123 959
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
mLlínea 1:
Llínea 1: − + − + − Nomes els sistemes totalment compatibles i que se troben certificats per l'especificacio [[Single UNIX Specification]] poden ser denominats "UNIX®" (atres reben la denominacio "similar a un sistema Unix" o "similar a Unix"). En ocasions, suele usar-se el terme "Unix tradicional" per a referir-se a Unix o a un sistema operatiu que conte en les caracteristiques de [[UNIX Versio 7]] o [[UNIX System V]].+ − + − + − + − + − + − + − + − + − + − + − + − + − + − + − + − + − + − + − + − + − + − + − + − + − + − + − + − + − + − + − + − + − + − + − + − + − + − + − + − + − + − + − + − + − + Llínea 99:
Llínea 99: − + − + − + − + − + − + − +
sense resum d'edició
'''Unix''' (registrat oficialment com '''UNIX'''®) es un [[sistema operatiu]] [[portable]], [[multitarea]] i [[multiusuario]]; desenrollat, en principi, en [[1969]], per un grup d'empleats dels [[laboratoris Bell]] de [[AT&T]], entre els que figuren [[Ken Thompson]], [[Dennis Ritchie]] i [[Douglas McIlroy]].<ref>Bell Labs. ''[http://www.bell-labs.com/history/unix/ The Creation of the UNIX* Operating System]''. (en angles)</ref><ref>Bell Labs. ''[http://www.princeton.edu/%7Emike/expotape.htm THE UNIX ORAL HISTORY PROJECT]''. Edited and Transcribed by Michael S. Mahoney. Princeton University. Princeton, New Jersei. (en angles)</ref>
'''Unix''' (registrat oficialment com '''UNIX'''®) es un [[sistema operatiu]] [[portable]], [[multitarea]] i [[multiusuario]]; desenrollat, en principi, en l'any [[1969]], per un grup d'empleats dels [[laboratoris Bell]] de [[AT&T]], entre els que figuren [[Ken Thompson]], [[Dennis Ritchie]] i [[Douglas McIlroy]].<ref>Bell Labs. ''[http://www.bell-labs.com/history/unix/ The Creation of the UNIX* Operating System]''. (en angles)</ref><ref>Bell Labs. ''[http://www.princeton.edu/%7Emike/expotape.htm THE UNIX ORAL HISTORY PROJECT]''. Edited and Transcribed by Michael S. Mahoney. Princeton University. Princeton, New Jersei. (en angles)</ref>
El sistema, junt en tots els drets foren venuts per AT&T a [[Novell]], Inc. Esta vengue posteriorment el software a [[Santa Creu Operation]] en [[1995]], i esta, a la seua volta, ho revengue a [[Perola Systems|Perola Software]] en [[2001]], empresa que despuix se converti en el [[SCO Group|grup SCO]]. No obstant, Novell sempre argumentà que nomes vengue els drets d'us del software, pero que retingue el ''copyright'' sobre "UNIX®". En 2010, i despuix d'una llarga batalla llegal, esta ha passat novament a ser propietat de Novell.<ref>{{cita noticia|título=Unix pertanye a Novell|url=http://elpais.com/diari/2010/03/31/tendencies/1269986402850215.html|editorial=El païs|fecha=31 de març de 2010}}</ref>
El sistema, junt en tots els drets foren venuts per AT&T a [[Novell]], Inc. Esta vengué posteriorment el software a [[Santa Creu Operation]] en l'any [[1995]], i esta, a la seua volta, ho revengue a [[Perola Systems|Perola Software]] en l'any [[2001]], empresa que despuix se convertí en el [[SCO Group|grup SCO]]. No obstant, Novell sempre argumentà que nomes vengué els drets d'us del software, pero que retingué el ''copyright'' sobre "UNIX®". En l'any [[2010]], i despuix d'una llarga batalla llegal, esta ha passat novament a ser propietat de Novell.<ref>{{cita noticia|título=Unix pertanye a Novell|url=http://elpais.com/diari/2010/03/31/tendencies/1269986402850215.html|editorial=El païs|fecha=31 de març de 2010}}</ref>
Només els sistemes totalment compatibles i que se troben certificats per l'especificació [[Single UNIX Specification]] poden ser denominats "UNIX®" (atres reben la denominació "similar a un sistema Unix" o "similar a Unix"). En ocasions, suele usar-se el terme "Unix tradicional" per a referir-se a Unix o a un sistema operatiu que conte en les característiques de [[UNIX Versio 7]] o [[UNIX System V]].
== Història ==
== Història ==
[[Archiu:Ken n dennis.jpg|thumb|300px|[[Ken Thompson]] i [[Dennis Ritchie]], creadors d'Unix.]]
[[Archiu:Ken n dennis.jpg|thumb|300px|[[Ken Thompson]] i [[Dennis Ritchie]], creadors d'Unix.]]
A finals de 1960, el [[MIT|Institut Tecnologic de Massachusetts]], els [[Laboratoris Bell]] de [[AT&T]] i [[General Electric]] treballaven en un sistema operatiu experimental cridat [[Multics]] ('''Mult'''iplexed '''I'''nformation and '''C'''omputing '''S'''ervice),<ref name="Multics">Bell Labs. ''[http://www.bell-labs.com/history/unix/chaos.html Before Multics there was chaos, and afterwards, too]'' The Creation of the UNIX* Operating System. (en angles)</ref> desenrollat per a eixecutar-se en una [[computadora central]] (mainframe) model [[GE-645]]. L'objectiu del proyecte era desenrollar un gran sistema operatiu interactivo que contase en moltes innovacions, entre elles millors en les [[politiques de seguritat]]. El proyecte consegui donar a llum versions per a produccio, pero les primeres versions contaven en un pobre rendiment.
A finals de l'any [[1960]], el [[MIT|Institut Tecnologic de Massachusetts]], els [[Laboratoris Bell]] de [[AT&T]] i [[General Electric]] treballaven en un sistema operatiu experimental cridat [[Multics]] ('''Mult'''iplexed '''I'''nformation and '''C'''omputing '''S'''ervice),<ref name="Multics">Bell Labs. ''[http://www.bell-labs.com/history/unix/chaos.html Before Multics there was chaos, and afterwards, too]'' The Creation of the UNIX* Operating System. (en angles)</ref> desenrollat per a eixecutar-se en una [[computadora central]] (mainframe) model [[GE-645]]. L'objectiu del proyecte era desenrollar un gran sistema operatiu interactivo que contase en moltes innovacions, entre elles millors en les [[politiques de seguritat]]. El proyecte conseguí donar a llum versions per a producció, pero les primeres versions contaven en un pobre rendiment.
