124 784
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
mLlínea 1:
Llínea 1: − + Llínea 13:
Llínea 13: − + − + − + − + − + − + − + − + − + − + − + − + − + − + − + − + − + − + − + − + − + − + − + − + − + − Es important senyalar l'ambigüetat en la que es tractat el terme "valencianisme" que du a confusions i malentesos i en moltes mes ocasions a que s'utilise esta definició per a alterar la realitat o confondre-la, utilisant els metodos de la propaganda en el fi de desinformar.+ − + − + − + − +
sense resum d'edició
El '''II Congrés de la Llengua Valenciana''' es va celebrar en el [[Palau de Congressos]] de la [[ciutat de Valéncia]] durant els dies 23 al 26 de [[novembre]] de l'any [[2003]].
El '''II Congrés de la Llengua Valenciana''' es va celebrar en el [[Palau de Congressos]] de la [[ciutat de Valéncia]] durant els dies 23 al 26 de [[novembre]] de l'any [[2003]].
El Congrés és va compondre d'un Patronat, un Comité Organisador, un Comité d'Experts, i un gerent, el filòlec [[Jesualdo Masià Alamar]]. El redactor de les conclusions fon el filòlec de la RACV, [[Chimo Lanuza]]. Intervingueren membres de la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (RACV), com: l'historiador [[Vicent Lluís Simó Santonja|Simó Santonja]], el mateix Lanuza, el filòlec [[Manuel Gimeno Juan|Manuel Gimeno]], el filòlec [[Antoni Fontelles]], l'historiador [[Benjamin Agulló]], l'historiador [[Lleopolt Penyarroja]], el filòlec [[Josep Mª Guinot]], l'historiador [[José Ángeles Castelló|Josep Àngels Castelló]], el politòlec [[Juan Garcia Sentandreu]], l'historiador [[Joan Romero]] i atres persones fins a 200 acreditats. Es presentaren 7 ponències congressuals i 30 comunicacions al Congrés. Els filòlecs estrangers acreditats, [[Hans Niederehe]] i [[Philippe Blanchet]] donaren una lliçó magistral del coneiximent sobre la problemàtica del valencià en els seus respectius paíssos, [[Alemanya]] i [[França]].
El Congrés és va compondre d'un Patronat, un Comité Organisador, un Comité d'Experts, i un gerent, el filòlec [[Jesualdo Masià Alamar]]. El redactor de les conclusions fon el filòlec de la [[RACV]], [[Chimo Lanuza]]. Intervingueren membres de la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (RACV), com: l'historiador [[Vicent Lluís Simó Santonja|Simó Santonja]], el mateix Lanuza, el filòlec [[Manuel Gimeno Juan|Manuel Gimeno]], el filòlec [[Antoni Fontelles]], l'historiador [[Benjamin Agulló]], l'historiador [[Lleopolt Penyarroja]], el filòlec [[Josep Mª Guinot]], l'historiador [[José Ángeles Castelló|Josep Àngels Castelló]], el politòlec [[Juan Garcia Sentandreu]], l'historiador [[Joan Romero]] i atres persones fins a 200 acreditats. Es presentaren 7 ponències congressuals i 30 comunicacions al Congrés. Els filòlecs estrangers acreditats, [[Hans Niederehe]] i [[Philippe Blanchet]] donaren una lliçó magistral del coneiximent sobre la problemàtica del valencià en els seus respectius paisos, [[Alemanya]] i [[França]].
