Llínea 13: |
Llínea 13: |
| | | |
| == Antecedents sobre la personalitat == | | == Antecedents sobre la personalitat == |
− | [[Manuel Sanchis Guarner]] en l'introducció del llibre "De la meua garbera", de [[Josep Pasqual Tirado]], parla de la llengua de Castelló i diu que tenia bons conreadors en [[Salvador Guinot]], [[García Girona]] i [[Francesc Ribes]]; definidors, en [[Lluís Revest]], i "valedors" en Gaeta Huguet. Del "definidor", don Lluís Revest, nos havem ocupat en una ocasió anterior, en la que demostrarem documentalment el seu amor a la "[[llengua valenciana]]" i la seua ferma posició front a la “barcelonisació" de la llengua. Hui volem parlar del "valedor" de la llengua vernàcula, l'ilustre patrici castellonenc En '''Gaeta Huguet Segarra''', de qui tan poc se parla, a pesar dels millons de pessetes que va deixar a la [[Fundació Huguet|Fundació]] que porta el seu nom, i que té per finalitat la defensa i promoció de la llengua valenciana, que en [[Castelló]] tots parlaven. Més avant, si Deu vol, nos ocuparem dels "conreadors", casi tots ells colaboradors del Bolletí de la [[Societat Castellonenca de Cultura]] (SCC). | + | [[Manuel Sanchis Guarner]] en l'introducció del llibre "De la meua garbera", de [[Josep Pasqual Tirado]], parla de la llengua de Castelló i diu que tenia bons conreadors en [[Salvador Guinot]], [[García Girona]] i [[Francesc Ribes]]; definidors, en [[Lluís Revest]], i "valedors" en Gaeta Huguet. Del "definidor", en Lluís Revest, nos havem ocupat en una ocasió anterior, en la que demostrarem documentalment el seu amor a la "[[llengua valenciana]]" i la seua ferma posició front a la “barcelonisació" de la llengua. Hui parlarem del "valedor" de la llengua vernàcula, l'ilustre patrici castellonenc, en'''Gaeta Huguet Segarra''', de qui tan poc se parla, encara que dels millons de pessetes que va deixar a la [[Fundació Huguet|Fundació]] que du el seu nom, i que té com a fi la defensa i promoció de la llengua valenciana, que en [[Castelló]] tot lo món parlava. Més avant, si Deu vol, nos ocuparem dels "conreadors", casi tots ells colaboradors del Bolletí de la [[Societat Castellonenca de Cultura]] (SCC). |
| | | |
− | El llegat de Gaetà Huguet Breva, es concretà especialment en l'obra de son fill, Gaetà Huguet i Segarra, durant el temps de la [[II República]]. De son pare va heretar les idees polítiques i socials, la seua passió valencianista i l'amor a la llengua del seu poble -tal volta en una atra orientació i concepció-, i el profunt sentit religiós que marcarà la seua vida i del qual encara donen testimoni els seus parents. | + | El llegat de Gaetà Huguet Breva es concretà especialment en l'obra de son fill, Gaetà Huguet i Segarra, durant el temps de la [[II República]]. De son pare va prendre les idees polítiques i socials, la seua passió valencianista i l'amor a la llengua del seu poble -potser en una atra orientació i concepció-, i l'arraïlat sentit religiós que marcarà sa vida i del qual encara donen testimoni els seus parents. |
| | | |
− | Gaetà Huguet Segarra, no era son pare, i encara que identificat en el nacionalisme valencià d'aquell, mai actuà en un ferm aplom que l'apartara de la subordinació cultural al catalanisme que inocentment acabà potenciant en iniciatives com l'elaboració de les [[Normes del 32|Bases del 32]] que amparà baix el seu mecenage, o l'orientació que la [[Fundació Huguet|fundació]] que du el seu nom encarrilà una vegada mort. | + | Gaetà Huguet Segarra, no era son pare, i encara que es sentia identificat en el nacionalisme valencià d'aquell temps, mai actuà en un ferm aplom que l'apartara de la subordinació cultural al catalanisme que inocentment acabà potenciant en iniciatives com l'elaboració de les [[Normes del 32|Bases del 32]] que amparà en el seu mecenage, o l'orientació que la [[Fundació Huguet|fundació]] que du rl seu nom encarrilà una volta mort. |
| | | |
| == Dades biogràfiques == | | == Dades biogràfiques == |
