Canvis

CAPITUL I: QUE TRACTA DE LA CONDICIO I EIXERCICI DEL FAMOS FIDALGO DON QUIJOTE DE LA MANCHA

CAPITUL I: QUE TRACTA DE LA CONDICIO I EIXERCICI DEL FAMOS FIDALGO DON QUIJOTE DE LA MANCHA

En un lloc de la Mancha que no vullc enrecordarme com li diuen, no fa molt de temps que vivia un fidalgo dels de llança en astellers, adarga antiga, rossi flac i llebrer corredor. Una olla d'alguna cosa mes de vaca que de molto, salpico les mes nits, dols i crebants els dissabtes, llentilles els divendres, algun colomi de propina els dumenges, consumien les tres parts de la seua facenda. El restant d'ella concloïen en saig de pany, calces de vellut pa les festes, en les seues pantofles de lo mateix, i els dies d'entre semana s'honrava en el seu drap de lo mes fi.

En un lloc de la Mancha que no vullc enrecordarme com li diuen, no fa molt de temps que vivia un fidalgo dels de llança en astellers, adarga antiga, rossi flac i llebrer corredor. Una olla d'alguna cosa mes de vaca que de molto, salpico les mes nits, dols i crebants els dissabtes, llentilles els divendres, algun colomi de propina els dumenges, consumien les tres parts de la seua facenda. El restant d'ella concloïen en saig de pany, calces de vellut pa les festes, en les seues pantofles de lo mateix, i els dies d'entre semana s'honrava en el seu drap de lo més fi.

Tenia en sa casa un ama que passava dels cuaranta, i una neboda que no aplegava als vint, i un mosso de camp i plaça, que aixina ensellava el rossi com prenia la podadora.

Tenia en sa casa un ama que passava dels cuaranta, i una neboda que no aplegava als vint, i un mosso de camp i plaça, que aixina ensellava el rossi com prenia la podadora.

Frisava l'edat del nostre fidalgo en els cincuanta anys: era de complexio massiça, sec de carns, eixut de cara, gran matinejador i amic de la caça.

Frisava l'edat del nostre fidalgo en els cincuanta anys: era de complexio massiça, sec de carns, eixut de cara, gran matinejador i amic de la caça.

Volen dir que tenia el sobrenom de Quijada, o Quesada, que en açò hi ha alguna diferència en els autors que d'este cas escriuen; encà que, per conjectures verosimils, es deixa entendre que se dia Quejana.

Volen dir que tenia el sobrenom de Quijada, o Quesada, que en açò hi ha alguna diferència en els autors que d'este cas escriuen; encà que, per conjectures verosimils, es deixa entendre que se dia Quejana.

Pero açò importa poc al nostre conte; prou que en la narracio d'ell no se'n ixca un punt de la veritat.

Pero açò importa poc al nostre conte; prou que en la narració d'ell no se'n ixca un punt de la veritat.

Es, per consegüent, de saber que este sobredit fidalgo, els espais que estava ocios, que eren els mes del any, se donava a llegir llibres de cavalleries, en tanta aficio i gust, que olvidà casi de tot punt l'eixercici de la caça, i inclus l'administracio de la seua facenda.

Es, per consegüent, de saber que este sobredit fidalgo, els espais que estava ocios, que eren els més del any, se donava a llegir llibres de cavalleries, en tanta afició i gust, que olvidà casi de tot punt l'eixercici de la caça, i inclus l'administració de la seua facenda.

I arribà a tant la seua curiositat i destarifo en açò, que vengue moltes faneques de terra de sembra pa comprar llibres de cavalleries que llegir, i aixina, dugue a sa casa tots cuant pogue haver d'ells, i de tots, ninguns li pareixien tan bè com els que compongue el famos Feliciano de Silva, perque la claritat de la seua prosa i aquelles intrincaes raons seues li pareixien de perles, i mes cuan aplegava a llegir aquelles galanteries, i cartes de desafius, a on en moltes parts trobava escrit: “La rao de la sense rao que a ma rao se fa, de tal manera ma rao s'aprima, que en rao me queixe de la vostra fermosura”.

I arribà a tant la seua curiositat i destarifo en açò, que vengue moltes faneques de terra de sembra pa comprar llibres de cavalleries que llegir, i aixina, dugue a sa casa tots cuant pogue haver d'ells, i de tots, ninguns li pareixien tan bè com els que compongue el famós Feliciano de Silva, perque la claritat de la seua prosa i aquelles intrincaes raons seues li pareixien de perles, i més cuan aplegava a llegir aquelles galanteries, i cartes de desafius, a on en moltes parts trobava escrit: “La raó de la sense raó que a ma raó se fa, de tal manera ma raó s'aprima, que en raó me queixe de la vostra fermosura”.

I tame cuan llegia: “... els alts cels que de la vostra divinitat divinament en les estreles vos fortifiquen, i vos fan mereixedora del mereiximent que mereix la vostra grandea”.

