Canvis

El '''Llibre del Repartiment de Valéncia''', que es conserva original en l'[[Archiu de la Corona d'Aragó]], és un [[protocol notarial]], en tres volums, en el que s'anaven anotant els oferiments de cases i terres que [[Jaume I]] feu a tots els ''[[Creuat|creuats]]'' que varen acodir a la [[Conquista de Valéncia|conquista de Valéncia]]. Se va escomençar el dia [[9 de juliol]] de [[1237]] i va continuar fins molt despuix de la presa de la ciutat. Estos llibres escrits en paper, poden ser els eixemplars més antics que tenim en [[Espanya]] de llibres en esta matèria.

El '''Llibre del Repartiment de Valéncia''', del qual se conserva l'original en l'[[Archiu de la Corona d'Aragó]], és un [[protocol notarial]] en tres volums en el qual s'anaven anotant els oferiments de cases i terres que [[Jaume I]] feu a tots els ''[[Creuat|creuats]]'' que varen acodir a la [[Conquista de Valéncia|conquista de Valéncia]]. Se va escomençar el dia [[9 de juliol]] de [[1237]] i va continuar fins a molt de temps despuix de la presa de la ciutat. Estos llibres escrits en paper, poden ser els eixemplars més antics que tenim en [[Espanya]] de llibres en esta matèria.

En el sigle passat se va escomençar a publicar la Colecció de documents inèdits de la [[Corona d'Aragó]]. En el volum 9 ([[Barcelona]], [[1856]]) se va incloure una edició del Llibre del Repartiment publicada fragmentàriament per [[Próspero de Bofarull y Mascaró|Próspero de Bofarull]]. Els erros i el desconcert originat per l'edició de Bofarull és molt, gran i variat, i tardarà molt de temps per a que l'historiografia els arregle. Des de la data d'entrada de [[Jaume I]] en [[Valéncia]] fins la proporció de repobladors assentats en la ciutat, com una distribució inexacta de procedències, són erros que han segut considerats pels sectors interessats com a fets irrefutables i a pesar de que les investigacions posterior han demostrat la seua falsetat, continuen mantenint-se sense cap critica.

En el sigle passat se va escomençar a publicar la Colecció de documents inèdits de la [[Corona d'Aragó]]. En el volum 9 ([[Barcelona]], [[1856]]) se va incloure una edició del Llibre del Repartiment publicada fragmentàriament per [[Próspero de Bofarull y Mascaró|Próspero de Bofarull]]. Els erros i el desconcert originat per l'edició de Bofarull ne són molts, grans i variats, i l'historiografia tardarà molt de temps en arreglar-los. Des de la data d'entrada de [[Jaume I]] en [[Valéncia]] fins a la proporció de repobladors assentats en la ciutat, com a una distribució inexacta de procedències, són erros que han segut considerats pels sectors interessats com a fets irrefutables i encara que les investigacions posterior han demostrat la seua falsetat, continuen mantenint-se sense cap crítica.

Tant les cròniques cristianes com les musulmanes i la documentació de la [[Cancelleria Real]] fixen la data de capitulació de Valéncia el dia [[28 de setembre]] i per la vesprada al caure la nit varen entrar en la ciutat.

Tant les cròniques cristianes com les musulmanes i la documentació de la [[Cancelleria Real]] fixen la data de capitulació de Valéncia el dia [[28 de setembre]] i durant el vespre varen entrar a la ciutat.

En el Repartiment original una nota diu: ''"Die sabbati, VII idus octobris intravimus civitatem Valentie"'' a soles cal vore les notes cronològiques del Repartiment per a comprovar que quan se parla del rei se fa sempre en tercera persona, mentres la noticia de l'entrada se fa en primera persona, lo que nos indica que varen ser els escribes del Repartiment els que varen entrar el [[9 d´octubre]] a Valéncia i no el rei de forma triumfal com nos diu Bofarull.

En el Repartiment original hi ha una nota que diu: ''"Die sabbati, VII idus octobris intravimus civitatem Valentie"''. A soles cal vore les notes cronològiques del Repartiment per a comprovar que quan se parla del rei se fa sempre en tercera persona, mentres que la noticia de l'entrada es fa en primera persona, lo que nos indica que varen ser els escrivans del Repartiment els que varen entrar el [[9 d´octubre]] a Valéncia i no el rei de forma triumfant com nos diu Bofarull.

En l'edició original hi ha llínees en noms tachats i atres que no. L'edició de Bofarull, elimina generalment les llínees que estan tachades per unes ralles en els codes i dona les llectures que són fàcils. Pareix ser que pensà que, en molts casos, els tachons podrien ser errors dels autors del Llibre del Repartiment.

