Llínea 1: |
Llínea 1: |
| [[Image:Jaguarfrances.jpg|right|thumb|350px|<center>''SEPECAT Jaguar en ple vol''</center>]] | | [[Image:Jaguarfrances.jpg|right|thumb|350px|<center>''SEPECAT Jaguar en ple vol''</center>]] |
− | A principis dels anys xixanta les forces aerees tant de [[Gran Bretanya]] i [[França ]] desijaven un entrenador d'armament alvançat, de vol supersonic, en un paper secundari d'atac a terra. La [[RAF]] ho necessitava per a reemplaçar a l'[[Hawker Siddeley Gnat]] T.Mk 1 (que havia guanyat al [[Northrop T-38A Talon]], de Mach 1.3). A causa d'aço els britanics requerien un avio capaç de volar a Mach 1.5, en una autonomia de per lo menys una hora (incloent un picat supersonic de 10 minuts) en combustible intern, dos motors, i l'habilitat d'operar des de pistas de 1829 metros (6.000 peus). En realitat, la RAF volia un T-38A millorat, i el tipo planejat per ad estos requeriments era el P.45 de la [[British Aircraft Corporation]]. | + | A principis dels anys xixanta les forces aerees tant de [[Gran Bretanya]] i [[França ]] desijaven un entrenador d'armament alvançat, de vol supersonic, en un paper secundari d'atac a terra. La [[RAF]] ho necessitava per a reemplaçar a l'[[Hawker Siddeley Gnat]] T.Mk 1 (que havia guanyat al [[Northrop T-38A Talon]], de Mach 1.3). A causa d'aço els britanics requerien un avió capaç de volar a Mach 1.5, en una autonomia de per lo menys una hora (incloent un picat supersonic de 10 minuts) en combustible intern, dos motors, i l'habilitat d'operar des de pistas de 1829 metros (6.000 peus). En realitat, la RAF volia un T-38A millorat, i el tipo planejat per ad estos requeriments era el P.45 de la [[British Aircraft Corporation]]. |
| | | |
− | Per atra part, l'[[Eixercit de l'Aire Frances]] necessitava un avio que fora tant un entrenador d'atac com un bombarder tactic d'atac, en capacitats STOL i bones capacitats d'atac pero lo suficientment barat com per aser comprat en grans cantitats, per a actuar com contrapartida al [[Dassault Mirage III]]V, que havia segut planejat resultà ser massa costós, sent en realitat un avio d'atac STOVL. Els requeriments francesos se poden resumir en: ser capaç de llançar els missils aire-superficie AS.30 (de 520 kg) en una radio de 500 km, despuix de desagafar d'una pista de 800 metros, i posseint un alcanç de 4520 km sense reaprovisionament en vol. | + | Per atra part, l'[[Eixercit de l'Aire Frances]] necessitava un avió que fora tant un entrenador d'atac com un bombarder tactic d'atac, en capacitats STOL i bones capacitats d'atac pero lo suficientment barat com per aser comprat en grans cantitats, per a actuar com contrapartida al [[Dassault Mirage III]]V, que havia segut planejat resultà ser massa costós, sent en realitat un avió d'atac STOVL. Els requeriments francesos se poden resumir en: ser capaç de llançar els missils aire-superficie AS.30 (de 520 kg) en una radio de 500 km, despuix de desagafar d'una pista de 800 metros, i posseint un alcanç de 4520 km sense reaprovisionament en vol. |
| | | |
− | El rol d'entrenament era secundari per als requeriments francesos. Per lo tant, l'Eixercit de l'Aire Frances desijava una versio de mes llarc alcanç de l'[[Hawker Siddeley Harrier]], pero que fora una contraparte convencional. Lo planejat era el [[Breguet Br.121]]. En este punt intervingueren varis problemes polítics i economics en els governs britanics i francesos: tant el P.45 com el Br.121 eren molt similars, i preocupats pel cost de desenroll d'abdós avions, se decidiren en [[maig]] de [[1965]] a colaborar conjuntament en el disseny i desenroll d'un avio que reunira els requeriments d'abdós nacions. | + | El rol d'entrenament era secundari per als requeriments francesos. Per lo tant, l'Eixercit de l'Aire Frances desijava una versio de mes llarc alcanç de l'[[Hawker Siddeley Harrier]], pero que fora una contraparte convencional. Lo planejat era el [[Breguet Br.121]]. En este punt intervingueren varis problemes polítics i economics en els governs britanics i francesos: tant el P.45 com el Br.121 eren molt similars, i preocupats pel cost de desenroll d'abdós avions, se decidiren en [[maig]] de [[1965]] a colaborar conjuntament en el disseny i desenroll d'un avió que reunira els requeriments d'abdós nacions. |
| | | |
| ==Desenrroll== | | ==Desenrroll== |