{{Cita|''El profesor de sociolingüística de la Universidad de Rennes Philippe Blanchet ha realizado un estudio comparativo sobre el provenzal y el valenciano en el que sostiene que ambos son idiomas singulares diferentes del occitano y del catalán, respectivamente.''|(Diario de Valencia, 9.12.2003}}
{{Cita|''El profesor de sociolingüística de la Universidad de Rennes Philippe Blanchet ha realizado un estudio comparativo sobre el provenzal y el valenciano en el que sostiene que ambos son idiomas singulares diferentes del occitano y del catalán, respectivamente.''|(Diario de Valencia, 9.12.2003}}
Text sancer de les conclusions del II Congrés de la [[Llengua Valenciana]] que fon llegit pel filòlec Chimo Lanuza i que fon aprovat pels assistents:
Text sancer de les conclusions del II Congrés de la [[Llengua Valenciana]] que fon llegit pel filòlec Chimo Lanuza i que fon aprovat pels assistents:
La llengua valenciana es u dels principals elements de la personalitat dels valencians. Este ric patrimoni cultural es veu somes a processos de substitucio, per aquells que utilisen el catala o el castella com a ferramentes al servici d'un desplaçament cultural. Front ad açò volem manifestar, com a conclusions del II Congres de la llengua valenciana, volem manifestar la seua singularitat des de les següents perspectives:
La llengua valenciana és u dels principals elements de la personalitat dels valencians. Este ric patrimoni cultural es veu somes a processos de substitució, per aquells que utilisen el catala o el castella com a ferramentes al servici d'un desplaçament cultural. Front ad açò volem manifestar, com a conclusions del II Congrés de la llengua valenciana, volem manifestar la seua singularitat des de les següents perspectives:
=== Història de la llengua ===
=== Història de la llengua ===
El valencià és un idioma que ha arreplegat les aportacions llingüistiques dels molts pobles que han habitat en estes terres, ibers, romans, visigots, araps i ha compost la seua particular cultura en l'enriquidor mestiçage cultural que fan del poble valencià un eixemple de tolerancia i de diversitat. A partir del [[sigle XV]] es poden trobar multitut de mencions a on els autors del [[Sigle d'Or valencià]] expliciten que escriuen en llengua valenciana diferenciant-la dels atres idiomes com fa el catala [[Francesc Eiximenis]], i els valencians [[Joanot Martorell]], [[Isabel de Villena]], [[Antoni Canals]], [[Bonifaci Ferrer]], [[Roiç de Corella]], [[Joan Esteve]], etc., inclus figures de la lliteratura castellana com [[Miguel de Cervantes Saavedra|Miguel de Cervantes]] han lloat la llengua valenciana. Esta especifica denominacio de valencià es mostra d'una consciencia nitida dels autors valencians i estudiosos de l'idioma, com demostrà [[Carles Recio]], que s'esten a lo llarc del [[sigle XV]], eixemples son: [[Gregori Mayans]], [[Carles Ros]], [[Martí de Viciana]], [[Joan Llorenç]]. La forta presencia de la [[llengua valenciana]] es deixà sentir en [[Catalunya]] com mostren les proves aportades per [[Ricart Garcia Moya|Garcia i Moya]]. En les ultimes epoques investigadors i lliterats de reconeguda valua i prestigi han continuat en eixa afirmacio [[Antonio Ubieto]], [[Julián San Valero]], [[Vicente Castell Mahiques]], [[Julián Ribera]], [[Salvador de Madariaga]], [[Claudio Sánchez Albornoz]], [[Miguel de Unamuno]], [[Azorín]], [[Francesc Carreras Candi|Carreras Candi]], [[Ricardo de la Cierva]], etc.. La lexicografia com ha arreplegat en la seua conferencia Niederehe es ampla, ya en [[1472]] Joan Esteve redactà el [[Liber Elegantiarum]], ademes d'obres com les que publicaren Carles Ros, [[Josep Escrig]] i [[Constantí Llombart|Constanti Llombart]] o el [[Lluís Fullana|Pare Fullana]] fins a arribar a l'obra lexicografica valenciana mes moderna: el [[Diccionari General de la Llengua Valenciana|Diccionari de la Real Academia de Cultura Valenciana]]. L'insistencia dels autors en el conreu, estudi i manteniment de la llengua valenciana, tambe ha donat els seus fruits en gramatiques a on cal destacar les primeres obres de [[Josep Nebot]] i en concret les del millor filolec valencià el Pare Fullana al qual li dedicà una ponencia [[Benjamin Agulló]] pel compliment del 75 aniversari de l'entrada del gramatic per la llengua valenciana en la [[RAE]], i la codificacio actual més ambiciosa realisada per la [[Secció de Llengua i Lliteratura Valencianes|Seccio de Llengua i Lliteratura de la RACV]].
