Llínea 1: |
Llínea 1: |
− | Es una familia d'avions de combat bimotor, desenrollat conjuntament per [[Regne Unit]], [[Alemanya]] i [[Italia]], per mig del consorci PANAVIA Aircraft GMBH format per British Aerospace (posteriorment British Aircraft Corporation),MBB i Alenia Aeronautica.
| + | És una familia d'avions de combat bimotor, desenrollat conjuntament per [[Regne Unit]], [[Alemanya]] i [[Italia]], per mig del consorci PANAVIA Aircraft GMBH format per British Aerospace (posteriorment British Aircraft Corporation),MBB i Alenia Aeronautica. |
| Se desenrollaren tres versions principals: el caçabombarder Tornado IDS (interdictor/strike), la versio per a la supressio de defenses aerees enemigues Tornado ECR (electronic combat/reconnaissance) i l'interceptor Tornado ADV (air defence variant). | | Se desenrollaren tres versions principals: el caçabombarder Tornado IDS (interdictor/strike), la versio per a la supressio de defenses aerees enemigues Tornado ECR (electronic combat/reconnaissance) i l'interceptor Tornado ADV (air defence variant). |
| | | |
Llínea 6: |
Llínea 6: |
| == Els precedents == | | == Els precedents == |
| | | |
− | El programa Tornado naixque a mitat dels anys 60 a fi de desenrollar un aparat d'atac en capacitat multimisió. En plena guerra freda una de les principals preocupacions dels comandaments militars de l'[[OTAN]] era com conseguir detindre a les onades de carros i infants sovietics que se suposava que atacarien en cas de conflicte. | + | El programa Tornado naixque a mitat dels [[anys 60]] a fi de desenrollar un aparat d'atac en capacitat multimisió. En plena guerra freda una de les principals preocupacions dels comandaments militars de l'[[OTAN]] era com conseguir detindre a les onades de carros i infants sovietics que se suposava que atacarien en cas de conflicte. |
| | | |
| Per ad això se requerien avions que permeteren realisar missions d'atac a baixa, curta i alta velocitat per a sobreviure en un ambient saturat de defenses antiaérees i, al mateix temps, precisos per a optimisar l'efectivitat de les missions. Els estudis en boga en eixe moment se basaven en l'aprofitament de les ales en delta a fi de conseguir velocitats elevades. | | Per ad això se requerien avions que permeteren realisar missions d'atac a baixa, curta i alta velocitat per a sobreviure en un ambient saturat de defenses antiaérees i, al mateix temps, precisos per a optimisar l'efectivitat de les missions. Els estudis en boga en eixe moment se basaven en l'aprofitament de les ales en delta a fi de conseguir velocitats elevades. |
Llínea 12: |
Llínea 12: |
| L'ala en delta resultava un compromis difícil d'acceptar ya que, a pesar de ser una planta optima per al vol rapit, aumenta considerablement les velocitats de desagafe i aterrisage. Aixo implicava un allargament de les pistas per a que pogueren operar este tipo d'aparats. No obstant les pistes llargues suposavan un blanc major i per lo tant una opcio poc recomanable per ad aerodroms alvançats, imprescindibles per a una resposta rapida a una possible invasio. | | L'ala en delta resultava un compromis difícil d'acceptar ya que, a pesar de ser una planta optima per al vol rapit, aumenta considerablement les velocitats de desagafe i aterrisage. Aixo implicava un allargament de les pistas per a que pogueren operar este tipo d'aparats. No obstant les pistes llargues suposavan un blanc major i per lo tant una opcio poc recomanable per ad aerodroms alvançats, imprescindibles per a una resposta rapida a una possible invasio. |
| | | |
− | En Europa els primers antecedents poden trobar-se en un proyecte conjunt anglo-frances de 1967 denominat AFVG (Anglo French Variable Geometry – Geometria variable Anglo Frances). Este proyecte fracassà degut al'abando per part de França per a dedicar-se a potenciar els Mirage. No obstant els estudis realisats resultarien molt valiosos en el futur. | + | En Europa els primers antecedents poden trobar-se en un proyecte conjunt anglo-frances de l'any [[1967]] denominat AFVG (Anglo French Variable Geometry – Geometria variable Anglo Frances). Este proyecte fracassà degut al'abando per part de França per a dedicar-se a potenciar els Mirage. No obstant els estudis realisats resultarien molt valiosos en el futur. |