I tamé cuan llegia: “... els alts cels que de la vostra divinitat divinament en les estreles vos fortifiquen, i vos fan mereixedora del mereiximent que mereix la vostra grandea”.

En estes raons perdia el pobre cavaller el trellat, i desvelàvase per entèndreles i desentranyarlis el sentit, que no li'l traguera ni les entenguera el mateix Aristóteles, si resucitara nomes p'això.

En estes raons perdia el pobre cavaller el trellat, i desvelàvase per entèndreles i desentranyarlis el sentit, que no li'l traguera ni les entenguera el mateix Aristóteles, si resucitara només p'això.

No li agradaven molt les ferides que don Belianis donava i rebia, perque s'imaginava que, per grans mestres que l'hagueren curat, no deixaria de tindre la cara i tot el cos ple de cicatrius i senyals.

No li agradaven molt les ferides que don Belianis donava i rebia, perque s'imaginava que, per grans mestres que l'hagueren curat, no deixaria de tindre la cara i tot el cos ple de cicatrius i senyals.

Pero, en tot, alabava en el seu autor aquell acabar el seu llibre en la promesa d'aquella inacabable aventura, i moltes voltes li vingue desig de pendre la ploma i donarli fi al peu de la lletra, com allà es promet ; i sense dupte hu haguera fet, i encà haguera eixit airos, si atres majors i continus pensaments no li'l impediren.

Pero, en tot, alabava en el seu autor aquell acabar el seu llibre en la promesa d'aquella inacabable aventura, i moltes voltes li vingue desig de pendre la ploma i donarli fi al peu de la lletra, com allà es promet ; i sense dupte hu haguera fet, i encà haguera eixit airos, si atres majors i continus pensaments no li'l impediren.

Tingue moltes voltes discussions en el retor del seu poble -que era home docte, graduat en Sigüenza-, sobre qui havia segut millor cavaller: Palmerín d'Anglaterra o Amadis de Gaula; pero maese Nicolás, barber del mateix poble, dia que ningu aplegava al Cavaller del Febo, i que si algu li se podia comparar, era don Galaor, germà de Amadís de Gaula, perque tenia molt acomodà condicio pa tot; que no era cavaller melindros, ni tan ploro com son germà, i que en lo de la valentia no se quedava arrere.

Tingue moltes voltes discussions en el retor del seu poble -que era home docte, graduat en Sigüenza-, sobre qui havia segut millor cavaller: Palmerín d'Anglaterra o Amadis de Gaula; pero maese Nicolás, barber del mateix poble, dia que ningu aplegava al Cavaller del Febo, i que si algu li se podia comparar, era don Galaor, germà de Amadís de Gaula, perque tenia molt acomodà condició pa tot; que no era cavaller melindros, ni tan ploró com son germà, i que en lo de la valentia no se quedava arrere.

En resolucio, ell s'enfrascà tant en la seua llectura que li se passaven les nits llegint de clar en clar, i els dies de terbol en terbol; i aixina, del poc dormir i del molt de llegir, li se secà el cervell, de manera que vingue a pedrer el trellat.

En resolució, ell s'enfrascà tant en la seua llectura que li se passaven les nits llegint de clar en clar, i els dies de terbol en terbol; i aixina, del poc dormir i del molt de llegir, li se secà el cervell, de manera que vingué a pedrer el trellat.

Li se va omplir la fantasia de tot allò que llegia en els llibres, aixina de encantaments com de bregues, batalles, desafiaments, ferides, galanteries, amors, tormentes i desficacis impossibles; i talment li s'assentà en la imaginacio que era veritat tota aquella màquina de aquelles sonaes somiaes invencions que llegia, que p'ad ell no n'hi havia una atra història mes certa en lo mon.

Li se va omplir la fantasia de tot allò que llegia en els llibres, aixina de encantaments com de bregues, batalles, desafiaments, ferides, galanteries, amors, tormentes i desficacis impossibles; i talment li s'assentà en la imaginació que era veritat tota aquella màquina de aquelles sonaes somiaes invencions que llegia, que p'ad ell no n'hi havia una atra història més certa en lo món.

Dia ell que el Cid Ruy Díaz havia segut molt bon cavaller, pero que no tenia res que vore en el Cavaller de la Ardint Espasa, que d'un reves a soles havia partit pel mig dos fers i descomunals jagants.

Dia ell que el Cid Ruy Díaz havia segut molt bon cavaller, pero que no tenia res que vore en el Cavaller de la Ardint Espasa, que d'un reves a soles havia partit pel mig dos fers i descomunals jagants.

Millor estava en Bernat del Carpio, perque en Roncesvalles havia matat a Roldán el enchisat, valentse de la industria de Hèrcules, cuan ofegà a Anteo , el fill de la Terra, entre els braços.