− | Gaeta Huguet Segarra va nàixer en [[Castelló de la Plana]], en l´any [[1882]]. Fill d'un ilustre castellonenc, [[Gaeta Huguet i Breva]], qui va ser professor de [[francés]], primer, en [[Sudamérica]] i posteriorment, en [[Nova York]], i que al regressar a [[Castelló]] s'afilià al partit de [[Pi i Margall]] i va ser diputat provincial i regidorl; ademés de polític, era colaborador de diversos periòdics i revistes de caràcter valencianiste, com "[[Patria Nova]]". D'ell, en un artícul publicat en el "Bolletí", a la seua mort, escrivia don [[Lluís Revest]] estes paraules: "Caigué aquell home a qui l'apassionament generós per una idea fon acontényer símbol a qui un poble sancer anomena Patriarca de son matern parlar. Fon l'enamorat cavaller del verb [[valencià]], dic, de la [[regió valenciana]]" | + | Gaeta Huguet Segarra naixqué en [[Castelló de la Plana]], en l´any [[1882]]. Fill d'un ilustre castellonenc, [[Gaeta Huguet i Breva]], qui fon professor de [[francés]], primer, en [[Sudamérica]] i posteriorment en [[Nova York]], i que quan se'n tornà a [[Castelló]] s'afilià al partit de [[Pi i Margall]] i fon diputat provincial i regidorl; ademés de polític, era colaborador d'alguns periòdics i revistes de caràcter valencianiste, com ara "[[Patria Nova]]". D'ell, en un artícul publicat en el "Bolletí", a la seua mort, escrivia don [[Lluís Revest]] estes paraules: "Caigué aquell home a qui l'apassionament generós per una idea fon acontényer símbol a qui un poble sancer anomena Patriarca de son matern parlar. Fon l'enamorat cavaller del verb [[valencià]], dic, de la [[regió valenciana]]" |
| | | |
− | En el camp polític és destacà '''Gaeta Huguet Segarra''' com a fundador del Partit d´[[Esquerra Republicana]], que passaria despuix a ser l'[[Esquerra Valenciana]], figurant entre els mantenedors en Castelló del periòdic "Libertad" ([[1930]]) i conseguint per a les [[Cors espanyoles|Corts]] de la [[República]] el primer diputat valencianiste. | + | En el camp polític destacà '''Gaeta Huguet Segarra''' com a fundador del Partit d'[[Esquerra Republicana]], que passaria despuix a ser l'[[Esquerra Valenciana]], figurant entre els mantenedors en Castelló del periòdic "Libertad" ([[1930]]) i conseguint per a les [[Cors espanyoles|Corts]] de la [[República]] el primer diputat valencianiste. |
| | | |
− | El moviment nacionaliste [[valencià]] que surgia a principis del nostre sigle en [[Castelló]], contava en l'entusiasme per la [[Renaixença valenciana]] d'Huguet Breva. A ell se deu la fundació de "[[La Nostra Terra]]" la primera associació valencianista de [[Castelló]]. El valencianisme, o si se preferix, el pre-nacionalisme [[valencià]], en aquell temps no era exclusiu ni de dretes ni de esquerres, ya que ad ell s'adherien igualment esquerristes, federals en posició crítica front al centralisme, i gent de dreta, els carlistes, valents defensors dels drets forals, pero ni uns ni atres miraven al Nort, mai s'els haguera ocorregut pensar que la seua nacionalitat fora la catalana. | + | El moviment nacionaliste [[valencià]] que sorgia a principis del nostre sigle en [[Castelló]], contava en l'entusiasme per la [[Renaixença valenciana]] d'Huguet Breva. Ad ell se deu la fundació de "[[La Nostra Terra]]" la primera associació valencianista de [[Castelló]]. El valencianisme, o pre-nacionalisme [[valencià]], en aquell temps no era exclusiu ni de dretes ni d'esquerres, puix que ad ell s'adherien igualment esquerristes, federals en posició crítica front al centralisme, i gent de dreta, els carlistes, valents defensors dels drets forals, pero ni els uns ni els atres miraven al Nort, mai se'ls haguera passat pel cap que la seua nacionalitat fora la catalana. |
| | | |
− | Gaeta Huguet Segarra estava identificat en el nacionalisme valencianista de son pare, pero actuà en una época en que este nacionalisme estava més floreixent, i en aquell moment històric la seua figura es feu molt popular, pels seus mecenages i per ses iniciatives culturals i lliteràries, encara que se distinguira més com a polític que com a escritor. En [[giner]] del 37, trobant-se incómodo en un Castelló dominat per forces extremistes, s'en va anar a [[París]], a on estigué un temps, i més tart, fugint dels alemans, va passar a [[Montpellier]], a on va estar poc de temps, fixant posteriorment sa residència, primer en [[Marsella]], i més tart en [[Andorra]], a on vixqué, per lo manco tres anys, en [[Les Escaldes]]. Al seu regrés a [[Castelló]], en l'any [[1954]], va viure tres mesos en casa dels seus parents, els Segarra (família de Segarra Bernat i Segarra Ribes), i mai va ser molestat per les seues idees polítiques. Durant la seua ausència, un familiar seu, que