| | | |
− | En 1968 [[Alemanya]], [[Canada]], [[Belgica]], [[Holanda]] i [[Italia]] inicien un proyecte conjunt denominat MRA (Multi Role Aircraft – Avio Multipropósit).L'objectiu del proyecte era substituir als F-104G que prestaven servici en estes forces aerees. Posteriorment s'incorporaria [[Regne Unit]] al temps que el proyecte se renomenava com MRCA-75 (s'afegi la C de Combat , i el 75 perque devia estar lliste per a 1975). El programa preveïa que el nou aparat se fabricara en dos versions, una monoplaça i l'atra biplaça. Res mes començar [[Canada]] i [[Belgica]] se retiraren del programa per diferencies en les funcions assignades al nou avio i en el seu disseny. | + | En l'any [[1968]] [[Alemanya]], [[Canada]], [[Belgica]], [[Holanda]] i [[Italia]] inicien un proyecte conjunt denominat MRA (Multi Role Aircraft – Avio Multipropósit).L'objectiu del proyecte era substituir als F-104G que prestaven servici en estes forces aerees. Posteriorment s'incorporaria [[Regne Unit]] al temps que el proyecte se renomenava com MRCA-75 (s'afegi la C de Combat , i el 75 perque devia estar lliste per a [[1975]]). El programa preveïa que el nou aparat se fabricara en dos versions, una monoplaça i l'atra biplaça. Res mes començar [[Canada]] i [[Belgica]] se retiraren del programa per diferencies en les funcions assignades al nou avio i en el seu disseny. |
| | | |
− | En 1969 Holanda se retira del proyecte al temps que es crea el consorci PANAVIA Aircraft GMBH per les empreses MESSERSCHMITT-BOLKOWBLOHM (MBB) per part alemana, BRITISH AEROSPACE (BAE) per l'anglesa i AERITALIA(AIT) per l'italiana. La participacio era d'un 42,5% per a alemans i anglesos iun 15% per a italians. La fase de definicio del proyecte acabà en 1970 i en1974 se li tornaria a canviar el nom del mateix assignant-li l'actual de Tornado. | + | En l'any [[1969]] Holanda se retira del proyecte al temps que es crea el consorci PANAVIA Aircraft GMBH per les empreses MESSERSCHMITT-BOLKOWBLOHM (MBB) per part alemana, BRITISH AEROSPACE (BAE) per l'anglesa i AERITALIA(AIT) per l'italiana. La participacio era d'un 42,5% per a alemans i anglesos iun 15% per a italians. La fase de definicio del proyecte acabà en 1970 i en1974 se li tornaria a canviar el nom del mateix assignant-li l'actual de Tornado. |
| | | |
| Les necessitats dels tres països eren les següents: | | Les necessitats dels tres països eren les següents: |
Llínea 24: |
Llínea 24: |
| * Regne Unit era la que tenia les necessitats mes compleixes, posat que devia substituir als Buccaner en les seues missions d'ataci antibuc en missils Sea Eagle i als [[F4 Phantom II]] de les missions d'atac i interceptació, i complementar en futur als [[SEPECAT Jaguar]] (que finalisava el seu desenroll eneixe moment) en missions d'interdiccio. | | * Regne Unit era la que tenia les necessitats mes compleixes, posat que devia substituir als Buccaner en les seues missions d'ataci antibuc en missils Sea Eagle i als [[F4 Phantom II]] de les missions d'atac i interceptació, i complementar en futur als [[SEPECAT Jaguar]] (que finalisava el seu desenroll eneixe moment) en missions d'interdiccio. |
| | | |
− | La majoria d'objectius eren prou similars exceptuant elrol d'interceptació que necessitava cobrir [[Anglaterra]]. Un únic aparat que cobrira totes les possibilitats hauria resultat massa compleix per lo que finalment se decidi crear una plataforma conjunta solament per a les missions d'atac i reconeiximent, mentres que Anglaterra solicitaria un variant de la mateixa optimisada per a missions de superioritat aerea. El disseny definitiu se designà Tornado IDS (Interdiction Strike – Incursions d'Interdicció) | + | La majoria d'objectius eren prou similars exceptuant elrol d'interceptació que necessitava cobrir [[Anglaterra]]. Un únic aparat que cobrira totes les possibilitats hauria resultat massa compleix per lo que finalment se decidi crear una plataforma conjunta solament per a les missions d'atac i reconeiximent, mentres que Anglaterra solicitaria una variant de la mateixa optimisada per a missions de superioritat aerea. El disseny definitiu se designà Tornado IDS (Interdiction Strike – Incursions d'Interdicció) |
