Canvis

{{atresusos|Valéncia (desambiguació)}}

{{atresusos|Valéncia (desambiguació)}}

En [[química]], la '''valència''', també coneguda com ''número de valència'', és una mida de la cantitat de [[enllaç químic|enllaços químics]] formats pels [[àtom]]s d'un [[element químic]]. Durant el [[sigle XX]], el concepte de valència ha evolucionat en un ampli ranc d'aproximacions per a descriure l'enllaç químic, incloent [[estructura de Lewis]] (1916), la [[teoria de l'enllaç de valència]] ([[1927]]), la [[teoria dels orbitals moleculars]] (1928), la [[teoria de repulsió de pars electrònics de la capa de valència]] ([[1958]]) i tots els métodos alvançats de [[química quàntica]].

En [[química]], la '''valència''', també coneguda com ''número de valència'', és una mida de la cantitat de [[enllaç químic|enllaços químics]] formats pels [[àtom]]s d'un [[element químic]]. Durant el [[sigle XX]], el concepte de valència ha evolucionat en un ampli ranc d'aproximacions per a descriure l'enllaç químic, incloent [[estructura de Lewis]] ([[1916]]), la [[teoria de l'enllaç de valència]] ([[1927]]), la [[teoria dels orbitals moleculars]] ([[1928]]), la [[teoria de repulsió de pars electrònics de la capa de valència]] ([[1958]]) i tots els métodos alvançats de [[química quàntica]].

== Història ==

== Història ==

La [[etimologia]] de la paraula "valència" prové de 1425, significant "extracte, preparació", del llatí ''valentia'' "força, capacitat", i el significat químic referint-se al "poder combinant d'un element" està registrat des de [[1884]], de l'alemà ''Valenz''.<ref>[http://www.etymonline.com/index.php?search=valence&searchmode=none Valence] - Online Etymology Dictionary.</ref>  

La [[etimologia]] de la paraula "valència" prové de 1425, significant "extracte, preparació", del [[llatí]] ''valentia'' "força, capacitat", i el significat químic referint-se al "poder combinant d'un element" està registrat des de [[1884]], de l'alemà ''Valenz''.<ref>[http://www.etymonline.com/index.php?search=valence&searchmode=none Valence] - Online Etymology Dictionary.</ref>  

En [[1789]], [[William Higgins (químic)|William Higgins]] va publicar esbossos sobre lo que ell va nomenar combinacions de partícules "últimes", que esbossaven el concepte de [[enllaços de valència]].<ref> Partington, J.R. A Short History of Chemistry. Dover Publications, Inc. 1989 ISBN 0-486-65977-1</ref> Si, per eixemple, d'acort en Higgins, la força entre la partícula última d'oxigen i la partícula última de nitrogen era 6, després la força de l'enllaç hauria de ser dividida acortment, i de modo paregut per a les atres combinacions de partícules últimes:

En l'any [[1789]], [[William Higgins (químic)|William Higgins]] va publicar esbossos sobre lo que ell va nomenar combinacions de partícules "últimes", que esbossaven el concepte de [[enllaços de valència]].<ref> Partington, J.R. A Short History of Chemistry. Dover Publications, Inc. 1989 ISBN 0-486-65977-1</ref> Si, per eixemple, d'acort en Higgins, la força entre la partícula última d'[[oxigen]] i la partícula última de [[nitrogen]] era 6, després la força de l'enllaç hauria de ser dividida acortment, i de modo paregut per a les atres combinacions de partícules últimes:

No obstant, l'incepció no exacta de la teoria de les valències químiques pot ser rastrejada  en una publicació de [[Edward Frankland]], en la que va combinar les velles teories dels [[radical llibre|radicals lliures]] i "teoria de tipos" en conceptes sobre [[afinitat química]] per a mostrar que certs elements tenen la tendència a combinar-se en atres elements per a formar composts contenint 3 equivalents de l'àtom unit, per eixemple, en els grups de tres àtoms (vg. ''NO₃, NH₃, NI₃,'' etc.) o 5, per eixemple en els grups de cinc àtoms (vg. ''NO₅, NH₄O, PO₅,'' etc.) És en este modo, segons Franklin, que les seues afinitats estan millor satisfetes. Seguint estos eixemples i postulats, Franklin va declarar quant obvi açò és que:<ref>Franklin, E. (1852). Phil. Trans., vol. cxlii, 417.</ref>  