El valencià és un idioma que ha arreplegat les aportacions llingüistiques dels molts pobles que han habitat en estes terres, ibers, romans, visigots, araps i ha compost la seua particular cultura en l'enriquidor mestiçage cultural que fan del poble valencià un eixemple de tolerancia i de diversitat. A partir del [[sigle XV]] es poden trobar multitut de mencions a on els autors del [[Sigle d'Or valencià]] expliciten que escriuen en llengua valenciana diferenciant-la dels atres idiomes com fa el catala [[Francesc Eiximenis]], i els valencians [[Joanot Martorell]], [[Isabel de Villena]], [[Antoni Canals]], [[Bonifaci Ferrer]], [[Roiç de Corella]], [[Joan Esteve]], etc., inclus figures de la lliteratura castellana com [[Miguel de Cervantes Saavedra|Miguel de Cervantes]] han lloat la llengua valenciana. Esta especifica denominacio de valencià es mostra d'una consciencia nitida dels autors valencians i estudiosos de l'idioma, com demostrà [[Carles Recio]], que s'esten a lo llarc del [[sigle XV]], eixemples són: [[Gregori Mayans]], [[Carles Ros]], [[Martí de Viciana]], [[Joan Llorenç]]. La forta presencia de la [[llengua valenciana]] es deixà sentir en [[Catalunya]] com mostren les proves aportades per [[Ricart Garcia Moya|Garcia i Moya]]. En les últimes époques investigadors i lliterats de reconeguda valua i prestigi han continuat en eixa afirmació [[Antonio Ubieto]], [[Julián San Valero]], [[Vicente Castell Mahiques]], [[Julián Ribera]], [[Salvador de Madariaga]], [[Claudio Sánchez Albornoz]], [[Miguel de Unamuno]], [[Azorín]], [[Francesc Carreras Candi|Carreras Candi]], [[Ricardo de la Cierva]], etc.. La lexicografia com ha arreplegat en la seua conferencia Niederehe és ampla, ya en l'any [[1472]] Joan Esteve redactà el [[Liber Elegantiarum]], ademés d'obres com les que publicaren Carles Ros, [[Josep Escrig]] i [[Constantí Llombart|Constanti Llombart]] o el [[Lluís Fullana|Pare Fullana]] fins a arribar a l'obra lexicografica valenciana més moderna: el [[Diccionari General de la Llengua Valenciana|Diccionari de la Real Academia de Cultura Valenciana]]. L'insistencia dels autors en el conreu, estudi i manteniment de la llengua valenciana, també ha donat els seus fruits en gramatiques a on cal destacar les primeres obres de [[Josep Nebot]] i en concret les del millor filolec valencià el Pare Fullana al qual li dedicà una ponencia [[Benjamin Agulló]] pel compliment del 75 aniversari de l'entrada del gramatic per la llengua valenciana en la [[RAE]], i la codificació actual més ambiciosa realisada per la [[Secció de Llengua i Lliteratura Valencianes|Seccio de Llengua i Lliteratura de la RACV]].
=== Llingüistica ===
=== Llingüística ===
La llengua valenciana és una evolucio del romanç hispanic, derivat del baix llati, com els atres idiomes romanics d'Espanya. L'estrat romanç configurà el valencià, que no és producte com afirmen els autors catalanistes de la reconquista o la repoblació. [[Lleopolt Peñarroja]] ha arribat a la conclusió, després d'estudiar les caracteristiques del romanç anterior a la conquista de [[Jaume I]], el valencià prejaumi, que hi ha un parentesc estructural entre el valencià anterior a la reconquista cristiana i el posterior, per tant s'ha donat una continuïtat, açò està fermament demostrat en una casuistica més ampla i en una diversitat de fonts que aumenten la fiabilitat respecte a estudis anteriors, al millorar i perfeccionar els coneiximents que es tenien sobre el mossàrap valencià.
