Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
8 bytes afegits ,  08:09 25 feb 2019
m
sense resum d'edició
Llínea 3: Llínea 3:  
Un '''portaavions''' és un buc de guerra que permet transportar [[avió|avions]] de combat. És una base aerea flotant que permet desplaçar una força de caracter ofensiu i autonoma sense importar el lloc del món sense cap obstacul diplomatic.
 
Un '''portaavions''' és un buc de guerra que permet transportar [[avió|avions]] de combat. És una base aerea flotant que permet desplaçar una força de caracter ofensiu i autonoma sense importar el lloc del món sense cap obstacul diplomatic.
   −
Navegant en les aigües internacionals, seguix seent en efect independent de tota soberania territorial. Per a numeroses marines, els portaavions son de gran importancia. Són verdaderes ciutats flotants, embarcant varies decenes d'avions i d'[[helicopter|helicopters]] de combat, ademés de varis millars de mariners. El seu manteniment és cada vegada més compleix i costós.
+
Navegant en les aigües internacionals, seguix seent en efect independent de tota soberania territorial. Per a numeroses marines, els portaavions són de gran importancia. Són verdaderes ciutats flotants, embarcant varies decenes d'avions i d'[[helicopter|helicopters]] de combat, ademés de varis millars de mariners. El seu manteniment és cada vegada més compleix i costós.
    
== Descripcio ==
 
== Descripcio ==
Llínea 27: Llínea 27:  
Atres països, com [[Alemanya]], cometeren el gran error de no incloure portaavions en la seua flota. [[Italia]] va cometre el mateix error per la creença de [[Mussolini]] de que la peninsula italiana era un gran portaavions en el centre del [[mar Mediterraneu]]. Les ventages del portaavions foren demostrades al començament de la [[Segona Guerra Mundial]] pels britanics, quan el portaavions HMS Illustrious (R87) llançà el [[11 de novembre]] de [[1940]], a 170 milles de la flota italiana anclada en Tarento, un grup de 21 biplans Swordfish armats en torpedos. Eixes biplans, afonaren un acorassat i danyaren graument uns atres dos, mentres els britanics perdien dos avions per la defensa antiaerea.
 
Atres països, com [[Alemanya]], cometeren el gran error de no incloure portaavions en la seua flota. [[Italia]] va cometre el mateix error per la creença de [[Mussolini]] de que la peninsula italiana era un gran portaavions en el centre del [[mar Mediterraneu]]. Les ventages del portaavions foren demostrades al començament de la [[Segona Guerra Mundial]] pels britanics, quan el portaavions HMS Illustrious (R87) llançà el [[11 de novembre]] de [[1940]], a 170 milles de la flota italiana anclada en Tarento, un grup de 21 biplans Swordfish armats en torpedos. Eixes biplans, afonaren un acorassat i danyaren graument uns atres dos, mentres els britanics perdien dos avions per la defensa antiaerea.
   −
El famos atac a [[Pearl Harbor]], el [[7 de decembre]] de [[1941]], fon el segon i definitiu avis als estrategues navals de que sense portaavions era impossible guanyar una guerra naval.  
+
El famos atac a [[Pearl Harbor]], el [[7 de decembre]] de [[1941]], fon el segon i definitiu avís als estrategues navals de que sense portaavions era impossible guanyar una guerra naval.  
    
Despuix de la destrucció del poder aeronaval japones en la [[batalla de Midway]], l’enorm capacitat industrial nortamericana impusà, construïnt decenes de portaavions que aniquilaren completament a la poderosa flota japonesa, terminant la guerra en els jagantescs portaavions de la classe Midway. Ya no se construirien més acorassats, el poder del portaavions era indiscutible.
 
Despuix de la destrucció del poder aeronaval japones en la [[batalla de Midway]], l’enorm capacitat industrial nortamericana impusà, construïnt decenes de portaavions que aniquilaren completament a la poderosa flota japonesa, terminant la guerra en els jagantescs portaavions de la classe Midway. Ya no se construirien més acorassats, el poder del portaavions era indiscutible.
Llínea 37: Llínea 37:  
Els últims grans portaavions de propulsió convencional se construïren en la década dels [[anys 1960]], la classe Kitty Hawk i l’unic construït de la classe [[John F. Kennedy]] continuaven en servici fins fa poc. Estos bucs alcancen les 80.000 t de desplaçament i puguen portar prop de 80 avions de combat.
 
Els últims grans portaavions de propulsió convencional se construïren en la década dels [[anys 1960]], la classe Kitty Hawk i l’unic construït de la classe [[John F. Kennedy]] continuaven en servici fins fa poc. Estos bucs alcancen les 80.000 t de desplaçament i puguen portar prop de 80 avions de combat.
   −
En [[1960]] es terminà l’Enterprise, el primer portaavions nuclear del mon. La propulsió nuclear era l’unica forma d’assegurar el suministre de vapor i energía per als catapultes i ascensors de naus cada vegada mayors. Finalment, en els [[anys 1970]] es començà a construïr el primer portaavions de la classe Nimitz, classe que disposa de 4 catapultes i ascensore, en un desplaçament de 97.000 t, portant 85 avions de combat. En temps de guerra poden portar més de 100 avions de combat depenent tipo i cantitat de cada avió.
+
En l'any [[1960]] es terminà l’Enterprise, el primer portaavions nuclear del mon. La propulsió nuclear era l’unica forma d’assegurar el suministre de vapor i energía per als catapultes i ascensors de naus cada vegada mayors. Finalment, en els [[anys 1970]] es començà a construïr el primer portaavions de la classe Nimitz, classe que disposa de 4 catapultes i ascensore, en un desplaçament de 97.000 t, portant 85 avions de combat. En temps de guerra poden portar més de 100 avions de combat depenent tipo i cantitat de cada avió.
    
== Equipament ==
 
== Equipament ==
124 718

edicions

Menú de navegació