Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
18 bytes afegits ,  08:14 19 feb 2019
m
Llínea 58: Llínea 58:  
Les primeres mencions que apareixen de Líbia en l'història, es referixen als mercenaris libis contractats per l'[[Antic Egipte]], en el primer milenari a.C. L'eixèrcit [[Cartago|cartaginés]] de [[Aníbal Barca]] també contarà més tart en estos mercenaris que constituiran el punt més fort de l'infanteria del seu eixèrcit en la seua famosa expedició a la península itàlica a través dels [[Alps]]. La franja costera del país fon visitada per [[Grècia antiga|grecs]] i [[fenicis]], i dominada més tart per l'[[Imperi Romà]], el regne [[vàndal]] de [[Genserico]], l'[[Imperi Bizantí]], els [[Poble àrap|àraps]] i l'[[Imperi Otomà]].
 
Les primeres mencions que apareixen de Líbia en l'història, es referixen als mercenaris libis contractats per l'[[Antic Egipte]], en el primer milenari a.C. L'eixèrcit [[Cartago|cartaginés]] de [[Aníbal Barca]] també contarà més tart en estos mercenaris que constituiran el punt més fort de l'infanteria del seu eixèrcit en la seua famosa expedició a la península itàlica a través dels [[Alps]]. La franja costera del país fon visitada per [[Grècia antiga|grecs]] i [[fenicis]], i dominada més tart per l'[[Imperi Romà]], el regne [[vàndal]] de [[Genserico]], l'[[Imperi Bizantí]], els [[Poble àrap|àraps]] i l'[[Imperi Otomà]].
   −
En [[1912]], Líbia fon invadida per [[Itàlia]]. Fins ad eixe moment, a causa del seu escàs valor econòmic i estratègic, el territori (llavors controlat per caps beduïns) s'havia lliberat de la voracitat de les potències imperialistes europees, pero els italians, que desijaven crear-se un imperi colonial, no tenien millors terres que invadir, a lo qual s'uní la proximitat geogràfica del territori en la seua pròpia península. El domini italià sobre Líbia va durar fins al final de la [[Segona Guerra Mundial]], conflagració en que el territori fon testimoni de la lluita entre el [[Afrika Korps]] de [[Rommel]], per part de l'Eix, i les tropes de [[Bernard Law Montgomery|Montgomery]], per part de [[Gran Bretanya]].  
+
En l'any [[1912]], Líbia fon invadida per [[Itàlia]]. Fins ad eixe moment, a causa del seu escàs valor econòmic i estratègic, el territori (llavors controlat per caps beduïns) s'havia lliberat de la voracitat de les potències imperialistes europees, pero els italians, que desijaven crear-se un imperi colonial, no tenien millors terres que invadir, a lo qual s'uní la proximitat geogràfica del territori en la seua pròpia península. El domini italià sobre Líbia va durar fins al final de la [[Segona Guerra Mundial]], conflagració en que el territori fon testimoni de la lluita entre el [[Afrika Korps]] de [[Rommel]], per part de l'Eix, i les tropes de [[Bernard Law Montgomery|Montgomery]], per part de [[Gran Bretanya]].  
    
Al final de la guerra els [[Aliats (Segona Guerra Mundial)|aliats]] no conseguixen posar-se d'acort sobre el futur de l'antiga colònia italiana. En eixe moment era un territori més de cinc vegades major que la pròpia Itàlia. No obstant, la població no sobrepassa el milló d'habitants, per lo qual representava un destí apropiat per al remanent de població d'Itàlia que va començar a buscar llocs als quals emigrar despuix de la guerra. Els recels entre occident i l'[[Unió Soviètica]] fan que finalment l'[[ONU]] decidixca donar l'independència al país deixant-lo en mans del rei [[Idris]].
 
Al final de la guerra els [[Aliats (Segona Guerra Mundial)|aliats]] no conseguixen posar-se d'acort sobre el futur de l'antiga colònia italiana. En eixe moment era un territori més de cinc vegades major que la pròpia Itàlia. No obstant, la població no sobrepassa el milló d'habitants, per lo qual representava un destí apropiat per al remanent de població d'Itàlia que va començar a buscar llocs als quals emigrar despuix de la guerra. Els recels entre occident i l'[[Unió Soviètica]] fan que finalment l'[[ONU]] decidixca donar l'independència al país deixant-lo en mans del rei [[Idris]].
Llínea 64: Llínea 64:  
D'esta manera Líbia es convertix en la primera colònia africana en conseguir la seua independència. Més avant les potències europees lamentarien este fet, puix contribuí a desencadenar les diferents lluites per l'independència africana. Ademés varen perdre per a si l'última oportunitat de construir un estat d'estil europeu en el litoral sur del [[Mediterràneu]].
 