La llengua valenciana és una evolució del romanç hispanic, derivat del baix llatí, com els atres idiomes romanics d'Espanya. L'estrat romanç configurà el valencià, que no és producte com afirmen els autors catalanistes de la reconquista o la repoblació. [[Lleopolt Peñarroja]] ha arribat a la conclusió, després d'estudiar les caracteristiques del romanç anterior a la conquista de [[Jaume I]], el valencià prejaumi, que hi ha un parentesc estructural entre el valencià anterior a la reconquista cristiana i el posterior, per tant s'ha donat una continuïtat, açò està fermament demostrat en una casuistica més ampla i en una diversitat de fonts que aumenten la fiabilitat respecte a estudis anteriors, al millorar i perfeccionar els coneiximents que es tenien sobre el mossàrap valencià.
Les caracteristiques que definixen el valencià es poden comprovar en tota la seua particular fisonomia lo suficientment diferenciada per a considerar que el valencià complix les caracteristiques fonetiques, morfosintactiques, lexiques i de flexió verbal per a ser per se un idioma propi com afirma des de la llingüistica contrastiva Angeles Castello. Aixina tambe ho mostra Enric Giralt en l'estudi d'antroponimia, en malnoms propis i caracteristics de la llengua valenciana. Com ya demostraren els primers escrits de Josep Nebot, del Pare Fullana i d'uns atres investigadors de la llengua valenciana fins arribar a la codificacio realisada en l'actualitat baix el nom de [[Normes d'El Puig|Normes del Puig]] i que consta de diverses obres d'estudi com: La documentacio formal, La gramatica de la llengua valenciana, La fonetica valenciana, La flexió verbal, La serie filologica de la RACV, i tambe la Revista de filologia valenciana.
Les caracteristiques que definixen el valencià es poden comprovar en tota la seua particular fisonomia lo suficientment diferenciada per a considerar que el valencià complix les caracteristiques fonetiques, morfosintactiques, lexiques i de flexió verbal per a ser per se un idioma propi com afirma des de la llingüística contrastiva Angeles Castello. Aixina també ho mostra Enric Giralt en l'estudi d'antroponimia, en malnoms propis i característics de la llengua valenciana. Com ya demostraren els primers escrits de Josep Nebot, del Pare Fullana i d'uns atres investigadors de la llengua valenciana fins arribar a la codificació realisada en l'actualitat baix el nom de [[Normes d'El Puig|Normes del Puig]] i que consta de diverses obres d'estudi com: La documentacio formal, La gramatica de la llengua valenciana, La fonetica valenciana, La flexió verbal, La serie filologica de la RACV, i també la Revista de filologia valenciana.
=== Sociologia ===
=== Sociologia ===
Les enquestes realisades per universitats, centres d'investigacio sociologica, o empreses demoscopiques mostren el grau d'acort, majoritari, de la consciencia del poble valencià de parlar un idioma al que li diuen valencià i no reconeixen la vinculacio filogenetica en el catala. Es un idioma que el parla mes del 50 % dels habitants de la Comunitat Valenciana i mes del 90 % l'enten.
Les enquestes realisades per universitats, centres d'investigació sociologica, o empreses demoscopiques mostren el grau d'acort, majoritari, de la consciencia del poble valencià de parlar un idioma al que li diuen valencià i no reconeixen la vinculació filogenetica en el catala. Es un idioma que el parla més del 50 % dels habitants de la Comunitat Valenciana i més del 90 % l'enten.