Els laboratoris Bell d'AT&T decidiren desvincular-se i dedicar els seus recursos a atres proyectes.
Els laboratoris Bell d'AT&T decidiren desvincular-se i dedicar els seus recursos a atres proyectes.
Un dels programadors dels laboratoris Bell, Ken Thompson, segui treballant per a la computadora GE-635<ref name="SpaceTravel">Bell Labs. ''[http://www.bell-labs.com/history/unix/pdp7.html The famous PDP-7 menges to the rescue]''
Un dels programadors dels laboratoris Bell, Ken Thompson, seguií treballant per a la computadora GE-635<ref name="SpaceTravel">Bell Labs. ''[http://www.bell-labs.com/history/unix/pdp7.html The famous PDP-7 menges to the rescue]''
The Creation of the UNIX* Operating System. (en angles)</ref> i escrigue un joc cridat ''Space Travel'',<ref name="ArticulodeRitchie">Dennis M. Ritchie (September 1979) ''[http://cm.bell-labs.com/cm/cs/who/dmr/hist.html The Evolution of the Unix Clave-sharing System]'' Bell Labs. 1996.. Lucent Technologies Inc.(en angles)</ref><ref>Dennis M. Ritchie ''[http://cm.bell-labs.com/cm/cs/who/dmr/spacetravel.html Thompson's Space Travel Game]'' Bell Labs. 2001. Lucent Technologies Inc.(en angles)</ref> (Viage espacial). No obstant, descobri que el joc era llent en la maquina de [[General Electric]] i resultava realment car, alguna cosa aixina com 75 dolars d'EE.UU. per cada partida.
The Creation of the UNIX* Operating System. (en angles)</ref> i escrigue un joc cridat ''Space Travel'',<ref name="ArticulodeRitchie">Dennis M. Ritchie (September 1979) ''[http://cm.bell-labs.com/cm/cs/who/dmr/hist.html The Evolution of the Unix Clave-sharing System]'' Bell Labs. 1996.. Lucent Technologies Inc.(en angles)</ref><ref>Dennis M. Ritchie ''[http://cm.bell-labs.com/cm/cs/who/dmr/spacetravel.html Thompson's Space Travel Game]'' Bell Labs. 2001. Lucent Technologies Inc.(en angles)</ref> (Viage espacial). No obstant, descobrí que el joc era llent en la maquina de [[General Electric]] i resultava realment car, ya que costva aixina com 75 dolars d'EE.UU. per cada partida.
D'este modo, Thompson escrigue novament el programa, en ajuda de Dennis Ritchie, en [[llenguage ensamblador]], per a que s'eixecutase en una [[computadora]] [[Digital Equipment Corporation|DEC]] [[PDP-7]]. Esta experiencia, junt al treball que desenrollà per al proyecte Multics, condui a Thompson a iniciar la creacio d'un nou sistema operatiu per a la DEC PDP-7.<ref>Bell Labs. ''[http://www.bell-labs.com/history/unix/takeshape.html The UNIX system begins to take shape]''
D'este modo, Thompson escrigue novament el programa, en ajuda de Dennis Ritchie, en [[llenguage ensamblador]], per a que s'eixecutase en una [[computadora]] [[Digital Equipment Corporation|DEC]] [[PDP-7]]. Esta experiencia, junt al treball que desenrollà per al proyecte Multics, conduí a Thompson a iniciar la creació d'un nou sistema operatiu per a la DEC PDP-7.<ref>Bell Labs. ''[http://www.bell-labs.com/history/unix/takeshape.html The UNIX system begins to take shape]''
The Creation of the Unix Operating System. (en angles)</ref> Thompson i Ritchie lideraron un grup de programadors, entre ells a [[Rudd Canaday]], en els laboratoris Bell, per a desenrollar tant el [[sistema de fichers]] com el sistema operatiu multitarea en sí. A lo anterior, agregaren un [[dragoma de comandos|dragoma de órdenes]] (o dragoma de comandos) i un chicotet conjunt de programes. El proyecte fon batejat UNICS, com [[acronim]] '''Un'''iplexed '''I'''nformation and '''C'''omputing '''S'''ystem, puix nomes prestava servicis a dos usuaris (d'acort en [[Andrew Tanenbaum]], era nomes a un usuari<ref>Andrew S. Tanenbaum (20 May 2004) ''[http://www.cs.vu.nl/~ast/brown/ Some Notes on the "Who wrote Linux" Kerfuffle, Release 1.5]'' Departament of Computer Science, Vrije Universiteit, Amsterdam. (en angles)</ref>). L'autoría d'esta sigla se li atribuix a [[Brian Wilson Kernighan|Brian Kernighan]], ya que era un [[hack (informatica)|hack]] de Multics. Donada la popularitat que tingue un joc de paraules que considerava a UNICS un sistema MULTICS capat (puix ''eunuchs'', en [[Idioma angles|angles]], es un [[homofonia|homofona]] d'UNICS), se canvià el nom a UNIX, donant orige al llegat que aplega fins els nostres dies.<ref>Bell Labs. ''[http://www.bell-labs.com/history/unix/almost.html It looked like vagen operating system, almost]'' The Creation of the UNIX* Operating System. (en angles)</ref>
The Creation of the Unix Operating System. (en angles)</ref> Thompson i Ritchie lideraron un grup de programadors, entre ells a [[Rudd Canaday]], en els laboratoris Bell, per a desenrollar tant el [[sistema de fichers]] com el sistema operatiu multitarea en sí. A lo anterior, agregaren un [[dragoma de comandos|dragoma de órdenes]] (o dragoma de comandos) i un chicotet conjunt de programes. El proyecte fon batejat UNICS, com [[acronim]] '''Un'''iplexed '''I'''nformation and '''C'''omputing '''S'''ystem, puix només prestava servicis a dos usuaris (d'acort en [[Andrew Tanenbaum]], era només a un usuari<ref>Andrew S. Tanenbaum (20 May 2004) ''[http://www.cs.vu.nl/~ast/brown/ Some Notes on the "Who wrote Linux" Kerfuffle, Release 1.5]'' Departament of Computer Science, Vrije Universiteit, Amsterdam. (en angles)</ref>). L'autoría d'esta sigla se li atribuix a [[Brian Wilson Kernighan|Brian Kernighan]], ya que era un [[hack (informatica)|hack]] de Multics. Donada la popularitat que tingué un joc de paraules que considerava a UNICS un sistema MULTICS capat (puix ''eunuchs'', en [[Idioma angles|angles]], és un [[homofonia|homofona]] d'UNICS), se canvià el nom a UNIX, donant orige al llegat que aplega fins els nostres dies.<ref>Bell Labs. ''[http://www.bell-labs.com/history/unix/almost.html It looked like vagen operating system, almost]'' The Creation of the UNIX* Operating System. (en angles)</ref>
