| Per a un valencià digne, lliure de castellanismes i catalanismes innecessaris que només li lleven personalitat a la nostra llengua, trobe que seria convenient que el model de llengua que gaste l'Enciclopèdia busque sempre les formes més genuïnes i bandege unes atres que, o bé són barbarismes clars, o bé es preferixen d'atres formes per ser més autèntiques. Un eixemple podria ser el verp "preferir", verp perfectament valencià, pero que en la llengua tradicional és "estimar" ("preferixc el porc al vedell" en valencià tradicional és "m'estime més el porc que no el vedell"), aixina, en est eixemple, reviscolem un verp tradicional valencià a l'hora que nos separem del català (en català i en valencià "estimar" volen dir coses diferents: en català vol dir "amar" i en valencià, "preferir"). | | Per a un valencià digne, lliure de castellanismes i catalanismes innecessaris que només li lleven personalitat a la nostra llengua, trobe que seria convenient que el model de llengua que gaste l'Enciclopèdia busque sempre les formes més genuïnes i bandege unes atres que, o bé són barbarismes clars, o bé es preferixen d'atres formes per ser més autèntiques. Un eixemple podria ser el verp "preferir", verp perfectament valencià, pero que en la llengua tradicional és "estimar" ("preferixc el porc al vedell" en valencià tradicional és "m'estime més el porc que no el vedell"), aixina, en est eixemple, reviscolem un verp tradicional valencià a l'hora que nos separem del català (en català i en valencià "estimar" volen dir coses diferents: en català vol dir "amar" i en valencià, "preferir"). |