gosava de poders, va anar venent-li finques pero encara va quedar en bona posició econòmica, per més que venguera la seua célebre masia de [[Benicàssim]], molt coneguda pels de [[Lo Rat Penat]]. | + | Gaeta Huguet Segarra estava identificat en el nacionalisme valencianista de son pare, pero actuà en una época en que este nacionalisme estava més en auge, i en aquell moment històric la seua figura es feu molt popular, pels seus mecenages i per ses iniciatives culturals i lliteràries, encara que es distinguira més com a polític que com a escritor. En [[giner]] del 37, trobant-se incómodo en un Castelló dominat per forces extremistes, se'n va anar a [[París]], a on estigué un temps, i més tart, fugint dels alemans, va passar a [[Montpellier]], a on va viure poc de temps, fixant posteriorment sa residència, primer en [[Marsella]], i més tart en [[Andorra]], a on vixqué, per lo manco, tres anys en [[Les Escaldes]]. A la seua tornada a [[Castelló]], en l'any [[1954]], va viure tres mesos en casa de sos parents, els Segarra (família de Segarra Bernat i Segarra Ribes), i mai va ser torbat per les seues idees polítiques. Durant la seua absència, un familiar seu, que gojava de poders, va anar venent-li finques pero encara va quedar en bona posició econòmica, per més que venguera la seua célebre masia de [[Benicàssim]], molt coneguda pels de [[Lo Rat Penat]]. |
| | | |
− | De En Gaeta Huguet queden dos "fundacions", una de caràcter local, poc important, i una atra de caràcter regional, prou suculenta, de la qual és actualment president efectiu [[Adolf Pizcueta|Adolfo Pizcueta]] i president d'honor l'alcalde de [[Castelló]]. Va morir el 12 de novembre de [[1959]]. | + | De En Gaeta Huguet queden dos "fundacions", una de caràcter local, poc important, i una atra de caràcter regional, prou suculenta, de la qual és actualment president efectiu [[Adolf Pizcueta]] i president d'honor l'alcalde de [[Castelló]]. Va morir el 12 de novembre de [[1959]]. |
| | | |
| == Huguet i Segarra, la política i les bases del 32 == | | == Huguet i Segarra, la política i les bases del 32 == |
Llínea 35: |
Llínea 35: |
| [[Manuel Sanchis Guarner]] en l'introducció del llibre “De la meua garbera”, de Josep Pasqual Tirado, parla de la llengua de Castelló i diu que tenia bons conreadors en Salvador Guinot, Garcia Girona i Francesc Ribes; definidors, en Lluïs Revest; i valedors, en Gaeta Huguet i Segarra (Castelló, [[1882]]-[[1959]]). | | [[Manuel Sanchis Guarner]] en l'introducció del llibre “De la meua garbera”, de Josep Pasqual Tirado, parla de la llengua de Castelló i diu que tenia bons conreadors en Salvador Guinot, Garcia Girona i Francesc Ribes; definidors, en Lluïs Revest; i valedors, en Gaeta Huguet i Segarra (Castelló, [[1882]]-[[1959]]). |
| | | |
− | El llegat de [[Gaeta Huguet i Breva]], es concretà especialment en l'obra de son fill, durant el temps de la II República. De son pare va heretar les idees polítiques i socials, la seua passió valencianista, l'amor a la llengua del seu poble, i el profunt sentit religiós de tota sa vida, sentit del que encara donen testimoni els seus parents. | + | El llegat de [[Gaeta Huguet i Breva]], es concretà especialment en l'obra de son fill, durant el temps de la II República. De son pare va prendre les idees polítiques i socials, la seua passió valencianista, l'amor a la llengua del seu poble, i l'arraïlat sentit religiós de tota sa vida, sentit del que encara donen testimoni sos parents. |
| | | |
| Gaetà Huguet Segarra estava identificat en el nacionalisme valencianiste de son pare, pero actuà en una época en que este nacionalisme estava més floreixent, i en aquell moment històric la seua figura es feu molt popular, pels seus mecenages i per ses iniciatives culturals i lliteràries, encara que se distinguira més com a polític que com a escritor, d'ell a soles es coneix un llibre, titulat “Els valencians de secà”. | | Gaetà Huguet Segarra estava identificat en el nacionalisme valencianiste de son pare, pero actuà en una época en que este nacionalisme estava més floreixent, i en aquell moment històric la seua figura es feu molt popular, pels seus mecenages i per ses iniciatives culturals i lliteràries, encara que se distinguira més com a polític que com a escritor, d'ell a soles es coneix un llibre, titulat “Els valencians de secà”. |