Fins eixe instant, no havia existit soport economic per part dels [[laboratoris Bell]], pero això canvià quan el Grup d'Investigacio en Ciencies de la Computacio decidi utilisar UNIX en una maquina superiora a la PDP-7. Thompson i Ritchie conseguiren complir en la solicitut d'agregar ferramentes que permeteren el processament de texts a UNIX en una maquina [[PDP-11/20]], i com conseqüencia d'aixo conseguiren el soport economic dels laboratoris Bell. Fon aixina com per volta primera, en [[1970]], se parla oficialment del sistema operatiu UNIX<ref>Bell Labs. ''[http://www.bell-labs.com/history/unix/firstport.html Porting UNIX for its first commercial application]'' The Creation of the UNIX* Operating System. (en angles)</ref> eixecutat en una PDP-11/20. S'incloïa en ell un programa per a donar format a texts (runoff) i un [[editor de text]]. Tant el sistema operatiu com els programes foren escrits en el llenguage ensamblador de la PDP-11/20. Este "sistema de processament de text" inicial, compost tant pel sistema operatiu com de runoff i l'editor de text, fon utilisat en els laboratoris Bell per a processar les solicituts de patents que ells rebien. Pronte, runoff evolucionà fins convertir-se en [[troff]], el primer programa d'edicio electronica que permetia realisar [[tipografia|composicio tipografica]]. El [[3 de novembre]] de [[1971]] Thomson i Ritchie publicaren un manual de programacio d'UNIX (titul original en angles: "UNIX Programmer's Manual").<ref name="Articulo2deRitchie">Dennis M. Ritchie ''[http://cm.bell-labs.com/cm/cs/who/dmr/1stEdman.html Unix Programmer's Manual, First Edition (1971)]'' Bell Labs. Lucent Technologies Inc.(en angles)</ref>
Fins eixe instant, no havia existit soport economic per part dels [[laboratoris Bell]], pero això canvià quan el Grup d'Investigació en Ciencies de la Computació decidí utilisar UNIX en una maquina superior a la PDP-7. Thompson i Ritchie conseguiren complir en la solicitut d'agregar ferramentes que permeteren el processament de texts a UNIX en una maquina [[PDP-11/20]], i com conseqüencia d'aixo conseguiren el soport economic dels laboratoris Bell. Fon aixina com per volta primera, en l'any [[1970]], se parla oficialment del sistema operatiu UNIX<ref>Bell Labs. ''[http://www.bell-labs.com/history/unix/firstport.html Porting UNIX for its first commercial application]'' The Creation of the UNIX* Operating System. (en angles)</ref> eixecutat en una PDP-11/20. S'incloïa en ell un programa per a donar format a texts (runoff) i un [[editor de text]]. Tant el sistema operatiu com els programes foren escrits en el llenguage ensamblador de la PDP-11/20. Este "sistema de processament de text" inicial, compost tant pel sistema operatiu com de runoff i l'editor de text, fon utilisat en els laboratoris Bell per a processar les solicituts de patents que ells rebien. Pronte, runoff evolucionà fins convertir-se en [[troff]], el primer programa d'edició electronica que permetia realisar [[tipografia|composició tipografica]]. El [[3 de novembre]] de [[1971]] Thomson i Ritchie publicaren un manual de programació d'UNIX (titul original en anglés: "UNIX Programmer's Manual").<ref name="Articulo2deRitchie">Dennis M. Ritchie ''[http://cm.bell-labs.com/cm/cs/who/dmr/1stEdman.html Unix Programmer's Manual, First Edition (1971)]'' Bell Labs. Lucent Technologies Inc.(en angles)</ref>
En [[1972]] se prengue la decisio d'escriure novament UNIX, pero esta volta en el [[llenguage de programacio C]].<ref>Bell Labs. ''[http://www.bell-labs.com/history/unix/btoc.html From B language to NB to C]'' The Creation of the UNIX* Operating System. (en angles)</ref> Este canvi significava que UNIX podria ser facilment modificat per a funcionar en atres computadores (d'esta manera, se tornava portable) i aixina atres variacions podien ser desenrollades per atres programadors. Ara, el còdic era mes concis i compacte, lo que se tradui en un aument en la velocitat de desenroll d'UNIX. AT&T posà a UNIX a disposicio d'universitats i companyies, també al govern dels [[Estats Units]], a través de llicencies.<ref name="sharingUNIX">Bell Labs. ''[http://www.bell-labs.com/history/unix/sharing.html Sharing UNIX with the rest of the world]'' The Creation of the UNIX* Operating System. (en angles)</ref>
En l'any [[1972]] se prengué la decisió d'escriure novament UNIX, pero esta volta en el [[llenguage de programació C]].<ref>Bell Labs. ''[http://www.bell-labs.com/history/unix/btoc.html From B language to NB to C]'' The Creation of the UNIX* Operating System. (en angles)</ref> Este canvi significava que UNIX podria ser facilment modificat per a funcionar en atres computadores (d'esta manera, se tornava portable) i aixina atres variacions podien ser desenrollades per atres programadors. Ara, el còdic era més concís i compacte, lo que se traduí en un aument en la velocitat de desenroll d'UNIX. AT&T posà a UNIX a disposició d'universitats i companyies, també al govern dels [[Estats Units]], a través de llicencies.<ref name="sharingUNIX">Bell Labs. ''[http://www.bell-labs.com/history/unix/sharing.html Sharing UNIX with the rest of the world]'' The Creation of the UNIX* Operating System. (en angles)</ref>
Una d'estes llicencies fon otorgada al Departament de Computacio de l'Universitat de Californi, en seu en Berkeley.<ref name="sharingUNIX" /> En 1975 esta institucio desenrollà i publicà la seua propi succedaneu d'UNIX, coneguda com ''Berkeley Software Distribution'' ([[Berkeley Software Distribution|BSD]]), que se converti en una forta competencia per a la familia UNIX d'AT&T.
Una d'estes llicencies fon otorgada al Departament de Computació de l'Universitat de California, en seu en Berkeley.<ref name="sharingUNIX" /> En 1975 esta institució desenrollà i publicà el seu propi succedaneu d'UNIX, coneguda com ''Berkeley Software Distribution'' ([[Berkeley Software Distribution|BSD]]), que se convertí en una forta competencia per a la família UNIX d'AT&T.