Millor estava en Bernat del Carpio, perque en Roncesvalles havia matat a Roldán el enchisat, valentse de la indústria de Hèrcules, cuan ofegà a Anteo , el fill de la Terra, entre els braços.

Dia moltes còses bònes del jagant Morgante, perque, encà que fora de aquella generacio jagantea, que tots sòn soberbes i desmesurats, ell a soles era afable i ben criat.

Dia moltes còses bònes del jagant Morgante, perque, encà que fora de aquella generació jagantea, que tots sòn soberbes i desmesurats, ell a soles era afable i ben criat.

Pero, sobre tots, estava be en Reinaldos de Montalbán, i mes cuan el vea eixir del seu castell i furtar a cuants topava, i cuan ademes furtà aquell idol de Mahoma que era tot de or, segons diu la seua historia.

Pero, sobre tots, estava be en Reinaldos de Montalbán, i més cuan el vea eixir del seu castell i furtar a cuants topava, i cuan ademes furtà aquell idol de Mahoma que era tot de or, segons diu la seua historia.

Donara ell, per donar un grapat de pataes al traïdor de Galalón, a l'ama que tenia, i encara a sa neboda de propina.

Donara ell, per donar un grapat de pataes al traïdor de Galalón, a l'ama que tenia, i encara a sa neboda de propina.

En efecte, rematat ya el seu enteniment, vingue a donar en el mes estrany pensament que mai donà loco en lo mon; i fon que li paregue convenible i necessari, aixina per l'aument de sa honra com pal servici de la seua republica, ferse cavaller errant, i anarse'n per tot lo món en les seues armes i cavall a buscar les aventures i a eixercitarse en tot allò que ell havia llegit que els cavallers errants s'eixercitaven, desfent tot gènero d'agravi, i ficantse en ocasions i perills on, acabantlos, cobrara etern nom i fama.

En efecte, rematat ya el seu enteniment, vingue a donar en el més estrany pensament que mai donà loco en lo mon; i fon que li paregue convenible i necessari, aixina per l'aument de sa honra com pal servici de la seua republica, ferse cavaller errant, i anarse'n per tot lo món en les seues armes i cavall a buscar les aventures i a eixercitarse en tot allò que ell havia llegit que els cavallers errants s'eixercitaven, desfent tot gènero d'agravi, i ficantse en ocasions i perills on, acabantlos, cobrara etern nom i fama.

Imaginàvase el pobre ya coronat pel valor del seu braç, per lo menos, del imperi de Trapisonda; i aixina, en estos tan agradables pensaments, portat de l'estrany gust que en ells sentia, se donà presa a ficar en efecte lo que desijava.

Imaginàvase el pobre ya coronat pel valor del seu braç, per lo menys, de l'imperi de Trapisonda; i aixina, en estos tan agradables pensaments, portat de l'estrany gust que en ells sentia, se donà presa a ficar en efecte lo que desijava.

I lo primer que feu va ser netejar unes armes que havien segut de sos besyayos, que, invadides d'ori i plenes de verdet, llarcs sigles fea que estaven ficaes i olvidaes en un raco.

I lo primer que feu va ser netejar unes armes que havien segut de sos besyayos, que, invadides d'ori i plenes de verdet, llarcs sigles fea que estaven ficaes i olvidaes en un racó.

Les netejà i adobà lo millor que pogue, pero va vore que tenien una gran marra, i era que no tenien celà d'encaix , sino morrio simple; mes este impediment el superà el seu ingeni, perque de cartons va fer un arreu de mija celà, que, encaixà en el morrio, feen una apariència de celà sancera.

Les netejà i adobà lo millor que pogue, pero va vore que tenien una gran marra, i era que no tenien celà d'encaix , sino morrio simple; mes este impediment el superà el seu ingeni, perque de cartons va fer un arreu de mija celà, que, encaixà en el morrio, feen una apariència de celà sancera.

Es veritat que per provar si era forta i podia estar al risc d'una gavinetà, trague la seua espasa i li pegà dos colps, i en el primer i en un punt desfeu lo que havia fet en una semana; i no deixà de pareixerli mal la facilitat en que l'havia fet trossos, i, p'assegurarse d'este perill, la tornà a fer de nou, ficantli unes barres de ferro per dins, de tal manera que ell quedà satisfet de la seua fortalea; i, sense voler fer nova experiència d'ella, la diputà i tingue per celà finissima d'encaix.

Es veritat que per provar si era forta i podia estar al risc d'una gavinetà, trague la seua espasa i li pegà dos colps, i en el primer i en un punt desfeu lo que havia fet en una semana; i no deixà de pareixerli mal la facilitat en que l'havia fet trossos, i, p'assegurarse d'este perill, la tornà a fer de nou, ficantli unes barres de ferro per dins, de tal manera que ell quedà satisfet de la seua fortalea; i, sense voler fer nova experiència d'ella, la diputà i tingue per celà finissima d'encaix.