No obstant, l'incepció no exacta de la teoria de les valències químiques pot ser rastrejada  en una publicació de [[Edward Frankland]], en la que va combinar les velles teories dels [[radical llibre|radicals lliures]] i "teoria de tipos" en conceptes sobre [[afinitat química]] per a mostrar que certs elements tenen la tendència a combinar-se en atres elements per a formar composts contenint 3 equivalents de l'àtom unit, per eixemple, en els grups de tres àtoms (vg. ''NO₃, NH₃, NI₃,'' etc.) o 5, per eixemple en els grups de cinc àtoms (vg. ''NO₅, NH₄O, PO₅,'' etc.) És en este modo, segons Franklin, que les seues afinitats estan millor satisfetes. Seguint estos eixemples i postulats, Franklin va declarar quant obvi açò és que:<ref>Franklin, E. (1852). Phil. Trans., vol. cxlii, 417.</ref>  

== Vista general ==

== Vista general ==

El concepte fon desenrollat a mig del [[sigle XIX]], en un intent per racionalisar la [[formula química]] de [[compost químic|composts químics]] diferents. En [[1919]], [[Irving Langmuir]], va prendre prestat el terme per a explicar el model de [[àtom cúbic]] de [[Gilbert N. Lewis]] al enunciar que "el número de parells de [[electró|electrons]] que qualsevol àtom donat compartix en l'àtom adjacent és denominat la ''covalència'' de l'àtom." El prefix ''co-'' significa "junt", aixina que un enllaç co-valent significa que els àtoms compartixen valència.  '''d'ací, si un àtom, per eixemple, té una valència +1, significa que va perdre un electró, i un atre en una valència de -1, significa que té un electró adicional'''. Després, un enllaç entre estos dos àtoms resultaria perqué es complementarien o compartirien les seues tendències en el balanç de la valència. Subsegüentment, ara és més comú parlar de [[enllaç covalent]] en conte de "valència", que ha caigut en desús del nivell més alt de treball, en els alvanços en la teoria de l'enllaç químic, pero encara és usat àmpliament en estudis elementals on proveïx una introducció heurística a la matèria.

El concepte fon desenrollat a mig del [[sigle XIX]], en un intent per racionalisar la [[formula química]] de [[compost químic|composts químics]] diferents. En l'any [[1919]], [[Irving Langmuir]], va prendre prestat el terme per a explicar el model de [[àtom cúbic]] de [[Gilbert N. Lewis]] al enunciar que "el número de parells de [[electró|electrons]] que qualsevol àtom donat compartix en l'àtom adjacent és denominat la ''covalència'' de l'àtom." El prefix ''co-'' significa "junt", aixina que un enllaç co-valent significa que els àtoms compartixen valència.  '''d'ací, si un àtom, per eixemple, té una valència +1, significa que va perdre un electró, i un atre en una valència de -1, significa que té un electró adicional'''. Després, un enllaç entre estos dos àtoms resultaria perqué es complementarien o compartirien les seues tendències en el balanç de la valència. Subsegüentment, ara és més comú parlar de [[enllaç covalent]] en conte de "valència", que ha caigut en desús del nivell més alt de treball, en els alvanços en la teoria de l'enllaç químic, pero encara és usat àmpliament en estudis elementals a on proveïx una introducció heurística a la matèria.

== Vista general ==

== Vista general ==

El concepte fon desenrollat a mig del sigle XIX, en un intent per racionalisar la [[formula química]] de [[compost químic|composts químics]] diferents. En 1919, [[Irving Langmuir], va prendre prestat el terme per a explicar el model de [[àtom cúbic]] de [[Gilbert N. Lewis]] al enunciar que "el número de parells de [[electró|electrons]] que qualsevol àtom donat compartix en l'àtom adjacent és denominat la ''covalència'' de l'àtom." El prefix ''co-'' significa "junt", aixina que un enllaç co-valent significa que els àtoms compartixen valència.  '''d'ací, si un àtom, per eixemple, té una valència +1, significa que va perdre un electró, i un atre en una valència de -1, significa que té un electró adicional'''. Després, un enllaç entre estos dos àtoms resultaria perqué es complementarien o compartirien les seues tendències en el balanç de la valència. Subsegüentment, ara és més comú parlar de [[enllaç covalent]] en conte de "valència", que ha caigut en desús del nivell més alt de treball, en els alvanços en la teoria de l'enllaç químic, pero encara és usat àmpliament en estudis elementals on proveïx una introducció heurística a la matèria.

