etc. En [[1344]], Pere de Montagud i Vilanova li confirma els [[Furs de Valéncia]].

L'Alcúdia de Carlet fon una [[alqueria]] musulmana que fon donada per [[Jaume I d'Aragó|Jaume I]], en l'any [[1238]], a [[Pere de Montagud]], qui li otorgà carta pobla el [[17 de giner]] de [[1252]] a 54 repobladors cristians; cada u dels quals rebé una casa, 72 [[fanecada|fanecades]] de regadiu i dos de seca, a cens de 20 sous i una gallina per Nadal; el senyor se reservava 469 fanecades i el castell; el monopoli sobre forns i molins i els drets de ''lluïsme'', [[justícia]], etc. En [[1344]], Pere de Montagud i Vilanova li confirma els [[Furs de Valéncia]].

En [[1382]] se separa d'[[Alzira]] i en [[1393]] se firma un acort en el senyor pel qual se concedix llibertat al poble pla a canvi del pagament de 33 lliures anuals. En [[1404]], [[Martí I]] li concedix el privilegi de gastar la [[Sequia Real del Xúquer]]. En [[1428]], [[Alfons V d'Aragó|Alfons V]] li otorga el privilegi de celebrar un mercat semanal i en [[1433]] li otorga el títul de vila.

En l'any [[1382]] se separa d'[[Alzira]] i en [[1393]] se firma un acort en el senyor pel qual se concedix llibertat al poble pla a canvi del pagament de 33 lliures anuals. En [[1404]], [[Martí I]] li concedix el privilegi de gastar la [[Sequia Real del Xúquer]]. En [[1428]], [[Alfons V d'Aragó|Alfons V]] li otorga el privilegi de celebrar un mercat semanal i en [[1433]] li otorga el títul de vila.

Durant les [[Germanies]] demostrà la seua militància agermanada, degut al gran numero de menestrales dedicats a la seda que s'enfrontaren al senyor, Joan de Montagud i se negaren a pagar els drets feudals: este, en la reprensió posterior, hagué de ser indemnisat en 10.000 [[ducats]]; i el rei, en 2.000. La crisis del [[sigle XVII]] provoca un fort endeutament de la vila que, en [[1680]], començà un un pleit contra el comte sobre les regalies i el senyoriu directe que, a pesar de vore's interromput per la [[guerra de Successió]], durant la qual el duc de Les Torres instalà el quarter de les tropes borbòniques, acabà en la concòrdia de [[1711]], per la qual el comte cedia a la vila les regalies i el [[senyoriu]] directe a canvi del pagament de 400 lliures anuals, establint que les terres de regadiu pagarien 10 salaris per cada 36 fanecades; les de cep de [[raïm]] de pansa, un solaria per fanecada; les de cep de [[vi]], 1/25 de la collita i les terres de seca, 1/15.

Durant les [[Germanies]] demostrà la seua militància agermanada, degut al gran numero de menestrales dedicats a la seda que s'enfrontaren al senyor, Joan de Montagud i se negaren a pagar els drets feudals: este, en la reprensió posterior, hagué de ser indemnisat en 10.000 [[ducats]]; i el rei, en 2.000. La crisis del [[sigle XVII]] provoca un fort endeutament de la vila que, en [[1680]], començà un un pleit contra el comte sobre les regalies i el senyoriu directe que, a pesar de vore's interromput per la [[guerra de Successió]], durant la qual el duc de Les Torres instalà el quarter de les tropes borbòniques, acabà en la concòrdia de [[1711]], per la qual el comte cedia a la vila les regalies i el [[senyoriu]] directe a canvi del pagament de 400 lliures anuals, establint que les terres de regadiu pagarien 10 salaris per cada 36 fanecades; les de cep de [[raïm]] de pansa, un solaria per fanecada; les de cep de [[vi]], 1/25 de la collita i les terres de seca, 1/15.

== Demografia ==

== Demografia ==

![[1990]] !! [[1992]] !! [[1994]] !! [[1996]] !! [[1998]] !! [[2000]] !! [[2002]] !! [[2004]] !! [[2005]] !! [[2007]] !! [[2008]]

!bgcolor=pink colspan=20 style="color:black;"|Evolució demogràfica de L'Alcúdia de Carlet

|-

|-

| align=center| 10.313 || align=center| 10.584 || align=center| 10.648 || align=center| 10.511 || align=center| 10.455 || align=center| 10.584 || align=center| 10.692 || align=center| 10.654 || align=center| 10.838 || align=center| 11.105 || align=center | 11.331

 

| align=center| 10.313 || align=center| 10.584 || align=center| 10.648 || align=center| 10.511 || align=center| 10.455 || align=center| 10.584 || align=center| 10.692 || align=center| 10.654 || align=center| 10.838 || align=center| 11.105 || align=center | 11.331 || align=center | 11.938

|}

|}