Mentres tant, [[AT&T]] creó una divisió comercial denominada ''Unix Systems Laboratories'' per a l'explotacio comercial del sistema operatiu. El desenroll prosegui, en l'entrega de les versions 4, 5 i 6<ref name="versionesUNIX">Bell Labs. ''[http://www.bell-labs.com/history/unix/versions.html Early versions of the UNIX* system]'' The Creation of the UNIX* Operating System. (en angles)</ref> en el transcurs de [[1975]]. Estes versions incloïen els ''[[pipes]]'' o ''tuberías'', lo que permete donar al desenroll una orientacio modular respecte a la base del codic, conseguint aumentar encara mes la velocitat de desenroll. Ya en [[1978]], prop de 600 o mes maquines estaven eixecutant-se en alguna de les distintes encarnacions d'UNIX.
Mentres tant, [[AT&T]] va crear una divisió comercial denominada ''Unix Systems Laboratories'' per a l'explotació comercial del sistema operatiu. El desenroll proseguí, en l'entrega de les versions 4, 5 i 6<ref name="versionesUNIX">Bell Labs. ''[http://www.bell-labs.com/history/unix/versions.html Early versions of the UNIX* system]'' The Creation of the UNIX Operating System. (en angles)</ref> en el transcurs de [[1975]]. Estes versions incloïen els ''[[pipes]]'' o ''tuberías'', lo que permete donar al desenroll una orientació modular respecte a la base del codic, conseguint aumentar encara més la velocitat de desenroll. Ya en [[1978]], prop de 600 o més maquines estaven eixecutant-se en alguna de les distintes encarnacions d'UNIX.
La versio 7,<ref name="versionesUNIX" /> l'ultima versio de l'UNIX original en ampla distribucio, entrà en circulacio en [[1979]]. Les versions 8, 9 i 10<ref name="versionesUNIX" /> se desenrollaren durant la [[Anys 1980|década de 1980]], pero la seua circulacio se llimità a unes quantes universitats, a pesar de que se publicaren els informes que descrivien el nou treball. Els resultats d'esta investigacio serviren de base per a la creacio de [[Pla 9 from Bell Labs]], un nou sistema operatiu portable i distribuit, dissenyat per a ser el successor d'UNIX en investigacio pels [[Laboratoris Bell]].
La versió 7,<ref name="versionesUNIX" /> l'última versió de l'UNIX original en ampla distribució, entrà en circulació en l'any [[1979]]. Les versions 8, 9 i 10<ref name="versionesUNIX" /> se desenrollaren durant la [[Anys 1980|década de 1980]], pero la seua circulació se llimità a unes quantes universitats, a pesar de que se publicaren els informes que descrivien el nou treball. Els resultats d'esta investigació serviren de base per a la creació de [[Pla 9 from Bell Labs]], un nou sistema operatiu portable i distribuit, dissenyat per a ser el successor d'UNIX en investigació pels [[Laboratoris Bell]].
[[Archiu:X-Window-System.png|thumb|250px|Este seria l'aspecte d'UNIX sobre els fins de la [[Anys 1980|década de 1980]] utilisant ''[[X Window System]]'' creat pel [[MIT]]]]
[[Archiu:X-Window-System.png|thumb|250px|Este seria l'aspecte d'UNIX sobre els fins de la [[Anys 1980|década de 1980]] utilisant ''[[X Window System]]'' creat pel [[MIT]]]]
AT&T llavors inicià el desenroll d'UNIX System III, basat en la versio 7, com un variant de tint comercial i aixina venia el producte de manera directa. La primera versio se llançà en [[1981]].<ref name="versionesUNIX" /> A pesar de lo anterior, l'empresa subsidiaria [[Western Electric]] seguia venent versions antigues d'Unix basades en les distintes versions fins la septima. Per a finalisar en la confusio en totes les versions divergents, AT&T decidi combinar varies versions desenrollades en distintes universitats i empreses, donant orige en [[1983]] a l'Unix [[System V]] Release 1.<ref name="versionesUNIX" /> Esta versio presentà caracteristiques tals com l'editor [[Vi]] i la biblioteca [[Curses (programacio)|curses]], desenrollades per [[Berkeley Software Distribution]] en l'[[Universitat de Californi, Berkeley]]. També contava en compatibilitat en les maquines [[VAX]] de la companyia [[Digital Equipment Corporation|DEC]].
AT&T llavors inicià el desenroll d'UNIX System III, basat en la versió 7, com un variant de tint comercial i aixina venia el producte de manera directa. La primera versió se llançà en [[1981]].<ref name="versionesUNIX" /> A pesar de lo anterior, l'empresa subsidiaria [[Western Electric]] seguia venent versions antigues d'Unix basades en les distintes versions fins la septima. Per a finalisar en la confusió en totes les versions divergents, AT&T decidií combinar varies versions desenrollades en distintes universitats i empreses, donant orige en [[1983]] a l'Unix [[System V]] Release 1.<ref name="versionesUNIX" /> Esta versio presentà característiques tals com l'editor [[Vi]] i la biblioteca [[Curses (programacio)|curses]], desenrollades per [[Berkeley Software Distribution]] en l'[[Universitat de Californi, Berkeley]]. També contava en compatibilitat en les maquines [[VAX]] de la companyia [[Digital Equipment Corporation|DEC]].
Cap a 1991, un estudiant de ciencies de la computacio de l'Universitat d'Helsinki, cridat [[Linus Torvalds]] desenrollà un [[nucleu (informatica)|nucleu]] per a computadores en arquitectura [[x86]] de [[Intel]] que emulava moltes de les funcionalidades d'UNIX i ho llançà en forma de còdic obert en 1991, baix el nom de [[Linux (nucleu)|Linux]]. En 1992, el [[GNU|Proyecte GNU]] escomençà a utilisar el nucleu Linux junt als seus programes.
Cap a l'any [[1991]], un estudiant de ciencies de la computació de l'Universitat d'Helsinki, cridat [[Linus Torvalds]] desenrollà un [[núcleu (informatica)|núcleu]] per a computadores en arquitectura [[x86]] de [[Intel]] que emulava moltes de les funcionalidades d'UNIX i ho llançà en forma de còdic obert en 1991, baix el nom de [[Linux (nucleu)|Linux]]. En [[1992]], el [[GNU|Proyecte GNU]] escomençà a utilisar el núcleu Linux junt als seus programes.