=== Sociollingüistica ===
=== Sociollingüiística ===
Com afirmava Cooper la planificacio llingüistica perseguix objectius extrallingüistics, en Valencia el castella i el catala son adversaris naturals que desplacen i substituixen funcions llingüistiques que han segut propies del valencià.
Com afirmava Cooper la planificacio llingüistica perseguix objectius extrallingüistics, en Valéncia el castella i el catala són adversaris naturals que desplacen i substituixen funcions llingüístiques que han segut propies del valencià.
Dins del terme diglossia s'han de diferenciar factors socials com el prestigi i la disfuncio d'us. En Valencia existix una situacio d'hetereglossia a on els llocs A i B *alt i baix prestigi- estan ocupats per llengües diferents. La varietat A de prestigi, culta i dominant i la varietat B, sense prestigi, coloquial o nativa, aixina el catala ocupa el lloc A i el valencià es reduit a una funcio B. El castella ocupa tambe una posicio de predomini respecte al valencià, i inclus front al catala, al ser la llengua mes utilisada. Una sitiuacio comunicativa asimètrica i injusta.
Dins del terme diglossia s'han de diferenciar factors socials com el prestigi i la disfuncio d'us. En Valéncia existix una situació d'hetereglossia a on els llocs A i B alt i baix prestigi- estan ocupats per llengües diferents. La varietat A de prestigi, culta i dominant i la varietat B, sense prestigi, coloquial o nativa, aixina el catala ocupa el lloc A i el valencià és reduit a una funció B. El castella ocupa també una posició de predomini respecte al valencià, i inclus front al catala, al ser la llengua més utilisada. Una situació comunicativa asimètrica i injusta.
La percepcio i consciencia de la consciencia de la despersonalisacio es veu dificultada o alterada per politiques de desinformacio constant que es realisen de forma reiterada en el sistema educatiu i els mijos de comunicacio.
La percepcio i consciencia de la consciencia de la despersonalisació es veu dificultada o alterada per politiques de desinformacioóconstant que es realisen de forma reiterada en el sistema educatiu i els mijos de comunicació.
=== Politica ===
=== Política ===
La llegislacio permet defendre el valencià com a llengua autoctona del poble valencià com es mostra a través de la conferencia de Juan Garcia, pero a pesar d'aço el valencià es idoma discriminat.
La llegislació permet defendre el valencià com a llengua autoctona del poble valencià com es mostra a través de la conferencia de Juan Garcia, pero a pesar d'aço el valencià és idoma discriminat.
La llengua valenciana està inclosa en la Carta Europea de Llengües Minoritaries.
La llengua valenciana està inclosa en la Carta Europea de Llengües Minoritaries.
La Constitucio Espanyola reconeix en el seu Titul Preliminar, articul 3.2.: "Les atres llengües espanyoles seran tambe oficials en les respectives Comunitats Autonomes d'acort en els seus Estatuts" i en l'articul 3.3. : "La riquea de les distintes modalitats llingüistiques d'Espanya es un patrimoni cultural que sera objecte d'especial respecte i proteccio".
La Constitució Espanyola reconeix en el seu Titul Preliminar, articul 3.2.: "Les atres llengües espanyoles seran tambe oficials en les respectives Comunitats Autonomes d'acort en els seus Estatuts" i en l'articul 3.3. : "La riquea de les distintes modalitats llingüístiques d'Espanya és un patrimoni cultural que sera objecte d'especial respecte i protecció".
L'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana reconeix en l'articul 7.1.: "Els dos idiomes de la Comunitat Autonoma son el valencià i el castellà. Tots tenen dret a coneixer-los i a usar-los".
L'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana reconeix en l'articul 7.1.: "Els dos idiomes de la Comunitat Autonoma són el valencià i el castellà. Tots tenen dret a coneixer-los i a usar-los".
La Llei d'Us i Ensenyança del Valencià reconeix en diversos articuls que el nom que li correspon a la llengua parlada es el de valencià, l'idioma propi.