El concepte fon desenrollat a mig del sigle XIX, en un intent per racionalisar la [[formula química]] de [[compost químic|composts químics]] diferents. En l'any 1919, [[Irving Langmuir], va prendre prestat el terme per a explicar el model de [[àtom cúbic]] de [[Gilbert N. Lewis]] al enunciar que "el número de parells de [[electró|electrons]] que qualsevol àtom donat compartix en l'àtom adjacent és denominat la ''covalència'' de l'àtom." El prefix ''co-'' significa "junt", aixina que un enllaç co-valent significa que els àtoms compartixen valència.  '''d'ací, si un àtom, per eixemple, té una valència +1, significa que va perdre un electró, i un atre en una valència de -1, significa que té un electró adicional'''. Després, un enllaç entre estos dos àtoms resultaria perqué es complementarien o compartirien les seues tendències en el balanç de la valència. Subsegüentment, ara és més comú parlar de [[enllaç covalent]] en conte de "valència", que ha caigut en desús del nivell més alt de treball, en els alvanços en la teoria de l'enllaç químic, pero encara és usat àmpliament en estudis elementals a on proveïx una introducció heurística a la matèria.

== Definició del "número d'enllaços" ==

== Definició del "número d'enllaços" ==

== Definició IUPAC ==

== Definició IUPAC ==

La [[Unió Internacional de Química Pura i Aplicada]] (IUPAC) ha fet alguns intents d'arribar a una definició desambigua  de valència. La versió actual, adoptada en 1994, és la següent:<ref>''Puré Appl. Chem.'' '''66''': 1175 (1994).</ref>

La [[Unió Internacional de Química Pura i Aplicada]] (IUPAC) ha fet alguns intents d'arribar a una definició desambigua  de valència. La versió actual, adoptada en l'any [[1994]], és la següent:<ref>''Puré Appl. Chem.'' '''66''': 1175 (1994).</ref>

''El màxim número d'àtoms univalents (originàriament àtoms de [[hidrogen]] o [[clor]]) que poden combinar-se en un àtom de l'element en consideració, o en un fragment, o per al qual un àtom d'este element pot ser substituït.''

''El màxim número d'àtoms univalents (originàriament àtoms de [[hidrogen]] o [[clor]]) que poden combinar-se en un àtom de l'element en consideració, o en un fragment, o per al qual un àtom d'este element pot ser substituït.''

== Atres crítiques al concepte de valència ==

== Atres crítiques al concepte de valència ==

*La valència d'un element no sempre és igual al seu [[estat d'oxidació]] més alt: les excepcions inclouen al [[ruteni]], [[osmi]] i [[xenó]], que tenen valències de sis (hexafluorurs), pero que poden formar composts en oxigen en l'estat d'oxidació +8, i clor, que té una valència de cinc, pero un estat d'oxidació màxim de +7 (en els [[perclorat]]s).

*La valència d'un element no sempre és igual al seu [[estat d'oxidació]] més alt: les excepcions inclouen al [[ruteni]], [[osmi]] i [[xenó]], que tenen valències de sis (hexafluorurs), pero que poden formar composts en oxigen en l'estat d'oxidació +8, i clor, que té una valència de cinc, pero un estat d'oxidació màxim de +7 (en els [[perclorat]]s).

*El concepte de "combinació" no pot ser igualat en el número d'enllaços formats per un àtom. En el [[fluorur de liti]] (que té l'estructura del [[clorur de sodi|NaCl]], cada àtom de liti està rodejat per sis àtoms de flúor, mentres que la valència del liti és universalment presa com u, com sugerix la fòrmula LiF. En la fase gaseosa, el LiF existix com a molècules discretes diatòmiques com les valències sugeririen.

*El concepte de "combinació" no pot ser igualat en el número d'enllaços formats per un àtom. En el [[fluorur de liti]] (que té l'estructura del [[clorur de sodi|NaCl]], cada àtom de liti està rodejat per sis àtoms de [[flúor]], mentres que la valència del [[liti]] és universalment presa com u, com sugerix la fòrmula LiF. En la fase gaseosa, el LiF existix com a molècules discretes diatòmiques com les valències sugeririen.

== Enllaços externs ==

== Enllaços externs ==