| | | |
| ==L'avió== | | ==L'avió== |
Llínea 32: |
Llínea 32: |
| Desagafar i aterrisar en distancies molt curtes, per ad operar des de pistas alvançades i/o danyades. | | Desagafar i aterrisar en distancies molt curtes, per ad operar des de pistas alvançades i/o danyades. |
| Volar a gran velocitat a baixa cota i llarga distancia,sense escessiva fatiga per a la tripulacio. | | Volar a gran velocitat a baixa cota i llarga distancia,sense escessiva fatiga per a la tripulacio. |
− | Poder efectuar penetracio en rasant, diürna o nocturna,independentment de les condicions meteorologiques. | + | Poder efectuar penetració en rasant, diürna o nocturna,independentment de les condicions meteorologiques. |
− | Atacar en precisio en una pesada carrega belica en una unica passada. | + | Atacar en precisió en una pesada carrega belica en una unica passada. |
| Volar a velocitats supersoniques a gran altura. | | Volar a velocitats supersoniques a gran altura. |
− | Per a poder complir en estos objectius el disseny se defini com un avio de gran tamany , per a poder almagasenar molt combustible i carrega ofensiva, portar dos tripulants a fi de disminuir la carrega de treball, ala de geometria variable per a reduir la velocitat en desagafe i aterrisage i permetre vol supersonic de forma eficient, motors de gran espente i poc consum, inversors de fluix en la tovera per a reduir la llongitut d'aterrisage, sistemes de navegacio precisos i vol automatic a baixa cota en seguiment del terreny. | + | Per a poder complir en estos objectius el disseny se defini com un avió de gran tamany , per a poder almagasenar molt combustible i carrega ofensiva, portar dos tripulants a fi de disminuir la carrega de treball, ala de geometria variable per a reduir la velocitat en desagafe i aterrisage i permetre vol supersonic de forma eficient, motors de gran espente i poc consum, inversors de fluix en la tovera per a reduir la llongitut d'aterrisage, sistemes de navegació precisos i vol automatic a baixa cota en seguiment del terreny. |
| | | |
− | Una missio tipica per a la que se dissenyà era l'interdicció profunda d'aerodroms per mig del vol a menys de 1000 peus, en velocitat supersonica, atacant la base de forma paralela a la pista en bombes d'escampada i de proposit general de forma que s'inhabilitara la pista, se destruiren aparats en les plataformes, o s'aillaran estes de la pista principal i se destruiren els centres de mandament, tot això en una sola passada. | + | Una missió tipica per a la que se dissenyà era l'interdicció profunda d'aerodroms per mig del vol a menys de 1000 peus, en velocitat supersonica, atacant la base de forma paralela a la pista en bombes d'escampada i de proposit general de forma que s'inhabilitara la pista, se destruiren aparats en les plataformes, o s'aillaran estes de la pista principal i se destruiren els centres de mandament, tot això en una sola passada. |
| | | |
| L'aparat resultant és un biplaça, bimotor, monoderiva, en ales de geometria variable. La tripulacio està composta pel pilot i l'oficial d'armes i sistemes. Per a l'entrenament existixen versions de doble comandament que mantenen totes les capacitats de les senzilles. | | L'aparat resultant és un biplaça, bimotor, monoderiva, en ales de geometria variable. La tripulacio està composta pel pilot i l'oficial d'armes i sistemes. Per a l'entrenament existixen versions de doble comandament que mantenen totes les capacitats de les senzilles. |