La Llei d'Us i Ensenyança del Valencià reconeix en diversos articuls que el nom que li correspon a la llengua parlada és el de valencià, l'idioma propi.
A pesar de tota esta regulacio, el diferents governs de la Generalitat Valenciana s'han dedicat a fomentar i escampar en tot el sistema educatiu un model alie al valencià, introduint caracteristiques lexiques, morfosintactiques i verbals, per a facilitar l'assimilacio a través d'una marcada i potent ferma i planificada politica idiomatica de catalanisacio: elastica, policentrica i convergent. L'ent encarregat de la catalanisacio del valencià es l'Academia Valenciana de la Llengua (AVLL), creada pel Partido Popular (PP) i el PSOE (Partido Socialista Obrero Español).
A pesar de tota esta regulació, el diferents governs de la Generalitat Valenciana s'han dedicat a fomentar i escampar en tot el sistema educatiu un model alié al valencià, introduint caracteristiques lexiques, morfosintactiques i verbals, per a facilitar l'assimilació a través d'una marcada i potent ferma i planificada política idiomatica de catalanisació: elastica, policentrica i convergent. L'ent encarregat de la catalanisació del valencià es l'Academia Valenciana de la Llengua ([[AVLL]]), creada pel Partit Popular (PP) i el PSOE (Partido Socialista Obrero Español).
=== Situacio actual del valencià ===
=== Situació actual del valencià ===
Ara la polemica gira entorn als dos ents de referencia: la RACV i la AVLL. Si fem un poc d'historia fins arribar a l'actualitat, haurem de recordar que des de 1979 la Seccio de Llengua i Lliteratura de la Real Academia de Cultura Valenciana (RACV) ha elaborat una proposta ortografica seria i tècnica per a la nostra llengua valenciana. El valencianisme li ha atribuit ad esta institucio la funcio normativisadora i referencial per al valencià, encara que la propia RACV mai ha estat convençuda d'este paper.
Ara la polemica gira entorn als dos ents de referencia: la [[RACV]] i la AVLL. Si fem un poc d'historia fins arribar a l'actualitat, haurem de recordar que des de 1979 la Secció de Llengua i Lliteratura de la Real Academia de Cultura Valenciana (RACV) ha elaborat una proposta ortografica seria i tècnica per a la nostra llengua valenciana. El valencianisme li ha atribuit ad esta institució la funció normativisadora i referencial per al valencià, encara que la propia RACV mai ha estat convençuda d'este paper.
A pesar de tots els esforços realisats des del poder i a pesar de tots en les trampes que se li han posat a la llengua valenciana per a destruir-la i fer-la desapareixer, es manté viva en la percepcio i sobre tot gracies als esforços d'algunes institucions que saben reconeixer ben be les intencions d'un poder establit nominalment valencianiste pero filocatalaniste en les seues actuacions.
A pesar de tots els esforços realisats des del poder i a pesar de tots en les trampes que se li han posat a la llengua valenciana per a destruir-la i fer-la desapareixer, es manté viva en la percepció i sobre tot gracies als esforços d'algunes institucions que saben reconeixer ben be les intencions d'un poder establit nominalment valencianiste pero filocatalaniste en les seues actuacions.
A partir dels ultims anys del segle XX, s'inicia una nova etapa, la mes dura, d'acossament i persecucio de l'identitat valenciana per mig de l'enderrocament del mes important signe de la seua peculiaritat, la llengua, en atacar, d'esta, la seua part mes vulnerable i diferenciadora: l'ortografia, que es simbolica com afirma Niederehe.
A partir dels últims anys del [[sigle XX]], s'inicia una nova etapa, la més dura, d'acossament i persecució de l'identitat valenciana per mig de l'enderrocament del més important signe de la seua peculiaritat, la llengua, en atacar, d'esta, la seua part més vulnerable i diferenciadora: l'ortografia, que és simbolica com afirma Niederehe.