En [[1993]], la companyia [[Novell]] adquiri la divisió [[Unix Systems Laboratories]] d'AT&T junt en la seua propietat intelectual.<ref name="movsUNIX">{{cita web|url=http://www.bell-labs.com/history/unix/moveson.html|título= The Creation of the UNIX* Operating System: UNIX mous on|idioma=inglés|fechaacceso=14 de setembre de 2011}}</ref> Açò ocorreu en un moment delicat en el que ''Unix Systems Laboratories'' disputava una demanda en els tribunals contra BSD per infraccio dels drets de copyright, revelacio de secrets i violacio de marca de mercat.<ref name=demanda>{{cita web|url=http://www.neoteo.com/la-historia-de-unix|título=La colorida historia de l'UNIX|idioma=español|fechaacceso=14 de setembre de 2011}}</ref>
En l'any [[1993]], la companyia [[Novell]] adquiri la divisió [[Unix Systems Laboratories]] d'AT&T junt en la seua propietat intelectual.<ref name="movsUNIX">{{cita web|url=http://www.bell-labs.com/history/unix/moveson.html|título= The Creation of the UNIX* Operating System: UNIX mous on|idioma=inglés|fechaacceso=14 de setembre de 2011}}</ref> Açò ocorreu en un moment delicat en el que ''Unix Systems Laboratories'' disputava una demanda en els tribunals contra BSD per infraccio dels drets de copyright, revelacio de secrets i violació de marca de mercat.<ref name=demanda>{{cita web|url=http://www.neoteo.com/la-historia-de-unix|título=La colorida historia de l'UNIX|idioma=español|fechaacceso=14 de setembre de 2011}}</ref>
Encara que BSD guanyà el juï, Novell descobri que gran part del còdic de BSD fon copiada illegalment en UNIX [[System V]]. En realitat, la propietat intelectual de Novell se reduia a uns quants archius font.<ref name=demanda></ref> El corresponent contra-demanda acabà en un acort extrajudicial cuyos térmens permanecen baix secret a peticio de Novell.
Encara que BSD guanyà el juï, Novell descobrí que gran part del còdic de BSD fon copiada illegalment en UNIX [[System V]]. En realitat, la propietat intelectual de Novell se reduia a uns quants archius font.<ref name=demanda></ref> El corresponent contra-demanda acabà en un acort extrajudicial cuyos térmens permanecen baix secret a petició de Novell.
En [[1995]], Novell vengue la seua divisió UNIX comercial<ref name="movsUNIX" />(es dir, l'antiga Unix Systems Laboratories) a ''[[Santa Creu Operation]]'' (SCO) reservant-se, aparentment, alguns drets de propietat intelectual sobre el software.<ref>Novell, Inc. Press Release (20 September 1995) ''[http://www.novell.com/news/press/archive/1995/09/pr95220.html HP, Novell and SCO To Deliver High-Volume UNIX VOS With Advanced Network And Enterprise Services]'' Novell, Inc. New York. (en angles)</ref> SCO contínua la comercialización de System V en el seu producte [[UnixWare]], que durant cert temps passà a denominar-se OpenUnix, encara que ha retomado de nou el nom d'UnixWare.
En l'any [[1995]], Novell vengué la seua divisió UNIX comercial<ref name="movsUNIX" />(és dir, l'antiga Unix Systems Laboratories) a ''[[Santa Creu Operation]]'' (SCO) reservant-se, aparentment, alguns drets de propietat intelectual sobre el software.<ref>Novell, Inc. Press Release (20 September 1995) ''[http://www.novell.com/news/press/archive/1995/09/pr95220.html HP, Novell and SCO To Deliver High-Volume UNIX VOS With Advanced Network And Enterprise Services]'' Novell, Inc. New York. (en angles)</ref> SCO contínua la comercializació de System V en el seu producte [[UnixWare]], que durant cert temps passà a denominar-se OpenUnix, encara que ha retomat de nou el nom d'UnixWare.
== Families ==
== Famílies ==
Com se pot deduir d'esta breu resenya historica, existixen varies families del sistema operatiu UNIX, que han evolucionat de manera independent a lo llarc dels anys. Cada familia se distingue no tant per les seues diferencies tècniques com per les seues diferencies en propietat intelectual. S'observa que totes les families s'han vist contaminades, directa o indirectament, per atres families.
Com se pot deduir d'esta breu resenya historica, existixen varies famílies del sistema operatiu UNIX, que han evolucionat de manera independent a lo llarc dels anys. Cada família se distingué no tant per les seues diferencies tècniques com per les seues diferencies en propietat intelectual. S'observa que totes les famílies s'han vist contaminades, directa o indirectament, per atres famílies.
[[Archiu:Unix history-simple.svg|700px]]
[[Archiu:Unix history-simple.svg|700px]]
== Families UNIX mes significatives ==
== Famílies UNIX més significatives ==
* AT&T: la familia que tingue la seua orige en l'UNIX d'AT&T. Considerada la familia UNIX "pura" i original. Els seus sistemes operatius mes significatius son UNIX System III i UNIX [[System V]].
* AT&T: la família que tingué el seu orige en l'UNIX d'AT&T. Considerada la família UNIX "pura" i original. Els seus sistemes operatius més significatius són UNIX System III i UNIX [[System V]].
* [[BSD]]: familia originada pel llicenciament d'UNIX a Berkely. BSD se reescribió per a no incorporar propietat intelectual originaria d'AT&T en la versio 4. La primera implementación dels protocols [[TCP/IP]] que donaren orige a [[Internet]] son la pila (stack) TCP/IP BSD.
* [[BSD]]: família originada pel llicenciament d'UNIX a Berkely. BSD se reescribió per a no incorporar propietat intelectual originaria d'AT&T en la versió 4. La primera implementació dels protocols [[TCP/IP]] que donaren orige a [[Internet]] són la pila (stack) TCP/IP BSD.
* [[AIX]]: Esta familia sorgix pel llicenciament d'UNIX System III a [[IBM]].
* [[AIX]]: Esta família sorgix pel llicenciament d'UNIX System III a [[IBM]].
* [[Xenix]]: familia derivada de l'adquisicio dels drets originals d'AT&T primer per part de Microsoft i d'esta els vengue a SCO.
* [[Xenix]]: família derivada de l'adquisició dels drets originals d'AT&T primer per part de Microsoft i d'esta els vengué a SCO.
* [[GNU]]: En [[1983]], [[Richard Stallman]] anuncià el [[GNU|Proyecte GNU]], un ambicios esforç per a crear un sistema similar a Unix, que podese ser distribuit lliurement. El software desenrollat per este proyecte -per eixemple, GNU [[Emacs]] i [[GCC]] - també han segut part fonamental d'atres sistemes UNIX.
* [[GNU]]: En l'any [[1983]], [[Richard Stallman]] anuncià el [[GNU|Proyecte GNU]], un ambiciós esforç per a crear un sistema similar a Unix, que puguese ser distribuit lliurement. El software desenrollat per este proyecte -per eixemple, GNU [[Emacs]] i [[GCC]] - també han segut part fonamental d'atres sistemes UNIX.