En l'edició original hi ha unes llínees en noms tachats i unes atres sense. L'edició de Bofarull elimina generalment les llínees que estan tachades per unes ralles en els còdics i dona les llectures que són més fàcils. Pareix que pensà que, en molts casos, les ralles podrien vore's com a erros dels autors del Llibre del Repartiment.

En el reconte sobre l'edició de Bofarull eixia que s'entregaren 1018 cases a repobladors catalans i 597 a gent procedent d´[[Aragó]]. Quan se comprovà que el cavaller aragonés [[Artal de Luna]], primer nom que consta en el Repartiment i que segons demostren els documents publicats per [[Huici]]-[[Ampar Cabanes]], documents, II nº 243, va rebre el títul de propietat: "Artallus de Luna alqueriam de Paterna et Manezar" no consta en l'edició de Bofarull per estar tachada, aixina se va creure convenient fer una nova edició.

En el reconte sobre l'edició de Bofarull ix que s'entregaren 1.018 cases a repobladors catalans i 597 a gent procedent de l'[[Aragó]]. Quan se comprovà que el cavaller aragonés [[Artal de Luna]], primer nom que consta en el Repartiment i que, com demostren els documents publicats per [[Huici]]-[[Ampar Cabanes]], documents, II nº 243, va rebre el títul de propietat: "Artallus de Luna alqueriam de Paterna et Manezar" no consta en l'edició de Bofarull per estar tachada, aixina es va vore neessari de fer una nova edició.

En l´any [[1979]], Cabanes-Ferrer publicaren una nova edició del Llibre del Repartiment i arribaren a la següent conclusió: el Repartiment era un protocol notarial en el que s'anotaven tots els oferiments que el rei fea als cavallers que li ajudaven en la [[Conquista de Valéncia]]. Quan la donació se feya efectiva s'estenia el títul de propietat (dels que se conserven molts), al mateix temps se tachava el nom com a prova de que la donació ya s'havia fet.

En l'any [[1979]], Cabanes-Ferrer publicaren una nova edició del Llibre del Repartiment i arribaren a la conclusió que el Repartiment era un protocol notarial en el qual s'anotaven tots els oferiments que el rei feya als cavallers que li ajudaven en la [[Conquista de Valéncia]]. Quan la donació es realisava s'estenia el títul de propietat (dels quans se'n conserven molts), al mateix temps se tachava el nom com a prova de que la donació ya s'havia fet.

El contrast del Llibre del Repartiment i els títul de propietat, demostren que el reconte de Bofarull nos indica els que varen vindre per les bules oferides pel [[Papa]] [[Gregori IX]] i se varen anar sense contribuir a la repoblació de Valéncia, seent puix el seu reconte de donacions totalment erròneu.

El contrast entre el Llibre del Repartiment i els títul de propietat demostren que el reconte de Bofarull deixa vore els que varen vindre per les bules oferides pel [[Papa]] [[Gregori IX]] i se'n varen anar sense contribuir a la repoblació de Valéncia, sent, puix, el seu reconte de donacions totalment erròneu.

Cabanes-Ferrer utilisant métodos professionals i contrastant: Repartiment, Títuls de propietat, Llibres de aveïnament i cròniques tant musulmanes com cristianes demostren que la població valenciana va aumentar a soles un 5% en la repoblació cristiana i d'eixe percentage, l'aportació catalana va ser mínima, lo que negaria totes les tesis [[catalanistes]].

Cabanes-Ferrer amprant métodos professionals i contrastant: Repartiment, Títuls de propietat, Llibres d'aveïnament i cròniques tant musulmanes com cristianes demostren que la població valenciana va aumentar a soles un 5% en la repoblació cristiana i d'eixe percentage, l'aportació catalana va ser mínima, lo que negaria totes les tesis [[catalanistes]].

Al sorgir la [[Renaixença valenciana|Renaixença]], el seu gran impulsor [[Teodor Llorente]] fixant-se en el text de Bofarull el va utilisar en la seua colaboració de La colecció, Espanya. "Els seus monuments i arts. Sa naturalea e història. Valéncia" (Barcelona 1887,tom I, p.88). Alguns valencians se varen decantar al [[Catalanisme|catalanisme]] influïts del gran prestigi de Llorente.

Al sorgir la [[Renaixença valenciana|Renaixença]], el seu gran impulsor [[Teodor Llorente]], secretari de Lo Rat Penat, fixant-se en el text de Bofarull, el va usar en la seua colaboració de La colecció, Espanya. "Els seus monuments i arts. Sa naturalea e història. Valéncia" (Barcelona 1887,tom I, p.88). Alguns valencians se varen decantar al [[Catalanisme|catalanisme]] influïts del gran prestigi de Llorente.

== Vore també ==

== Vore també ==