La politica llingüistica aplicada des de la Generalitat pels diferents governs valencians ha tengut com a objectiu fonamental la despersonalisacio del nostre poble i per ad açò han utilisat, com demostrà Garcia Broch, el sistema educatiu per a transformar, canviar o alterar l'identitat social positiva dels valencians.
La política llingüística aplicada des de la Generalitat pels diferents governs valencians ha tengut com a objectiu fonamental la despersonalisació del nostre poble i per ad açò han utilisat, com demostrà Garcia Broch, el sistema educatiu per a transformar, canviar o alterar l'identitat social positiva dels valencians.
Ha existit en els ultims anys un proces en una teleologia definida i un método per a anular qualsevol capacitat d'influencia del valencianisme, tant a nivell cultural com a politic. El dos processos que s'han aplicat sobre el valencianisme i el provençal ha segut la psicologisacio i la denegacio com demostra la comunicacio de Philippe Blanchet. La psicologisacio es produix quan s'atribuixen caracteristiques psicologiques als components d'un determinat grup. La denegacio actua sobre el mensage minoritari que es devaluat i calificat d'irracional. L'objectiu de la psicologisacio i la denegacio es impedir l'influencia de la minoria.
Ha existit en els últims anys un proces en una teleologia definida i un método per a anular qualsevol capacitat d'influencia del valencianisme, tant a nivell cultural com a polític. El dos processos que s'han aplicat sobre el valencianisme i el provençal ha segut la psicologisació i la denegació com demostra la comunicació de Philippe Blanchet. La psicologisació es produix quan s'atribuixen caracteristiques psicologiques als components d'un determinat grup. La denegació actua sobre el mensage minoritari que és devaluat i calificat d'irracional. L'objectiu de la psicologisacio i la denegació és impedir l'influencia de la minoria.
L'ultim episodi del proces de despersonalisacio es la creacio de la AVLL, una academia creada pel poder politic dels dos partits majoritaris PP I PSOE. La rao de ser d'esta academia es per una banda l'oficilisacio del catala i el tancament de la ferida de la batalla de Valencia i per una atra la desactivacio de la Real Acdemia de Cultura Valenciana. La AVLL te dos objectius:
L'últim episodi del procés de despersonalisació és la creacio de la AVLL, una academia creada pel poder polític dels dos partits majoritaris PP I PSOE. La raó de ser d'esta academia és per una banda l'oficilisació del catala i el tancament de la ferida de la batalla de Valéncia i per una atra la desactivació de la Real Acdemia de Cultura Valenciana. La AVLL te dos objectius:
1. Generar en la societat valenciana la sensacio de solucionar un conflicte en fals. Est objectiu no s'aplega a complir puix no de bades en cap de moment es produix la sensacio *ni entre la massa- de que s'ha conseguit la pau social i que la AVLL es el referent normatiu de la llengua valenciana.
1. Generar en la societat valenciana la sensació de solucionar un conflicte en fals. Est objectiu no s'aplega a complir puix no de bades en cap de moment es produix la sensació ni entre la massa- de que s'ha conseguit la pau social i que la AVLL és el referent normatiu de la llengua valenciana.
2. Generar en el valencianisme la primera gran, important i determinant (per les seues conseqüencies) divisió dels ultims temps: els que s'oponen a la llegitimitat moral de la AVL i els que han intentat establir vies de negociacio des de sectors valencianistes que han acabat acceptant els principis de l'ortografia catalana: elastica, policentrica i convergent. Com afirma Moscovici els conversos ardixen en desijos de convencer.
2. Generar en el valencianisme la primera gran, important i determinant (per les seues conseqüencies) divisió dels ultims temps: els que s'oponen a la llegitimitat moral de la AVL i els que han intentat establir vies de negociació des de sectors valencianistes que han acabat acceptant els principis de l'ortografia catalana: elastica, policentrica i convergent. Com afirma Moscovici els conversos ardixen en desijos de convencer.