* [[Linux]]: En [[1991]], quan [[Linus Torvalds]] començà a propondre el ''nucleu'' [[Linux (nucleu)|Linux]] i a reunir colaboradors, les ferramentes GNU eren l'eleccio perfecta. Al combinar-se abdós elements, conformaren la base del sistema operatiu (basat en [[POSIX]]) que hui se coneix com [[GNU]]/[[Linux]]. Les [[Distribucio Linux|distribucions]] basades en el nucleu, el software GNU i atres agregats entre les que se poden mencionar a [[Slackware Linux]], [[Xarcia Hat Linux]] i [[Debian GNU/Linux]] s'han fet populars tant entre els aficionats a la computacio com en el món empresarial. Obsérvese que Linux te un orige independent, per lo que se considera un 'clónico' d'UNIX i no un UNIX en el sentit historic.
* [[Linux]]: En l'any [[1991]], quan [[Linus Torvalds]] començà a propondre el ''núcleu'' [[Linux (núcleu)|Linux]] i a reunir colaboradors, les ferramentes GNU eren l'elecció perfecta. Al combinar-se abdós elements, conformaren la base del sistema operatiu (basat en [[POSIX]]) que hui se coneix com [[GNU]]/[[Linux]]. Les [[Distribucio Linux|distribucions]] basades en el núcleu, el software GNU i atres agregats entre les que se poden mencionar a [[Slackware Linux]], [[Xarcia Hat Linux]] i [[Debian GNU/Linux]] s'han fet populars tant entre els aficionats a la computació com en el món empresarial. Obsérvese que Linux té un orige independent, per lo que se considera un 'clonic' d'UNIX i no un UNIX en el sentit historic.
Les interrelaciones entre estes families son les següents, aproximadament en orde cronologic:
Les interrelaciones entre estes famílies són les següents, aproximadament en orde cronologic:
* La familia BSD sorgix del llicenciament de l'UNIX original d'AT&T.
* La família BSD sorgix del llicenciament de l'UNIX original d'AT&T.
* Xenix també sorgix per llicenciament de l'UNIX original d'AT&T, encara que encara no era propietat de SCO.
* Xenix també sorgix per llicenciament de l'UNIX original d'AT&T, encara que encara no era propietat de SCO.
* AIX sorgix per llicenciament d'UNIX System III, pero també incorpora propietat intelectual de BSD.
* AIX sorgix per llicenciament d'UNIX System III, pero també incorpora propietat intelectual de BSD.
* La familia original AT&T incorpora illegalment propietat intelectual de BSD en UNIX System III r3.
* La família original AT&T incorpora illegalment propietat intelectual de BSD en UNIX System III r3.
* La familia AIX torna a incorporar propietat intelectual de la familia AT&T, esta volta procedent d'UNIX System V.
* La família AIX torna a incorporar propietat intelectual de la famiília AT&T, esta volta procedent d'UNIX System V.
* Linux incorpora propietat intelectual de BSD, gracies a que este també se llibera en una llicencia de còdic obert denominada ''Open-source BSD''.
* Linux incorpora propietat intelectual de BSD, gracies a que este també se llibera en una llicencia de còdic obert denominada ''Open-source BSD''.
* Segons [[SCO Group]], Linux incorpora propietat intelectual procedent d'AIX, gracies a la colaboracio d'IBM en la versio 2.4, mes encara no està demostrat, hi ha un proces judicial al respecte: [[Disputes de SCO sobre Linux]].
* Segons [[SCO Group]], Linux incorpora propietat intelectual procedent d'AIX, gracies a la colaboració d'IBM en la versió 2.4, més encara no està demostrat, hi ha un proces judicial al respecte: [[Disputes de SCO sobre Linux]].
== La marca ==
== La marca ==
UNIX es una marca registrada de Novell, despuix d'una disputa en [[The Open Group]] en Estats Units i atres països. Esta marca nomes se pot aplicar als sistemes operatius que complixen la "[[Single Unix Specification]]" d'esta organisacio i han pagat les regalies establides.
UNIX es una marca registrada de Novell, despuix d'una disputa en [[The Open Group]] en Estats Units i atres països. Esta marca només se pot aplicar als sistemes operatius que complixen la "[[Single Unix Specification]]" d'esta organisació i han pagat les regalies establides.
En la practica, el terme UNIX s'utilisa en la seua accepcio de familia. S'aplica també a sistemes multiusuario basats en [[POSIX]] (tals com [[GNU/Linux]], [[Mac VOS X]] [el qual, en la seua versio 10.5 ya ha alcançat la certificacio UNIX], [[FreeBSD]], [[NetBSD]], [[OpenBSD]]), els quals no busquen la certificacio UNIX per resultar cara per a productes destinats al consumidor final o que se distribuixen lliurement en Internet. En estos casos, el terme se suele escriure com "UN*X", "UNIX*", "*NIX", o "*N?X". Per a referir-se a ells (tant a Unix, com als sistema basats en Unix/POSIX) també s'utilisa "Unixes", pero "Unices" (que tracta la paraula ''Unix'' com un nom llati de la tercera declinacio) es aixina mateixa popular.
En la practica, el terme UNIX s'utilisa en la seua accepció de família. S'aplica també a sistemes multiusuario basats en [[POSIX]] (tals com [[GNU/Linux]], [[Mac VOS X]] [el qual, en la seua versió 10.5 ya ha alcançat la certificació UNIX], [[FreeBSD]], [[NetBSD]], [[OpenBSD]]), els quals no busquen la certificació UNIX per resultar cara per a productes destinats al consumidor final o que se distribuixen lliurement en Internet. En estos casos, el terme se suele escriure com "UNX", "UNIX", "NIX", o "N?X". Per a referir-se a ells (tant a Unix, com als sistema basats en Unix/POSIX) també s'utilisa "Unixes", pero "Unices" (que tracta la paraula ''Unix'' com un nom llatí de la tercera declinacioó és aixina mateixa popular.
== Implementaciones mes importants ==
== Implementaciones més importants ==
A lo llarc de l'història ha sorgit una gran multitut d'implementaciones comercials d'UNIX. No obstant, un conjunt reduit de productes han consolidat el mercat i prevalecen gracies a un continu esforç de desenroll per part de les seues fabricants. Els mes importants son:
A lo llarc de l'història ha sorgit una gran multitut d'implementaciones comercials d'UNIX. No obstant, un conjunt reduit de productes han consolidat el mercat i prevalecen gracies a un continu esforç de desenroll per part de les seues fabricants. Els més importants són:
[[Archiu:Solaris10-x86-240507.png|200px|thumb|[[Solaris (sistema operatiu)|Solaris]] 10, un sistema operatiu derivat de la branca [[System V]]]]
[[Archiu:Solaris10-x86-240507.png|200px|thumb|[[Solaris (sistema operatiu)|Solaris]] 10, un sistema operatiu derivat de la branca [[System V]]]]
* [[Solaris (sistema operatiu)|Solaris]] de [[Sun Microsystems]]. Un dels sistemes operatius Unix mes difosos en l'entorn empresarial i conegut per la seua gran estabilitat. Part del còdic font de Solaris s'ha deslliurat en llicencia de fonts obertes ([[OpenSolaris]]).