D'esta manera Líbia es convertix en la primera colònia africana en conseguir la seua independència. Més avant les potències europees lamentarien este fet, puix contribuí a desencadenar les diferents lluites per l'independència africana. Ademés varen perdre per a si l'última oportunitat de construir un estat d'estil europeu en el litoral sur del [[Mediterràneu]].
   −
En l'actualitat, Líbia és un règim dictatorial socialiste. No obstant, [[Muamar Gadafi|Muammar al-Gaddafi]] (existixen més de trenta maneres de transcriure este nom en caràcters llatins), contínua sent la figura emblemàtica i líder de la revolució, a pesar de no tindre cap càrrec governamental. En efecte, [[Muamar Gadafi|Muammar al-Gaddafi]] implantà un règim de govern proclamadament socialiste conegut com [[Yamahiriyya]] (Estat de les Masses) que pretén ser un sistema de govern directe a on el poble eixercix el poder per mig de la participació directa i protagònica en les preses de decisions (Poder Popular). Defensor del [[panarabisme]] i de l'[[islam]], Gaddafi va patrocinar accions terroristes contra països occidentals i principalment contra objectius [[nortamericà]]ns. Com a conseqüència [[Ronald Reagan]], ordenà un bombardeig a [[Trípoli (Líbia)|Trípoli]] i [[Bengasi]], les seues dos principals ciutats, en [[1986]]. Al mig d'estes accions varen morir diversos civils, incloent una filla adoptiva d'al-gaddafi, Jana.
+
En l'actualitat, Líbia és un règim dictatorial socialiste. No obstant, [[Muamar Gadafi|Muammar al-Gaddafi]] (existixen més de trenta maneres de transcriure este nom en caràcters llatins), contínua sent la figura emblemàtica i líder de la revolució, a pesar de no tindre cap càrrec governamental. En efecte, [[Muamar Gadafi|Muammar al-Gaddafi]] implantà un règim de govern proclamadament socialiste conegut com [[Yamahiriyya]] (Estat de les Masses) que pretén ser un sistema de govern directe a on el poble eixercix el poder per mig de la participació directa i protagònica en les preses de decisions (Poder Popular). Defensor del [[panarabisme]] i de l'[[islam]], Gaddafi va patrocinar accions terroristes contra països occidentals i principalment contra objectius [[nortamericà]]ns. Com a conseqüència [[Ronald Reagan]], ordenà un bombardeig a [[Trípoli (Líbia)|Trípoli]] i [[Bengasi]], les seues dos principals ciutats, en l'any [[1986]]. Al mig d'estes accions varen morir diversos civils, incloent una filla adoptiva d'al-gaddafi, Jana.
    
Al final dels [[Anys 1980|anys huitanta]] del [[sigle XX]] dos avions explotaren com a conseqüència d'atentats terroristes, un al [[Regne Unit]] ([[Atentat de Lockerbie]]) i un atre en [[Àfrica]] ([[Atentat contra el vol UTA 772]]). Els Estats Units, Gran Bretanya i [[França]] varen acusar Líbia de les dites accions i mamprengueren una série de sancions que portaren a l'aïllament del país.
 
Al final dels [[Anys 1980|anys huitanta]] del [[sigle XX]] dos avions explotaren com a conseqüència d'atentats terroristes, un al [[Regne Unit]] ([[Atentat de Lockerbie]]) i un atre en [[Àfrica]] ([[Atentat contra el vol UTA 772]]). Els Estats Units, Gran Bretanya i [[França]] varen acusar Líbia de les dites accions i mamprengueren una série de sancions que portaren a l'aïllament del país.
Llínea 70: Llínea 70:  
D'atra banda, l'[[Unió Africana]] es va formar oficialment en [[març]] del [[2001]], durant una cerimònia duta a terme en la ciutat líbia de [[Syrte]].
 
D'atra banda, l'[[Unió Africana]] es va formar oficialment en [[març]] del [[2001]], durant una cerimònia duta a terme en la ciutat líbia de [[Syrte]].
   −
En [[2003]] el govern libi va reconéixer la responsabilitat de ciutadans libis en estos atentats i aplegà a acorts pels quals es comprometia a indemnisar als familiars de les víctimes dels dos avions. Com a conseqüència, s'han alçat les sancions que existien sobre el país.
+
En l'any [[2003]] el govern libi va reconéixer la responsabilitat de ciutadans libis en estos atentats i aplegà a acorts pels quals es comprometia a indemnisar als familiars de les víctimes dels dos avions. Com a conseqüència, s'han alçat les sancions que existien sobre el país.
    
== Govern i política ==
 
== Govern i política ==
126 635

edicions

Menú de navegació