És important senyalar l'ambigüetat en la que es tractat el terme "valencianisme" que du a confusions i malentesos i en moltes més ocasions a que s'utilise esta definició per a alterar la realitat o confondre-la, utilisant els metodos de la propaganda en el fi de desinformar.
En una autocritica de l'actualitat valencianista nos trobem davant una desacreditada Real Academia de Cultura Valenciana que no s'acaba de creure la seua funcio de referent codificador i la qual credibilitat s'ha vist seriament danyada per l'abando de valencianistes que s'han movilisat per a entrar en la AVLL. Esta accio ha dut a un conflicte i com a conseqüencia a un trencament visible del valencianisme entre els que s'acosten a la normativa catalana de la AVLL i els que proponen com els sociollingüistes maximisar les diferencies en casos de susbtitucio llingüistica o intents de subsumir una llengua sobre atra.
En una autocritica de l'actualitat valencianista nos trobem davant una desacreditada Real Academia de Cultura Valenciana que no s'acaba de creure la seua funció de referent codificador i la qual credibilitat s'ha vist seriament danyada per l'abandó de valencianistes que s'han movilisat per a entrar en la AVLL. Esta acció ha dut a un conflicte i com a conseqüencia a un trencament visible del valencianisme entre els que s'acosten a la normativa catalana de la AVLL i els que proponen com els sociollingüistes maximisar les diferencies en casos de susbtitució llingüistica o intents de subsumir una llengua sobre atra.
En tot cas es important senyalar en preocupacio l'abando progressiu de les uniques normes codificadores del valencià, les Normes d'El Puig, i l'acostament a models normativisadors aliens a la llengua valenciana. En la ponencia de Chimo Lanuza es remarca un principi fonamental de la sociollingüistica: en el cas de llengües amenaçades de glotofagia hauria d'aplicar com a criteri per a la codificacio del valencià la máxima *totalment llegitima i d'actualitat- de "accentuar les diferencies i minimisar les semblances".
En tot cas és important senyalar en preocupació l'abando progressiu de les uniques normes codificadores del valencià, les Normes d'El Puig, i l'acostament a models normativisadors aliens a la llengua valenciana. En la ponencia de Chimo Lanuza es remarca un principi fonamental de la sociollingüistica: en el cas de llengües amenaçades de glotofagia hauria d'aplicar com a criteri per a la codificació del valencià la máxima totalment llegitima i d'actualitat- de "accentuar les diferencies i minimisar les semblances".
Es fa necessari un reforç de la normativa del valencià i, aprofitant la circumstancia, unes modificacions mes pertinents en l'intencio d'acostar el còdic escrit al còdic parlat. Algunes de les propostes plantejades a través de la ponencies de Chimo Lanuza, de Niederehe, les comunicacions de Joan Romero, Rico Sogorp o Miquel Carbonell: en eixa direccio senyalen. Per açò instem a que l'ent encarregat de la codificacio de la llengua valenciana considere estes propostes i actualisacions per a adaptar-se a l'evolucio de la llengua valenciana que mai podra ser la AVLL ni aquelles atres entitats o institucions que convergixquen en ella.
Es fa necessari un reforç de la normativa del valencià i, aprofitant la circumstancia, unes modificacions més pertinents en l'intenció d'acostar el còdic escrit al còdic parlat. Algunes de les propostes plantejades a través de la ponencies de Chimo Lanuza, de Niederehe, les comunicacions de Joan Romero, Rico Sogorp o Miquel Carbonell: en eixa direcció senyalen. Per açò instem a que l'ent encarregat de la codificació de la llengua valenciana considere estes propostes i actualisacions per a adaptar-se a l'evolució de la llengua valenciana que mai podra ser la AVLL ni aquelles atres entitats o institucions que convergixquen en ella.
Comite d'Organisacio del II Congrés de la Llengua Valenciana.
Comite d'Organisació del II Congrés de la Llengua Valenciana.
== Conclusiones (versión en castellano) ==
== Conclusiones (versión en castellano) ==