* [[Solaris (sistema operatiu)|Solaris]] de [[Sun Microsystems]]. Un dels sistemes operatius Unix més difosos en l'entorn empresarial i conegut per la seua gran estabilitat. Part del còdic font de Solaris s'ha deslliurat en llicencia de fonts obertes ([[OpenSolaris]]).
* [[AIX]] de [[IBM]]. L'UNIX "propietari" d'IBM compli 20 anys de vida en el 2006 i contínua en ple desenroll, en una perceptible herencia del mainframe en camps com la [[virtualización]] o la RAS dels servicis, heretada de les seues "germans majors".
* [[AIX]] de [[IBM]]. L'UNIX "propietari" d'IBM compli 20 anys de vida en l'any [[2006]] i contínua en ple desenroll, en una perceptible herencia del mainframe en camps com la [[virtualizació]] o la RAS dels servicis, heretada dels seus "germans majors".
* [[HP-UX]] de [[Hewlett-Packard]]. Este sistema operatiu també naixque lligat a les computadores departamentals d'este fabricant. També es un sistema operatiu estable que contínua en desenroll.
* [[HP-UX]] de [[Hewlett-Packard]]. Este sistema operatiu també naixqué lligat a les computadores departamentals d'este fabricant. També és un sistema operatiu estable que contínua en desenroll.
* [[Mac VOS X]]. Se tracta d'un UNIX complet, aprovat per [[The Open Group]]. La seua diferencia marcada es que posseix una interfaz grafica propietaria cridada [[Aqua (Mac VOS X)|Aqua]], i es principalment desenrollada en [[Objective-C]] en lloc de C o C++.
* [[Mac VOS X]]. Se tracta d'un UNIX complet, aprovat per [[The Open Group]]. La seua diferencia marcada és que posseix una interfaz grafica propietaria cridada [[Aqua (Mac VOS X)|Aqua]], i és principalment desenrollada en [[Objective-C]] en lloc de C o C++.
Existixen sistemes operatius basats en el nucleu [[Linux]], i el conjunt d'aplicacions [[GNU]] (també denominat [[GNU/Linux]]), entre les mes utilisades trobem:
Existixen sistemes operatius basats en el núcleu [[Linux]], i el conjunt d'aplicacions [[GNU]] (també denominat [[GNU/Linux]]), entre les més utilisades trobem:
* [[Xarcia Hat Enterprise Linux]]. Cuyo fabricant [[Xarcia Hat]] es conegut per la seua ampla gama de solucions i aportes al desenroll de [[software lliure]]. Recolza el [[proyecte Fedora]] del qual se beneficia i d'ella se deriven distribucions compatibles com [[Oracle Enterprise Linux]] i [[CentOS]], també distribucions com [[Mandriva Linux]], se basà en una de les seues primeres versions.
* [[Xarcia Hat Enterprise Linux]]. Cuyo fabricant [[Xarcia Hat]] és conegut per la seua ampla gama de solucions i aportes al desenroll de [[software lliure]]. Recolza el [[proyecte Fedora]] del qual se beneficia i d'ella se deriven distribucions compatibles com [[Oracle Enterprise Linux]] i [[CentOS]], també distribucions com [[Mandriva Linux]], se basà en una de les seues primeres versions.
* [[SUSE Linux]] de [[Novell]]. Originalment deslliurat per la companyia alemana [[SuSE]]. Es popular per les seues ferramentes d'administracio centralisada. De manera analega a [[RedHat]] en [[Proyecte Fedora|Fedora]], recolza el proyecte [[openSUSE]].
* [[SUSE Linux]] de [[Novell]]. Originalment deslliurat per la companyia alemana [[SuSE]]. És popular per les seues ferramentes d'administració centralisada. De manera analega a [[RedHat]] en [[Proyecte Fedora|Fedora]], recolza el proyecte [[openSUSE]].
* [[Debian GNU/Linux]]. En una de les comunitats mes grans i antigues del moviment de [[software lliure]], es base per a distribucions com [[Xandros]], [[Mepis]], [[Linspire]] i [[Ubuntu]].
* [[Debian GNU/Linux]]. En una de les comunitats més grans i antigues del moviment de [[software lliure]], és base per a distribucions com [[Xandros]], [[Mepis]], [[Linspire]] i [[Ubuntu]].
També son populars els sistemes operatius descendents del 4.4[[BSD]]:
També són populars els sistemes operatius descendents del 4.4[[BSD]]:
* [[FreeBSD]]. Potser el sistema operatiu mes popular de la familia, de proposit multiple. En una implementación [[SMP]] molt elaborada, es el sistema operatiu utilisat pels servidors de [[Yahoo]]. I base de molts sistemes operatius entre ells [[Mac VOS X]] de [[Apple Inc.|Apple]].
* [[FreeBSD]]. Potser el sistema operatiu més popular de la família, de proposit multiple. En una implementación [[SMP]] molt elaborada, és el sistema operatiu utilisat pels servidors de [[Yahoo]]. I base de molts sistemes operatius entre ells [[Mac VOS X]] de [[Apple Inc.|Apple]].
* [[OpenBSD]]. Amplament reconeguda per la seua seguritat proactiva i auditoria permanent del còdic font. Es utilisada en ambients a on la seguritat cosina sobre tot, es usual trobar-ho instalat en servidors que actüen com [[Firewall]], [[Xarcia privada virtual|VPN]] o [[Proxy]].
* [[OpenBSD]]. Amplament reconeguda per la seua seguritat proactiva i auditoria permanent del còdic font. Es utilisada en ambients a on la seguritat prima sobre tot, es usual trobar-ho instalat en servidors que actüen com [[Firewall]], [[Xarcia privada virtual|VPN]] o [[Proxy]].
* [[NetBSD]]. Se li coneix per la seua portabilitat, a octubre de 2008: 53 arquitectures soportades. La [[NASA]] ho ha utilisat per a l'investigacio en rets [[TCP/IP]] satelitales, a l'igual que per a reciclar computadores velles en software modern.
* [[NetBSD]]. Se li coneix per la seua portabilitat, en [[octubre]] de [[2008]]: 53 arquitectures soportades. La [[NASA]] ho ha utilisat per a l'investigacóo en rets [[TCP/IP]] satelitales, a l'igual que per a reciclar computadores velles en software modern.
Les següents implementaciones d'UNIX tenen importancia des del punt de vista historic, no obstant, actualment estan en descostum:
Les següents implementaciones d'UNIX tenen importancia des del punt de vista historic, no obstant, actualment estan en descostum:
[[ls -irafasx]]== Órdenes classiques d'UNIX ==
[[ls -irafasx]]== Órdenes classiques d'UNIX ==
Alguns comandos basics d'UNIX son:
Alguns comandos basics d'UNIX són:
* Navegacio/creacio de directoris/archius: [[ls (Unix)|ls]] [[Chdir|cd]] [[pwd]] [[mkdir]] [[rm (Unix)|rm]] [[rmdir]] [[cp (Unix)|cp]]
* Navegació/creació de directoris/archius: [[ls (Unix)|ls]] [[Chdir|cd]] [[pwd]] [[mkdir]] [[rm (Unix)|rm]] [[rmdir]] [[cp (Unix)|cp]]
* Edicio/visio d'archius: [[touch (Unix)|touch]] [[more (Comande)|more]] [[ed (Unix)|ed]] [[vi (Unix)|vi]] [[nano (editor de text)|nano]]
* Edició/visió d'archius: [[touch (Unix)|touch]] [[more (Comande)|more]] [[ed (Unix)|ed]] [[vi (Unix)|vi]] [[nano (editor de text)|nano]]
* Processament de texts: [[tire (Unix)|tire]] [[cat (Unix)|cat]] [[grep]] [[sort (Unix)|sort]] [[uniq]] [[set (Unix)|set]] [[awk]] [[tail]] [[head (Unix)|head]]
* Processament de texts: [[tire (Unix)|tire]] [[cat (Unix)|cat]] [[grep]] [[sort (Unix)|sort]] [[uniq]] [[set (Unix)|set]] [[awk]] [[tail]] [[head (Unix)|head]]
* Comparança d'archius: [[comm (Unix)|comm]] [[cmp]] [[diff]] [[patch (Unix)|patch]]
* Comparança d'archius: [[comm (Unix)|comm]] [[cmp]] [[diff]] [[patch (Unix)|patch]]
* Administracio del sistema: [[chmod]] [[chown]] [[ps (Unix)|ps]] [[find (Unix)|find]] [[xargs]] [[sd (Unix)|sd]] [[w (Unix)|w]] [[Who (Unix)|who]]
* Administració del sistema: [[chmod]] [[chown]] [[ps (Unix)|ps]] [[find (Unix)|find]] [[xargs]] [[sd (Unix)|sd]] [[w (Unix)|w]] [[Who (Unix)|who]]
* Comunicacio: [[mail]] [[telnet]] [[SSH|ssh]] [[ftp]] [[Finger (protocol)|finger]] [[r-commands|rlogin]]
* Comunicació: [[mail]] [[telnet]] [[SSH|ssh]] [[ftp]] [[Finger (protocol)|finger]] [[r-commands|rlogin]]
* Shells: [[Unix shell|sh]] [[C Shell|csh]] [[Korn shell|ksh]]
* Shells: [[Unix shell|sh]] [[C Shell|csh]] [[Korn shell|ksh]]
* Documentacio: [[Man (Unix)|man]].
* Documentació: [[Man (Unix)|man]].
Esta es una llista dels xixanta comandos d'usuari de la secció 1 de la Primera Edicio:
Esta és una llista dels xixanta comandos d'usuari de la secció 1 de la Primera Edició:
:[[ar (Unix)|ar]] [[as (Unix)|as]] [[b (Unix)|b]] [[bas (Unix)|bas]] [[bcd]] [[boot (Unix)|boot]] [[Cat (Unix)|cat]] [[chdir]] [[check]] [[chmod]] [[chown]] [[cmp]] [[cp (Unix)|cp]] [[date]] [[db (Unix)]] [[dbppt]] [[DC (Unix)|dc]] [[df (unix)|df]] [[dsw]] [[dtf]] [[du]] [[ed (Unix)|ed]] [[find (Unix)|find]] [[for (Unix)|for]] [[form (Unix)|form]] [[hup]] [[lbppt]] [[ld]] [[ln (Unix)|ln]] [[ls]] [[mail]] [[mesg]] [[mkdir]] [[mkfs]] [[mount]] [[mv]] [[nm (Unix)|nm]] [[Od (Unix)|od]] [[pr]] [[rew (Unix)]] [[rkd]] [[rkf]] [[rkl]] [[rm]] [[rmdir]] [[roff]] [[sdate]] [[Bourne Shell|sh]] [[stat (Unix)|stat]] [[strip (Unix)]] [[la seua (unix)|la seua]] [[sum]] [[tap (Unix)]] [[tm (Unix)|tm]] [[tty (Unix)|tty]] [[type (Unix)|type]] [[un (Unix)|un]] [[wc (Unix)|wc]] [[who (Unix)|who]] [[write (Unix)|write]]
:[[ar (Unix)|ar]] [[as (Unix)|as]] [[b (Unix)|b]] [[bas (Unix)|bas]] [[bcd]] [[boot (Unix)|boot]] [[Cat (Unix)|cat]] [[chdir]] [[check]] [[chmod]] [[chown]] [[cmp]] [[cp (Unix)|cp]] [[date]] [[db (Unix)]] [[dbppt]] [[DC (Unix)|dc]] [[df (unix)|df]] [[dsw]] [[dtf]] [[du]] [[ed (Unix)|ed]] [[find (Unix)|find]] [[for (Unix)|for]] [[form (Unix)|form]] [[hup]] [[lbppt]] [[ld]] [[ln (Unix)|ln]] [[ls]] [[mail]] [[mesg]] [[mkdir]] [[mkfs]] [[mount]] [[mv]] [[nm (Unix)|nm]] [[Od (Unix)|od]] [[pr]] [[rew (Unix)]] [[rkd]] [[rkf]] [[rkl]] [[rm]] [[rmdir]] [[roff]] [[sdate]] [[Bourne Shell|sh]] [[stat (Unix)|stat]] [[strip (Unix)]] [[la seua (unix)|la seua]] [[sum]] [[tap (Unix)]] [[tm (Unix)|tm]] [[tty (Unix)|tty]] [[type (Unix)|type]] [[un (Unix)|un]] [[wc (Unix)|wc]] [[who (Unix)|who]] [[write (Unix)|write]]